Resultats de la cerca

Entrà com a novici als benedictins d’Arles i durant la revolució del 1789 es refugià a Madrid, on estudià el castellà De retorn al Rosselló, fou professor d’humanitats i de retòrica i superior del collegi de Perpinyà Publicà Leçons de langue espagnole i féu una nova edició de la Grammaire espagnole-française de Chantreau Dedicat especialment a l’estudi de l’arqueologia i la història rosselloneses, del 1832 al 1838 publicà a Le Publicateur nombrosos articles sobre inscripcions romanes, Ruscino, Illiberis, Sant Martí del Canigó, etc El 1842 publicà un Catalogue biographique des…

El seu nom, a les fonts hebrees, és Iṣḥaq ben Moše ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb el pseudònim acròstic  Efodi Es dedicà preferentment al préstec de diners i feu estades a Girona i a Barcelona El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin Després de batejat publicà dos escrits anticristians una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim ‘Confusió dels cristians’, que és un atac al cristianisme en forma criticohistòrica El 1404 acabà la seva…

Vida i obra Defensor de la unificació ortogràfica en terres rosselloneses, publicà poemes i articles a la Revue Catalane És autor del llibre de poemes La Mare-Terra 1913, de diversos monòlegs i d’unes Fables de La Fontaine traduites en vers catalans 1909, precedides d’un estudi sobre l’ortografia i d’un altre sobre la versificació catalana, ben documentat en un bon nombre dels autors catalans coetanis, i en què considera la llengua catalana la seva «veritable llengua materna» Són de destacar també Les voyelles o et u en catalan 1912 i Études critiques sur les chansons catalanes 1913,…

Doctor en arts Prevere, rector de Sant Jaume de Perpinyà 1573 i catedràtic de filosofia a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor d’un vocabulari català-llatí Thesaurus puerilis València, 1575, objecte de diverses edicions i ampliacions i traduïda la part catalana al castellà per Bernabé Soler, que hi afegí, a més, un vocabulari de termes geogràfics i uns set-cents proverbis castellans amb la correspondència llatina El manual serví de llibre de text a les universitats fins al segle XVIII