Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
permutació
Matemàtiques
Aplicació d’un conjunt de n elements a n llocs diferents, és a dir, cadascun dels diferents arranjaments lineals que es poden fer amb diferents elements, entrant tots ells en cadascun dels arranjaments.
El nombre de permutacions diferents que hom pot fer amb un conjunt de n elements és n n factorial i és donat per la fórmula n = n n- 1 n -2 2 × 1 Si hom identifica alguns dels elements del conjunt, obté les permutacions amb repetició Si el conjunt és identificat en classes de n 1 , n 2 n r elements, el nombre de permutacions amb repetició és n / n 1 n 2 n r Si hom suposa que els llocs són disposats en un cercle i que no es distingeix entre dues permutacions si només difereixen en una rotació, hom obté les permutacions circulars , tant amb repetició com…
adjunta d’una matriu quadrada
Matemàtiques
Donada una matriu quadrada A
, matriu transposada de la complexa conjugada de la matriu
A: A*=(Ā) t
.
S'obté substituint cada element a i j per l’element ā j i
ambigu | ambigua
Matemàtiques
Dit de la gramàtica en la qual existeix un mot m que es pot generar de dues maneres diferents.
En aquesta gramàtica hi ha dos arbres arrelats en la variable inicial, diferents, amb els quals s’obté m
àrea
Matemàtiques
Mesura o grandor de l’extensió o porció del pla ocupada per una figura.
La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per…
configuració simètrica
Matemàtiques
Configuració geomètrica tal que per a tot punt A de la configuració hi ha un altre punt B, anomenat simètric, els quals equidisten respecte a un element prefixat, que pot ésser un punt (centre de simetria), una línia (eix de simetria) o un pla (pla de simetria).
En aquests tres casos hom parla respectivament de simetria central, axial o especular simetria Aplicant simetries a una configuració qualsevol hom obté una nova configuració composta simètrica
hèlix
Matemàtiques
Corba guerxa tal que la seva tangent forma un angle constant amb una recta fixa anomenada eix
.
Las més coneguda és l' hèlix circular , que hom obté en combinar un moviment circular uniforme entorn d’un eix amb un moviment uniforme parallel a l’eix
família
Matemàtiques
Conjunt de corbes o superfícies que tenen la mateixa equació diferencial.
Així, l’equació d’una família depèn d’un nombre determinat de paràmetres, i hom obté per a cada joc de valors dels paràmetres una corba o superfície de la família
càlcul gràfic
Matemàtiques
Mètode de càlcul basat en la substitució de les quantitats numèriques o funcions per representacions gràfiques (corbes).
Hom obté els resultats, prèviament fixada una escala de mesures, per mètodes geomètrics Entre els mètodes de càlcul gràfic més emprats cal remarcar el de les isoclines isoclina i els mètodes d'iteració
angle sòlid
angle sòlid
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Espai limitat per la superfície engendrada per una semirecta que, amb origen fix, recorre una línia tancada.
La mesura de l’angle sòlid feta en estereoradians s’obté calculant la superfície de l’esfera, de centre el vèrtex de l’angle sòlid i radi unitat, interceptada per l’angle sòlid
polinomi
Matemàtiques
Suma formal de productes de nombres, anomenats coeficients (reals, complexos o, més generalment, elements de qualsevol anell) per elements anomenats variables (generalment denotats per x, y, z, etc), als quals hom atribueix només les propietats algèbriques més simples.
Usant aquestes propietats hom defineix la suma i el producte de polinomis, de manera que els polinomis de n variables formen una àlgebra Substituint les variables per nombres hom obté una funció anomenada funció polinòmica