Resultats de la cerca

Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la seva darrera…

Jesuïta des del 1755, era a Oriola l’any de l’expulsió 1768 Restà a Ferrara fins el 1773, i després s’establí a Bolonya, on escriví drames neoclàssics de tema històric Coriolano , 1779 Scipione in Cartagine , 1783 o hispànic Agnesi di Castro , 1781 i assaigs, com Les philosophes à l’encan 1796 Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies, en castellà i en català, sobre sant Vicent Ferrer Fou novament exiliat

Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 i fou exiliat a Itàlia el 1767 s’establí a Ferrara i a Bolonya Poeta llatí i italià i traductor de Lokman Bolonya, 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies neoclàssiques Ormisinda 1783, inspirada en Moratín, Lucia Miranda 1784 i Sancio Garcia 1793, imitació de Cadalso

Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena 1610, i tragi-…

Professor a la Universitat de Bolonya i pioner del Nuovo Teatro, experimentà en el camp teatral La dècada de 1970, la seva activitat teatral s’articulà al voltant del que anomenà  teatro vagante , com un concepte d’animació teatral que anava per les escoles per tal d’arribar a tot arreu i obert a la participació del públic infantil En aquesta mateixa línia, l’any 1973 realitzà un projecte teatral collectiu al voltant d’una escultura que representava un cavall blau, en el qual participaren pacients i personal sanitari de l’hospital psiquiàtric de Trieste, utilitzant múltiples…

Estudià arts plàstiques a la Universitat de Bolonya El 1981 fundà la companyia Societas Raffaello Sanzio juntament amb la seva dona, la dramaturga Chiara Guidi, i la seva germana, l’escriptora Claudia Castellucci El 1993 la companyia s’installà al Teatro Comandini de Cesena Itàlia, on Castellucci ha desenvolupat bona part de la seva producció, que barreja llenguatges propis del teatre, de la música, la pintura, l’òpera, l’audiovisual o l’enginyeria per crear un art eminentment visual que busca la confrontació directa amb l’espectador A meitat dels anys noranta les seves obres…

Fill d’una modesta parella d’actors teatrals, fou actor còmic i actuà per primera vegada a la famosa companyia de pantomimes de Fred Karno 1907 El 1913 debutà als EUA a la productora Keystone de Mack Sennett Els seus primers 34 films, encara rudimentaris, apunten la seva forta personalitat a partir de Caught in a cabaret Desenvolupà la seva poètica de vagabund romàntic, marginat de la societat —que es popularitzà amb el nom de Charlot —, amb la seva producció d’Essanay 1915, Mutual 1916-17 i First National 1918-22 Carmen 1916, Easy Street 1917, The Immigrant 1917, The Adventurer 1918, A Dog'…

Format a Barcelona, inicià la seva tasca creadora el 1985 amb el muntatge El joc de l’amor i de l’atzar , de Marivaux Destacà com a escenificador d’obres de Mercè Rodoreda com L’estació de les dàlies 1986 o Un dia 1993 i, particularment, de Shakespeare Els dos cavallers de Verona 1989, El somni d’una nit d’estiu 1991, El rei Joan 1995, La tempesta 1997, Mesura per mesura 1999, Macbeth 2001, Hamlet 2003 o El rei Lear 2004 El 1998 arribà a dirigir fins a quatre produccions alhora, entre les quals la peça musical de Schönberg Pierrot Lunaire i una agosarada versió de La vida es sueño de Calderón…