Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Sidney Chaplin
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic, germanastre de Charlie Chaplin, amb qui s’inicià.
Aparegué després en films famosos del seu germà Shoulder Arms, A Dog's Life, Pay Day, The Pilgrim i treballà com a protagonista còmic The Better'Ole , de Charles Riessner, 1926 Amb l’arribada del cinema sonor es retirà
Jerónimo López Mozo
Teatre
Dramaturg, narrador i assagista.
El 1986 guanyà el premi Castilla-La Mancha per la seva obra DJ El 1987 estrenà Como reses , escrita el 1979 en collaboració amb Luis Matilla El 1992, a les envistes de la celebració del 5è centenari del descobriment d’Amèrica, publicà Yo, maldita india , una lúcida reflexió sobre l’arribada dels espanyols a aquell continent
Lillian Diana Gish
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Una de les figures més importants del cinema mut The Birth of a Nation 1915, Intolerance 1916, Broken Blossoms 1919, Orphans of the Storm 1922 amb la seva germana Dorothy Gish Massilon, Ohio 1898 - Rapallo, Liguria 1968 Amb l’arribada del sonor es retirà per dedicar-se al teatre, i només tornà a actuar al cinema esporàdicament Duel in the Sun , 1947 The Night of the Hunter , 1956 The Whales of August , 1987
Josep Ignasi Robrenyo
Literatura
Teatre
Actor i escriptor.
Fill de Josep Robrenyo i Tort La dècada de 1830-40 arribà a l’Havana, on féu d’actor i escriví diverses obres El 1841 debutà al Teatro Tacón, on estrenà La carcajada Amb els seus germans Francesc i Daniel constituí el 1842 una companyia dramàtica espanyola que introduí la sarsuela a Cuba amb l’estrena d' El duende 1853 Facilità l’arribada a Cuba d’actors i actrius reconeguts com Matilde Díez i Manuel Catalina Fundà a l’Havana el Teatro Variedades 1860 i l’Ariosa 1868 i recorregué tota l’illa i diversos països llatinoamericans amb la companyia Entre les seves obres escrites…
Jaume Sisterna i Montcada
Literatura catalana
Teatre
Poeta.
Cursà estudis de peritatge mercantil i d’art dramàtic Dedicat al teatre, treballà en els inicis de la companyia La Pipironda, a la dècada dels anys seixanta, i també a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i al Teatre Experimental Català Malgrat que no començà a publicar fins passats els seixanta anys, fou un referent dels poetes underground dels anys vuitanta, entre d’altres, Jordi Pope i Enric Casasses, amb els quals formà part dels grups O Així i La Sopa Negra L’any 1986 guanyà el premi Hortavui pel poemari Mal de poesia , i el 1988, el Marià Manent amb Novembre del meu any de néixer i de…
Baltasar Sança
Teatre
Dramaturg.
Membre de la comunitat de preveres de l’església parroquial de Santa Maria de Cervera, en la qual ocupà diversos càrrecs Portà el Llibre Major de les Misses de la comunitat, en el qual afegí notes curioses de fets contemporanis o de records històrics i observacions tretes de documents antics Conjuminà la representació dels misteris dins l’església parroquial durant la Setmana Santa i des del 1534 organitzà la representació de la Passió Passió de Cervera , el text de la qual havia confeccionat conjuntament amb Pere Ponç, i en la qual es reservà el paper d’Isaac Fou representada fins el 1545,…
Els Comediants
© Fototeca.cat
Teatre
Grup català de teatre fundat el 1971.
Establert a Canet de Mar, des dels inicis s'ha especialitzat en teatre de carrer, cercaviles, revetlles i espectacles on domina la participació del públicEl seu treball és basat en els recursos i la iconografia de les festes populars, la realitat lúdica del país i la força de les tradicions i el folklore, i aconsegueix de mantenir-ne l’essència i donar-los, alhora, una nova dimensió Els seus espectacles tenen noms significatius Non plus plis 1971, Catacroc 1972 Moros i Cristians 1975 Plou i fa sol 1976, Revetlla o Ball per a Tothom 1978, Sol, solet 1979, Apoteòsic sarau de gala de Tòtil Ier…
teatre
© Fototeca.cat
Teatre
Representació pública d’una obra teatral.
A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…