Resultats de la cerca

Fou prevere i rector de Sant Martí d’Ollers 1730-81 i deixà inèdit un Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria El 1749 publicà les Instruccions per l’ensenyança de minyons , primera manifestació a Catalunya de les repercussions dels nous sistemes pedagògics de Port Royal Seguí el Traité des études de Charles Rollin 1724, però adaptat, gràcies a la seva experiència personal, a la mentalitat dels nens de les escoles primàries de Catalunya Conseqüent amb el mètode que defensava que l’educació havia de començar en la llengua materna i no en llatí, és escrita en…

Féu els primers estudis a l’escola dels Teatins i al seminari, a Mallorca, on també exercí de mestre a Lloseta i a l’escola dels Paüls Es traslladà a Barcelona on cursà estudis de filossfia i lletres i es llicencià Més tard, ensenyà a la Universitat Industrial i a l’Institut de Cultura de la Dona Fou collaborador a la Fundació Bernat Metge i donà suport actiu a les campanyes de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1925, fundà Barcelona, juntament amb Dolors Jordana, la seva muller, l’Institut Tècnic Eulàlia, que fou un centre pedagògic de llengua catalana hi va…

Era la filla gran del comte de Peralada Francesc Jofre I de Rocabertí Entrà al convent de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc Peralada el 1646, fins que fou empresonada pels francesos i reclosa a Hostalric 1651 Un cop alliberada es retirà a València 1652, on residí fins el 1657, que per voluntat del rei Felip IV anà a Barcelona per restaurar el convent de l’Ensenyança, de les monges de la Companyia de Maria , fundat a Barcelona el 1650, al qual donà nova vitalitat

Doctor en filosofia i lletres per Montpeller Mestre a Torroella de Montgrí durant 22 anys, hi fundà l’Ateneu Publicà un Manual de Geografia de Catalunya 1921, premiat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, i collaborà al Butlletí dels Mestres 1922-23 Dirigí el grup escolar Lluís Vives, a Barcelona Fou membre de la ponència de la divisió territorial de la Generalitat i cofundador de la Societat Catalana de Geografia S'afilià a Esquerra Republicana i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya 1932 La seva obra fonamental és el volum de Les terres catalanes 1954-57

Es graduà a l’escola normal d’Alacant i a l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio de Madrid on rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza Exercí el magisteri i fou inspector en cap de primera ensenyança d’Osca, Lleida i Barcelona 1931-39 Del 1933 al 1937 fou professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona Creà, també a Barcelona, la Cooperativa Espanyola de les Tècniques Freinet, i cal considerar-lo com l’introductor i el difusor del moviment de L’École Moderne, molt coneguda a Catalunya El 1940 s’exilià a Cuba, on fou professor de filosofia de l’educació i didàctica…

Cursà estudis mercantils i es graduà com a perit mercantil i obtingué el títol de mestre També féu estudis universitaris, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en ciències físiques i matemàtiques 1865 i en dret A Barcelona dirigí el collegi fundat pel seu pare, Pau Mimó i Raventós Vilanova i la Geltrú 1813 — 1892, fundador d’altres collegis a Vilanova, director del “Diario de Villanueva” i collaborador de “La Llumanera de Nova York” Es traslladà a l’Havana, on guanyà la càtedra de geometria, que ocupà a la Universitat de l’Havana, i tingué una destacada tasca pedagògica Hi…

Mestre, fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917 i publicà el Cartipàs català 1918 Estigué afiliat a la Lliga Regionalista, però a partir del 1922 seguí les directrius d’Acció Catalana Aquest mateix any publicà el Sillabari català El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment el 1936…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…