Resultats de la cerca
Es mostren 1813 resultats
torre del Torn
Torre
Antiga torre de defensa de la costa, bastida damunt un illot, al peu del coll de Balaguer, dins el municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
torre de la Sal
Torre
Antiga torre de defensa de la costa del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), al sector meridional del terme, prop de la qual s’ha format el barri de la Torre de la Sal
.
torre de Pola
Torre
Antiga torre de la Costa Brava, dins el terme de Tossa (Selva), que s’aixeca en un promontori damunt la punta de Pola, que separa la cala Giverola, al N (on hi ha una urbanització), de la cala de Pola i cala Bona, al S.
Covet
Torre
Despoblat
Despoblat i antiga torre de Covet,
prop de Salgar, al terme de Valldellou (Llitera).
L’antiga pàrròquia Santa Maria era de la jurisdicció de l’arxiprestat d’Àger
torre de Cap del Riu
Torre
Antiga torre de defensa, construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona a l’esquerra de la desembocadura del Llobregat; hom hi ajuntà una capella el 1577.
Destruïda durant les guerres dels Segadors 1641 i 1651 i de Successió 1705, fou refeta cada vegada, la darrera el 1713, amb baluards El 1848 hom hi installà un far, prop del qual sorgí el barri de la Farola
teatre romà d’Alcúdia
Teatre
Petit teatre romà, situat als afores d’Alcúdia de Mallorca, relativament ben conservat.
Corresponia a l’antiga ciutat romana de Pollentia, les ruïnes de la qual es troben a continuació del teatre
teatre postdramàtic
Teatre
Expressió encunyada pel crític alemany Hans-Thies Lehmann per categoritzar un seguit de manifestacions escèniques sorgides entre els anys seixanta del segle XX i el tombant del mil·lenni.
La característica principal del teatre postdramàtic és que el text deixa de ser un element preponderant del plantejament estètic per a englobar-se com un element més de l’entramat teatral En el seu treball Postdramatisches Theater 1999, Lehmann feia una anàlisi de les tendències estètiques innovadores sorgides al final del segle XX, entenent-les en la seva diversitat, però observant-hi un denominador comú en la rellevància de la consciència performativa per sobre del tradicional predomini textual El terme ha gaudit d’un gran èxit entre la crítica teatral posterior, alhora que ha estat molt…
teatre ‘in-yer-face’
Teatre
Corrent teatral teoritzat pel crític britànic Aleks Sierz.
Sierz encunyà el terme en el seu llibre In-Yer-Face Theatre British Drama Today 2001, que analitzava la nova dramatúrgia sorgida als anys noranta en llengua anglesa Les obres que d’alguna manera responien a aquesta etiqueta es caracteritzaven per plantejar una crítica a la vida moderna, qüestionant el consumisme, les normes morals o les representacions de gènere tradicionals, oferint representacions explícites del sexe i la violència amb un llenguatge verbal i visual molt directe i impactant que, trencant les estructures teatrals clàssiques, buscava emocionar l’espectador confrontant-lo a…
biomecànica teatral
Teatre
Sistema d’interpretació teatral ideat pel director rus Vsevolod Emil'evič Meyerhold, basat en un treball purament físic dels intèrprets en contraposició als mètodes psicologistes.
Per mitjà del comportament físic i de la racionalització dels moviments, l’expressió de les sensacions per part dels actors es realitza mitjançant accions corporals, sense necessitat que els intèrprets experimentin tals sensacions No obstant això, Meyerhold no formulà mai les seves reflexions sobre la biomecànica teatral com a mètode sistemàtic ni principi dogmàtic
ironia dramàtica
Teatre
Recurs literari consistent a crear un decalatge entre els coneixements dels personatges d’una trama i els de l’espectador.
Pel fet de saber coses que els personatges no saben, hom es veu d’alguna manera en posició de superioritat respecte a allò mostrat a la ficció La ironia dramàtica, doncs, acompleix una funció de distanciament, ja que pot trencar la illusió teatral fent notar d’alguna manera la presència de l’autor i posar en dubte les veritats enunciades pels personatges Alhora, pot servir per incrementar la tensió dramàtica en implicar l’espectador intellectualment respecte al desenvolupament de la trama