Resultats de la cerca

Es mostren 1862 resultats

coixinet

coixinet de ròtula, de doble rengle de boles, apte per a suportar alhora esforços radials i axials

© Fototeca.cat

Tecnologia
Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla, que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira en el seu interior, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície de contacte actua esmorteint les oscillacions, els…
Gran enciclopèdia catalana

fresatge

Fresatge frontal i perifèric amb diferents tipus de fresa

© Fototeca.cat

Tecnologia
Operació de mecanitzar peces metàl·liques amb la fresa per tal d’obtenir superfícies planes, corbes o de formes diverses (dents, ranures, etc).
En el fresatge, la ferralla és arrencada per les dents de la fresa combinant el moviment de rotació de l’eina amb el d’avanç de la peça mecanitzada El fresatge pot ésser perifèric o frontal , segons que l’eix de la fresa sigui parallel o perpendicular a la superfície que hom treballa Per la rapidesa del seu treball el fresatge ha substituït en molts casos la llimadura, sobretot en les fabricacions en sèrie En els treballs en sèrie, i quan la potència de la màquina ho permet, hom efectua, per mitjà d’un “tren de freses”, el fresatge simultani de diverses peces muntades en parallel
Gran enciclopèdia catalana

cicle dièsel

1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)

© Fototeca.cat

Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic…
Gran enciclopèdia catalana

laminatge

Laminatge continu operacions principals, incloent-hi l’extrusió i la forja amb premsa, i productes fianls, a aprtir dels tres semiproductes d’acer de colada contínua. Moltes operacions són idèntiques amb altres metalls i aliatges

© Fototeca.cat

Química
Tecnologia
Operació de laminar un material plàstic.
En el laminatge hom modifica l’estructura interna del material orientant la fibra en la direcció longitudinal de la peça, de manera que la plasticitat i la resistència mecànica augmenten en aquesta direcció En el laminatge en calent hom obté més bones propietats mecàniques que en l’emmotllament, però afavoreix l’oxidació i la descarburació artificials En el laminatge en fred, emprat per a deformacions petites, hom obté un gran control dimensional i un augment de la duresa i del límit elàstic
Gran enciclopèdia catalana

rellotge astronòmic

rellotge astronòmic construït per Albert Billeter el 1869 i conservat a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

© Fototeca.cat

Tecnologia
Rellotge que, a més de les unitats de temps habituals, disposa d’altres indicadors de caire astronòmic, com les fases de la lluna, la posició dels astres, l’equació del temps, etc.
Gran enciclopèdia catalana

torn

Torn paral·lel (a l’esquerra); carros principal, transversal i superior (al centre); tres operacions de tornejament (a la dreta)

© Fototeca.cat

Tecnologia
Màquina eina emprada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d’un eix i arrencant-li material perifèricament per tal de transformar-lo en una peça ben definida, tant pel que fa a la forma com a les dimensions.
El torn permet d’obtenir, principalment, superfícies cilíndriques, planes, còniques, esfèriques, perfilades i roscades, i és, doncs, molt emprat, especialment en el treball dels metalls, per a obtenir superfícies de revolució a partir de barres cilíndriques, per a rectificar i allisar peces de fosa o desbastades, per a fer rosques en peces cilíndriques, i per a fabricar, en grans sèries, perns, cargols grossos i altres peces Els models més importants de torns, que responen a diverses necessitats i a diferents…
Gran enciclopèdia catalana

clip

Clips

© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe

Tecnologia
Pinça formada per un fil metàl·lic o plàstic, doblegat sobre ell mateix formant generalment dues voltes enmig de les quals hom subjecta els papers que cal mantenir units.
Gran enciclopèdia catalana

excèntric | excèntrica

Exemples de mecanismes d’excèntrica segons la llei del moviment (a dalt) i segons el contacte entre els elements conductor i conduït (a baix)

© Fototeca.cat

Tecnologia
Dit de qualsevol peça que gira al voltant d’un eix que no passa pel seu centre.
 
Gran enciclopèdia catalana

broca

Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)

© Fototeca.cat

Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130°…
Gran enciclopèdia catalana

banqueta

Banqueta de fusta i ferro creada vers 1870-1880

Museu Frederic Marès

Tecnologia
Seient petit, sense respatller, proveït sovint de braços utilitzats també com a agafadors.
Gran enciclopèdia catalana