Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
discapacitat intel·lectual
Dret
Dit de l’individu disminuït en una mesura variable en les seves activitats intel·lectuals amb relació als nivells considerats normals en una població.
Hom pot identificar les persones afectades per discapacitat intellectual a partir de proves o tests , en els quals un resultat inferior a una puntuació determinada s’interpreta com una limitació de les facultats intellectuals També s'utilitzen anàlisis clíniques per a identificar alteracions genètiques o metabòliques, que sovint poden estar associades amb discapacitat intellectual, la qual pot variar de lleu a profunda Per a determinar-ne l’existència i el grau, es tenen en compte, bàsicament, les habilitats cognitives llenguatge, càlcul numèric, percepció espaciotemporal, abstracció i…
drets d’autor
Dret
Conjunt de drets subjectius i facultats jurídiques exclusives i potestatives que deriven d’aquells i que corresponen als autors d’una obra literària o científica, musical, dramàtica o artística.
Aquest drets poden ésser agrupats en dues categories D’una banda, els anomenats drets morals personalísims, inalienables i imprescriptibles, pels quals l’autor, entre altres coses, pot defensar la seva creació i preservar l’obra de qualsevol deformació que afecti la seva dignitat d’altra banda, els drets ‘patrimonials’ segons els quals l’autor pot disposar de l’obra intellectual que ha creat i explotar-la lliurement aquests últims poden ésser classificats en drets de reproducció , drets de publicació i drets de difusió , respecte a les obres d’altre gènere i, per a totes les obres, els drets…
equitat
Dret
Adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals d’acord amb l’esquema general de les normes jurídiques.
Element important i font de dret en el règim jurídic anglès i nord-americà, l’equitat no és pròpiament font de dret en els països inspirats pel codi de Napoleó, bé que serva una importància a l’hora de donar flexibilitat a l’aplicació del dret i a la interpretació de la llei, així com a l’hora de cercar el principi jurídic aplicable al cas concret no regulat per les disposicions legals En l’ordenament jurídic català, l’equitat tingué una gran importància fins que, a partir de la Constitució del 1599, que establí el dret vigent a Catalunya, fou suprimida com a font directa, i hom establí que…
societat de responsabilitat limitada
Dret
Societat en la qual els socis que la formen no responen personalment dels deutes socials i el seu capital social es divideix en participacions socials que ni poden incorporar-se valors a títols ni ésser representades mitjançant anotacions a compte.
En el procés de reforma de la legislació mercantil espanyola la renovació del dret de societats de responsabilitat limitada es presenta com una necessitat objectiva i urgent La reforma és conseqüència obligada del nou règim jurídic de les societats anònimes, introduït per la llei de 25 de juliol de reforma parcial i adaptació de la legislació mercantil a les directives de la Unió Europea en matèria de societats La nova llei que regula aquestes societats és de 23 de març de 1995 i es fonamenta en diversos postulats, un dels quals és la flexibilitat del règim jurídic, a fi i efecte…
directiva de serveis
Dret
Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa als serveis del mercat interior, que té com a finalitat l’eliminació dels obstacles al desenvolupament dels serveis als Estats membres de la Unió Europea.
Amb la intenció de consolidar un mercat competitiu de serveis que garanteixi la circulació d’aquestes prestacions en tot el territori de la Unió tot fent efectiva la llibertat d’establiment És regulada per la Directiva 2006/123/CE del Parlament i del Consell Europeu 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, té com a finalitat l’eliminació dels obstacles al desenvolupament dels serveis als Estats membres de la Unió Europea La incidència de la directiva de serveis en el dret dels estats membres de la Unió Europea ha significat una reforma substancial de la normativa i del funcionament de les…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979
Dret
Llei orgànica d’autonomia, atorgada al País Basc per les Corts Generals i, prèviament, aprovada per referèndum pel poble basc el 25 d’octubre de 1979.
Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta Assemblea es…
fur
Història
Dret
Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori.
Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…