Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
Gerri de la Sal

Gerri de la Sal
© Xevi Varela
Vila
Vila i cap de municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situada en un coster a la dreta de la Noguera Pallaresa.
La carretera N-260 la parteix en dos sectors i forma l’eix del poble La part alta, on hi ha la Casa de la Sal segle XVIII, és la menys compacta, amb carrerons costeruts, mentre que la situada entre la carretera i el riu és centrada a la placeta de Sant Feliu, amb algun sector porticat, i formada per un conjunt d’estrets, costeruts i atapeïts carrers, en un dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, amb un interior barroc neoclassicista Els carrerons davallen fins al riu, travessat per un pont romànic segle XI refet més d’una vegada, que porta fins a l’antic monestir de Santa Maria…
Montellà

Vista de Montellà
© CIC-Moià
Vila
Vila (1.158 m alt.) del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), al Baridà.
És encimbellada a l’esquerra del Segre L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 L’antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d’Urgell Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet , després que li fou annexat el 1970 l’antic terme de Víllec i Estana Dins l’antic terme és esmentat també l’antic Castellbò de Baridà
Figuerola d’Orcau

Portalada romànica de l’església de Santa Maria de la vila de Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Vila
Vila (552 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), aturonada, prop de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp; comprèn tres ravals: el del Comte, el de la Faidella i el del Ferrer.
El castell de Figuerola , esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d’Orcau, passà a la corona en època de Joan II segle XV L’església parroquial Santa Maria, bastida el 1524, fou refeta el 1692 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat Al juny del 2017 s’hi realitzà la primera de les exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil de 1936-39 previstes pel Pla de fosses aprovat per la Generalitat de Catalunya al gener del mateix any La fossa contenia les restes de disset soldats, probablement franquistes, morts a l’abril…
escriptura alfabètica
Escriptura i paleografia
Sistema d’escriptura en què cada signe representa un so.
velocitat d’escriptura
Escriptura i paleografia
Traçat ràpid que fàcilment condueix a la cursivització de l’escriptura.
És facilitada per un instrument dur
escriptura uncial
Exemple d'escriptura uncial en un manuscrit del s IV que conté les cartes de Cebrià de Cartago
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina i grega que es caracteritza per les formes arrodonides d’algunes lletres, que es diferencien de les anguloses corresponents de la capital romana.
L’escriptura uncial és de mòdul gran i de perfils contrastats Les lletres més característiques són a d e m específiques, h q de la semiuncial o minúscula romana, i g t u amb traçat especial El qualificatiu d’uncial és d’origen romà popular, però hom no sap quina mena de lletres indicava els erudits del segle XVIII l’atribuïren a aquest tipus d’escriptura L’origen de les formes uncials sembla ésser un esforç conscient de reduir a calligrafia algunes formes cursives de la capital romana en un estadi menys evolucionat, però, que la cursivització que produí la denominada semiuncial Formes…
uncial
Escriptura i paleografia
Dit de cadascuna de les lletres pròpies de l’escriptura uncial.
tauleta de cera
Escriptura i paleografia
Suport de fusta o de vori rebaixat del centre i omplert de cera fosa, que servia per a escriure-hi amb un estilet o punxó de metall, de vori o de fusta.
Servia per a escriure texts breus, com missives, càlculs, etc, però sobretot exercicis escolars Les tauletes de cera foren usades profusament en l’antiguitat grecoromana i fins a ben entrada l’edat mitjana
tremp
Escriptura i paleografia
Petita làmina d’acer terminada en punta i amb un tall longitudinal que, fixada a un mànec, o formant part d’una ploma estilogràfica, serveix per a escriure.
tremp
Escriptura i paleografia
Tall que hom feia al canó d’una ploma perquè servís per a escriure.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina