Resultats de la cerca

Posseeix un dispositiu òptic que mesura l’absorbància del cultiu que es troba en relació amb la concentració de les seves cèllules un senyal elèctric d’aquest dispositiu regula la velocitat del flux

Hom la utilitza en el diagnòstic clínic i per a realitzar estudis de filogènia

Es caracteritzen per realitzar mitosis intranuclears sense divisió del citoplasma, presentar una fase temporal flagellar, tenir les crestes mitocondrials planes i un aparell de Golgi no organitzat en piles membranoses Viuen principalment en aigües dolces i marines

En l’home sol realitzar-se amb la lligadura dels conductes deferents del testicle en molts animals, per castració en la dona es fa amb resecció de les trompes de Fallopi, extirpació dels ovaris o de l’úter, etc

Els vectors que s’empren estan dissenyats per a realitzar determinades tasques, com permetre que es repliqui, s’expressi o s’insereixi l’ADN forà en una determinada cèllula hoste Els vectors es construeixen mitjançant la unió d’elements genètics naturals, com fragments de plasmidis bacterians, de fags i de cromosomes de llevat

En els organismes unicellulars pot realitzar-se de tres maneres per fissió o divisió en dues parts aproximadament iguals, per gemmació d’una part que es constreny i se separa o per fissió múltiple del nucli, que es divideix diferents vegades i, en acabat, ho fa el citoplasma el mateix nombre de cops

Aquests patrons són equivalents a les empremtes dactilars, ja que el patró és sempre el mateix per a cada individu, sense que importi el teixit emprat com a font d’ADN, i varia segons els individus Hi ha tanta variació que, en teoria, el patró de cada persona és únic L’anàlisi d’empremtes moleculars de l’ADN es pot realitzar amb quantitats molt petites de teixit o fluid orgànic i amb mostres relativament antigues, com per exemple mòmies egípcies de més de 2 400 anys d’antiguitat Són molt emprades en medicina forense Als Estats Units, les empremtes moleculars de l’ADN s’utilitzen…

L’estudi de l’ADN antic i la comparació amb el seu equivalent actual permet als investigadors analitzar els canvis produïts en la seqüència de nucleòtids de determinats gens en el decurs del temps, tant si aquests canvis han implicat un procés reconegut d’evolució com si tan sols han implicat canvis en les freqüències gèniques de les poblacions L’anàlisi de l’ADN antic és possible gràcies a la tècnica de lareacció en cadena de la polimerasa, que permet amplificar les seqüències a estudiar Malgrat que la contaminació de les mostres amb ADN modern és freqüent, l’estudi de l’ADN antic permet fer…

Per a poder realitzar terapèutica gènica cal tenir aïllat el gen normal, disposar de cèllules de l’individu afectat on es pugui inserir, com per exemple cèllules del moll de l’os, disposar d’un mètode d’introducció del gen i que les cèllules, un cop reintroduïdes en el pacient, produeixin la proteïna normal en quantitat suficient i al lloc correcte En un procés de terapèutica gènica primer s’obtenen cèllules del pacient, a continuació s’hi introdueix el gen fent servir, generalment, vectors vírics, se seleccionen les cèllules que han incorporat el gen i produeixen nivells normals…

Reimplantat l’ou a l’úter de la femella de la cèllula-ou original, comença el seguit de divisions cellulars vers el desenvolupament de l’embrió Tot i que experimentalment s’ha aconseguit amb una certa facilitat en amfibis, i més moderament amb mamífers ratolins, la transplantació nuclear presenta restriccions molt importants, com és ara el fet que els nuclis donadors han d’ésser provinents de cèllules embrionals en estadis molt precoços de desenvolupament blastòmers Els transplantaments de nuclis d’individus adults no donen lloc a individus normals o bé aquests no sobreviuen fins a l’edat…