Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
esquí de muntanya

Mireia Miró, campiona del món d’esquí de muntanya l’any 2011
Joan Miró
Esports de muntanya
Esquí
Alpinisme
Pràctica esportiva que combina l’esquí i l’alpinisme.
Consisteix en la realització d’ascensos, descensos i travesses de massissos muntanyosos amb esquís de muntanya —que són diferents del de l’esquí de fons— per zones no preparades ni senyalitzades És necessària la utilització de botes i fixacions específiques, pells de foca per a realitzar les ascensions, ganivetes per a progressar sobre neu dura i altres accessoris propis de l’alpinisme, com piolets o grampons Es diferencien tres especialitats l’ esquí alpí o esquí alpinisme té un origen italià i el terme s’utilitzava per a denominar les ascensions d’esquí de muntanya amb un component…
,
Hermann Maier
Esquí
Esquiador austríac.
El 1995 participà en la copa del món d’esquí Aconseguí els seus resultats més importants a partir del 1997-98 Als Jocs Olímpics d’hivern de Nagano 1998 guanyà la medalla d’or en eslàlom gegant i en supergegant, tot i haver patit dos accidents durant les proves La mateixa temporada es proclamà campió de la copa del món en gegant i supergegant, i en la classificació general Des d’aleshores imposà la seva hegemonia El 1999 assolí dos títols del campionat del món descens i supergegant i un a la copa del món supergegant, i el 2000 es proclamà guanyador de la copa del món en descens,…
Carles Duarte i Montserrat

Carles Duarte i Montserrat
© CONCA
Literatura
Educació i entitats culturals i cíviques
Poeta, lingüista i polític.
Trajectòria professional i càrrecs Germà de l’historiador Àngel Duarte i Montserrat Llicenciat en filologia catalana 1984, fou secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió Sociolingüística de la Universitat de Barcelona 1978-81, i treballà a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya 1981-89, i ha estat director 1983-2003 de la Revista de Llengua i Dret , publicada per aquesta institució Ha estat també cap del Servei d’Assessorament Lingüístic, subdirector general de Formació d’Adults, cap de l’àrea d’Imatge Institucional i director general de Difusió i secretari general de…
,
Blanca Fernández Ochoa
Esquí
Esquiadora castellana.
Germana de Francisco Fernández Ochoa , obtingué victòries a la Copa del Món del 1985 Vail, 1987 Sestrieres, 1990 Morzine i 1991 Lech Fou la primera dona espanyola que guanyà una medalla olímpica bronze en la modalitat d’eslàlom especial Albertville, 1992 Aquest any es retirà de l’alta competició
Vreni Schneider
Esquí
Esquiadora suïssa.
Aconseguí nombrosos títols tres copes del món 1989, 1994 i 1995, sis títols en eslàlom i cinc en eslàlom gegant, medalla d’or en eslàlom i eslàlom gegant als Jocs Olímpics de Calgary 1988 i en eslàlom als de Lillehammer 1994 Es retirà el 1995
Marc Girardelli
Esquí
Esquiador austríac.
És considerat un dels esquiadors més complets de la història, capaç d’aconseguir victòries en les cinc modalitats alpines descens, supergegant, eslàlom i combinada descens i eslàlom Té un excellent palmarès cinc vegades campió de la copa del món 1985, 1986, 1989, 1991 i 1993, onze medalles als campionats del món d’esquí, 46 victòries en tres descensos, nou victòries en supergegant, set en gegant, setze en eslàlom i onze en les combinades a la copa del món, a més de dues medalles de plata al supergegant i gegant en els Jocs Olímpics d’hivern d’Albertville 1992 Una lesió del genoll dret que…
Alberto Tomba
Esquí
Esquiador italià.
Debutà al campionat d’Europa i a la copa del món la temporada 1985-86 després de guanyar tres campionats nacionals El 1987 fou medalla de bronze al campionat del món a Crans Montana Suïssa, i l’any següent obtingué nou medalles d’or als campionats del món i dues també d’or als Jocs Olímpics de Calgary En el període 1989-91 aconseguí guanyar en quatre proves d’eslàlom i en cinc de gegant Als Jocs Olímpics d’Albertville 1992 obtingué una medalla d’or i una de plata a les proves d’eslàlom gegant i eslàlom, i en els Jocs de Lillehammer 1994 una medalla de plata en eslàlom El 1996, als campionats…
Acadèmia dels Nocturns
Literatura catalana
Educació i entitats culturals i cíviques
Acadèmia literària creada a València el 1591 per iniciativa del noble Bernat Català de Valleriola.
Aprovades les constitucions pels tretze membres fundadors —entre d’altres, els dramaturgs Francesc Tàrrega i Gaspar d’Aguilar i l’historiador Gaspar Escolano —, les sessions tingueren lloc regularment fins el 1594 Consistien en la lectura d’un discurs i de diverses poesies, sobre un tema fixat a la sessió anterior, amb l’única finalitat de conrear l’enginy i la intelligència Cada membre adoptava un pseudònim, relacionat amb la nit Entre els seus membres, que arribaren a ser més de quaranta, hi havia els dramaturgs Carles Boïl , Guillem de Castro i Andreu Rey de Artieda o els cosins de…
Conferentia Club
Educació i entitats culturals i cíviques
Associació cultural fundada a Barcelona el 1929 amb el propòsit d’interessar l’alta societat barcelonina en els temes culturals per mitjà de conferències pronunciades per intel·lectuals de prestigi internacional.
Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach , amb Joan Estelrich de secretari Hi feren conferències André Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant Deixà d’actuar durant la guerra civil de 1936-39 El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat
La Bressola
Educació i entitats culturals i cíviques
Associació cultural creada a Perpinyà l’any 1976 per a promoure a la Catalunya del Nord centres docents per a infants de dos a sis anys on totes les activitats fossin exclusivament en català.
L’activitat docent començà al garatge d’una clínica veterinària de Perpinyà, el 16 de setembre de 1976, amb 7 alumnes Posteriorment s’obriren els centres educatius a Nyils 1977, al mateix Perpinyà Sant Galdric, 1978 el Vernet, 1999, el Soler 1993 i 2003, respectivament els dos centres que en actiu al municipi, Sant Esteve del Monestir 1998 i Canet 2022, al Rosselló, i Prada 1990 i Pessillà 2017, al Conflent, i Càldegues 2001, a la Cerdanya Des de l’any 1983 les escoles de La Bressola acullen alumnes de dos a onze anys El 2010 mantenia vuit centres educatius de maternal i primària, dels quals …