Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Gerri de la Sal

Gerri de la Sal
© Xevi Varela
Vila
Vila i cap de municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situada en un coster a la dreta de la Noguera Pallaresa.
La carretera N-260 la parteix en dos sectors i forma l’eix del poble La part alta, on hi ha la Casa de la Sal segle XVIII, és la menys compacta, amb carrerons costeruts, mentre que la situada entre la carretera i el riu és centrada a la placeta de Sant Feliu, amb algun sector porticat, i formada per un conjunt d’estrets, costeruts i atapeïts carrers, en un dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, amb un interior barroc neoclassicista Els carrerons davallen fins al riu, travessat per un pont romànic segle XI refet més d’una vegada, que porta fins a l’antic monestir de Santa Maria…
Montellà

Vista de Montellà
© CIC-Moià
Vila
Vila (1.158 m alt.) del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), al Baridà.
És encimbellada a l’esquerra del Segre L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 L’antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d’Urgell Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet , després que li fou annexat el 1970 l’antic terme de Víllec i Estana Dins l’antic terme és esmentat també l’antic Castellbò de Baridà
Figuerola d’Orcau

Portalada romànica de l’església de Santa Maria de la vila de Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Vila
Vila (552 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), aturonada, prop de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp; comprèn tres ravals: el del Comte, el de la Faidella i el del Ferrer.
El castell de Figuerola , esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d’Orcau, passà a la corona en època de Joan II segle XV L’església parroquial Santa Maria, bastida el 1524, fou refeta el 1692 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat Al juny del 2017 s’hi realitzà la primera de les exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil de 1936-39 previstes pel Pla de fosses aprovat per la Generalitat de Catalunya al gener del mateix any La fossa contenia les restes de disset soldats, probablement franquistes, morts a l’abril…
energia mareomotriu
Construcció i obres públiques
Tecnologia energètica
Energia
Tipus d’energia renovable que és fonamentada en l’oscil·lació del nivell del mar en forma aproximadament sinusoidal a causa de les marees.
L’oscillació és cíclica de 12,4 hores de durada, l’amplitud de cresta a cresta és màxima en els estuaris on la marea entra en ressonància Si es tanca l’estuari mitjançant un dic, la diferència de nivells que ocasiona la marea, fa passar aigua del mar a l’embassament a través d’unes comportes i d’aquest al mar a través dels canals d’alimentació del grup de turbines de la central mareomotriu
molí de vent

Molí de vent
© C.I.C - Moià
Tecnologia
Tecnologia energètica
Molí muntat en una torre i que es mou per l’acció del vent sobre les aspes.
Guàrdia de Noguera

Vista del nucli de Guàrdia de Noguera (Castell de Mur)
© C.I.C. - Moià
Vila
Vila i cap municipal de Castell de Mur, al Pallars Jussà.
Ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l’antic castell de la Guàrdia , esmentat ja el 1051, que fou patrimoni dels comtes de Pallars, i després de la corona Al costat del castell hi ha l’església romànica de Sant Feliu L’església parroquial, barroca, és dedicada a la Mare de Déu del Remei Fins el 1972, que s’annexà al de Mur , fou municipi independent
energia eòlica
Parc eòlic del cap de Villano, a la mar Atlàntica, província de la Corunya, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia energètica
Energia
Energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.
Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor Els molins…
central tèrmica

Esquema de funcionament d’una central tèrmica de carbó
© Fototeca
Tecnologia energètica
Central elèctrica que transforma l’energia tèrmica d’un combustible en energia elèctrica.
Segons el sistema de transformació poden ésser centrals de vapor, de gas o dièsel Les més importants i nombroses són les centrals de vapor , que utilitzen el vapor obtingut en una caldera per a fer girar una turbina La velocitat de rotació de la turbina és transmesa, directament o a través d’un reductor de rodes dentades, a un alternador que genera l’energia elèctrica Els elements principals d’una central termoelèctrica d’aquest tipus són els parcs o dipòsits d’emmagatzemament del combustible, que pot ésser sòlid carbó, lignit, turbes, i, en algunes ciutats, escombraries o líquid naftes, olis…
central nuclear

Esquema de funcionament d’una central nuclear
© Fototeca.cat
Física
Tecnologia energètica
Central elèctrica que aprofita l’energia despresa en la fissió del nucli d’algun element físsil de nuclis atòmics.
Si bé són en estudi o en forma de prototipus diversos procediments d’ús de l’energia nuclear, industrialment parlant, totes les centrals nuclears en funcionament o en construcció tenen com a font d’energia la despresa en la fissió, principalment de l’urani, en un reactor nuclear Per tant, els diferents tipus de centrals nuclears són conseqüència de l’elecció dels factors essencials que componen un reactor el combustible nuclear, el moderador en el cas dels reactors tèrmics i el refrigerant això fa que hi hagi 16 tècniques diferents, les més emprades de les quals són urani…
central heliotèrmica
Tecnologia energètica
Central solar que aprofita l’energia radiada pel Sol per a escalfar el fluid emprat per a la producció d’electricitat mitjançant un turbogenerador.
Poden ésser de captadors plans captador solar , molt simples, però de molt baix rendiment tèrmic a causa de la poca temperatura a què poden escalfar el fluid transmissor màxim 100°C, excellent per a utilitzar-lo per a calefacció, però només suficient per a moure una petita màquina tèrmica hom les utilitza per a accionar bombes d’aigua en zones rurals de gran insolació a l’Àfrica o a l’Amèrica del Sud les de captadors cilíndrics o parabòlics captador solar permeten d’assolir temperatures de 300°C i fins a 1000°C, respectivament, a la zona focal dels captadors, però són molt sensibles a llur…