Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
temps astronòmic
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual a l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
Aquest tipus de temps és el mateix que el temps solar mitjà, amb l’única diferència que hom pren com a instant origen el migdia en lloc de la mitjanit Fins l’any 1925 fou usat com a temps oficial en les mesures i els càlculs astronòmics, però a partir d’aquell any, i per recomanació de la Unió Astronòmica Internacional, hom adoptà el temps solar mitjà
camp magnètic interplanetari
Astronomia
Camp magnètic estès des del Sol fins més enllà de l’òrbita de Plutó.
El seu límit interior es troba al voltant de 1 R o radi solar sobre la superfície del Sol, quan el camp magnètic solar adopta una orientació radial El límit exterior se situa en el xoc terminal format per la interacció del vent solar i el plasma interestellar A l’altura de l’òrbita de la Terra, la seva intensitat mitjana és de 5nT, i està inclinat uns 45° respecte a la direcció radial L’estructura a gran escala del camp magnètic interplanetari es coneix com model de Parker, per ENParker, el qual va derivar-ne correctament les propietats, l’any 1958 En aquest model, els tubs de flux estan…
atmosfera tipus
Astronomia
Meteorologia
Atmosfera ideal que correspon a l’estat mitjà de l’atmosfera en la distribució de la pressió i de la temperatura a cada altitud.
A les latituds mitjanes, l’atmosfera tipus es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15ºC, amb un gradient tèrmic vertical que implica una disminució de 6,5ºC per km fins a una altitud d’11 km, on se suposa que es troba la tropopausa Aquesta capa es considera isoterma a -56,5ºC fins a l’estratosfera L’atmosfera tipus s’adopta internacionalment com a base per a la graduació dels altímetres basats en la pressió atmosfèrica
Cigne
Astronomia
Constel·lació boreal, situada a l’est de la Lira i al nord de la Guineueta.
Conté l’estel Deneb, de primera magnitud, que amb Vega i Altair forma l’anomenat triangle d’estiu, una radiofont coneguda per Cigne A , així com la font de raigs X Cigne X-1 , que hom considera la millor evidència d’un forat negre , i l’estel doble 61 Cygni, la distància a la Terra del qual fou la primera en ser mesurada, per FW Bessel el 1838 11,4 anys llum En formen part les nebuloses Nord-amèrica i Pelicà S’hi han detectat prop d’un centenar de supernoves des de la segona dècada del segle XX El nom és allusiu a la forma de cigne que adoptà Zeus per a seduir Leda i Nèmesi en la mitologia…
microquàsar
Astronomia
Estel binari de raigs X que presenta dolls de matèria expulsats del sistema a velocitats relativistes.
El sistema binari és format per un estel normal i un objecte compacte —que pot ésser un estel de neutrons o un forat negre— L’estel normal transfereix massa a l’objecte compacte, formant sovint un disc d’acreció al voltant d’aquest Els raigs X provinents d’aquest sistema s’originen, en part, per l’escalfament del disc d’acreció En alguns discs d’acreció les condicions hidrodinàmiques són tals, que, sigui de forma puntual o de manera continuada, s’esdevenen erupcions en què grans quantitats de massa són expulsades del sistema en direcció perpendicular al disc d’acreció El material expulsat és…
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…
atmosfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…