Resultats de la cerca

El centre té els seus orígens en les activitats de voluntariat que el veterinari Ferran Alegre realitzà a partir de l’any 1991 No fou fins tres anys més tard 1994 que s’inaugurà oficialment a Premià de Mar el Centre de Recuperació d’Animals Marins de Catalunya CRAMC, que es convertí en la primera entitat d’aquestes característiques a la Mediterrània L’any 1996, el centre es transformà en fundació i adoptà el nom actual, una ONG dedicada a la recuperació d’animals i ecosistemes marins, a la recerca i a l’educació, tot un referent a nivell nacional i internacional El 19 de març de 2011, s’…

Iniciat com a bisetmanari, és la publicació periòdica més antiga de Catalunya després del Diari de Vilanova Publicat ininterrompudament des de la seva fundació, en diverses etapes ha estat escrit en castellà entre d’altres, durant el franquisme o ha adoptat una fórmula bilingüe Durant les guerres de Cuba  arribà a tenir un corresponsal a l’illa que mantenia informats els nombrosos habitants de Sitges i el Garraf que hi tenien familiars emigrats El seu fundador fou Josep Soler i Cartró El 1942 la direcció passà al seu fill Josep Soler i Tasis, i el 1955, al seu net, Josep Manuel Soler i Soler…

Té la seu al litoral del barri de Sant Martí de Provençals, a l’Edifici Fòrum del conjunt  Fòrum Universal de les Cultures El projecte d’adaptació de l’edifici a les funcions del museu és obra de l’equip d’arquitectes Herzog & de Meuron, autors de l’edifici original D’aquest, el museu n’ocupa 9000 m 2 distribuïts en dues plantes que s’estructuren al voltant d’un gran vestíbul de lliure accés, punt de partida i d’arribada a tots els programes i serveis del Museu l’exposició permanent Planeta Vida, els espais per a exposicions temporals, la Mediateca, el Niu de Ciència per a infants de 0-6…

Ocupa uns 100 000 m 2 del parc de Capçalera, situat a l’antic llit del Túria, al límit amb el terme de Mislata Substitueix l’antic parc zoològic de Vivers, creat el 1965 per Ignasi Docavo en memòria del qual les noves installacions reben el nom oficial de Bioparc Ignasi Docavo als Jardins del Real i clausurat el 2007 Construït per l’empresa Rain Forest, que també en té cura de la gestió, el Bioparc de València segueix les tendències més actuals dels zoològics, amb els animals en semillibertat i els visitants en contacte directe amb el seu hàbitat El recinte és centrat per un llac artificial…

Obra gairebé personal de Francesc Benages, impressor, contenia informacions de l’actualitat catalana a Amèrica, del Principat i articles literaris

Fou capturat accidentalment als boscos del riu Muni, a Guinea Equatorial Conegut també amb el nom africà de Nfumu Ngui gorilla blanc, fou venut al naturalista Sabater Pi, que el dugué a Barcelona, on esdevingué un símbol del zoològic de la ciutat El seu albinisme, manifestat per un pelatge completament blanc, és l’únic cas conegut entre gorilles Mitjançant encreuaments entre els seus descendents, s’intentà, infructuosament, aconseguir un altre exemplar de les mateixes característiques Al llarg de la seva vida tingué 21 fills amb tres gorilles femelles Morí el 24 de novembre del 2003 al Zoo de…

Fou administrat sempre per Joan Manalt

De caràcter satíric, humorístic i anticlerical, aconseguí una gran popularitat a Mallorca Durant la Dictadura hagué d’aparèixer sota diferents noms Pitos y Flautas gener-desembre de 1928, Cultura gener-desembre de 1929 i Copeo gener-desembre de 1930

Figuraren en la redacció, entre altres, José Alberola, Ramon Suñé, Patricio Navarro, Miguel Jiménez, Jaume R Magrinyà, etc Defensà sobretot la formació d’un moviment obrer explícitament anarquista basat en la unió de tres branques l’organització específica “universalista”, el sindicalisme i el cooperativisme Inspirats en el model de la FORA argentina, mantingué estretes relacions amb La Protesta i Diego Abad de Santillán, i capitalitzà una part notable de l’oposició al sector sindicalista de la CNT Afavorí així la creació de la FAI, per més que aquesta no es confongués del tot amb la seva…

Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç Pahissa, Ricardo…