Resultats de la cerca

Llicenciat en geografia 1946 i dret 1950, es doctorà en geografia 1966 Entre d’altres, fou professor titular de geografia i oceanografia tropical de la Universitat de Montpeller 1968-79 i professor d’etologia i conservació d’espècies animals del Museu Nacional d’Història Natural de París 1979-88 Presidí la comissió d’ecologia de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura 1991-94 És autor, entre altres obres, de  Géographie des mers 1965, L’histoire des pêches thonières  1996 i  La pêche en Méditerranée  2000, i dels articles corresponents a les comarques…

S'utilitza en estudis dinàmics de gran escala de l’oceà on hi ha importants canvis de latitud i consegüentment el paràmetre de Coriolis no es pot considerar constant

La primera resolució internacional a favor de protegir el medi marí s’establí l’any 1962 durant la I Conferència Mundial de Parcs Nacionals de Seattle EUA No fou, però, fins el 1987, durant el IV Congrés Mundial de la Natura que se celebrà a Colorado Springs EUA, que hom acordà la definició del terme àrea marina protegida i s’establiren les bases de la conservació del medi marí Amb independència d’aquests procediments, la primera àrea marina protegida al món fou el Fort Jefferson National Monument, a la costa de Florida EUA, el 1935 i, a Europa, el Parc Nacional Marítim-Terrestre…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1949, ben aviat començà a collaborar en activitats de l’organització publicà monografies a la revista Muntanya , de la qual fou director prop de deu anys, i fou president de la Secció de Geografia i Ciències Naturals fins el 1989, vocal 1952 i membre de la junta directica durant més de quaranta-cinc anys, i president del Club Català de Càmping, amb el qual organitzà el primer càmping internacional a Suïssa, a més de nomrosos viatges a l’estranger per compte de l’entitat 1957-2004 El seu gran coneixement del territori català el portà a ser…

El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…

El mot té un sentit purament climàtic, i per això és més adequat que la paraula “desert”, que alludeix, en principi, a una àrea ocupada per un escàs nombre d’homes o d’éssers vius, sigui quina sigui la causa d’aquesta despoblació La menor o major aridesa és funció no solament de la quantitat de pluja, sinó també de la intensitat de l’evaporació aquesta última és en relació amb les temperatures Per això hom ha establert, entre els índexs climàtics, uns índexs pròpiament xerotèrmics, com els de Martonne, que posen en relació els de pluges anuals o mensuals amb els de temperatura Altres autors,…

S’aplica a àrees amb ecosistemes terrestres o marins, o amb una combinació d’ambdós El seu origen data d’una conferència intergovernamental d’experts del 1968 durant la qual hom posà les bases científiques per a dur a terme un ús racional dels recursos naturals Les primeres reserves de la biosfera de la xarxa mundial es designaren l’any 1976 L’any 1983, la UNESCO i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient PNUMA, amb la cooperació de la FAO i la Unió Mundial per a la Natura UICN, organitzaren el Primer Congrés Internacional de Reserves de la Biosfera a Minsk Bielorússia Un any més…