Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Paul Baran
© Louis Fabian Bachrach
Electrònica i informàtica
Enginyer informàtic nord-americà.
A dos anys, la seva família emigrà als EUA i s’installà a Filadèlfia Estudià enginyeria electrònica a la Universitat de Drexel, on es graduà l’any 1949 Posteriorment, s’incorporà a la indústria privada, i participà en la construcció de l’UNIVAC, un dels primers ordinadors comercials Més tard, anà a residir a Califòrnia, on amplià estudis a la Universitat de Los Angeles i obtingué un màster 1959 El mateix any s’incorporà a RAND Corporation, institució d’assessorament i recerca per a l’exèrcit nord-americà, on esdevingué especialista en sistemes de comunicació En el…
Elon Musk
Economia
Electrònica i informàtica
Emprenedor nord-americà d’origen sud-africà.
Nacionalitzat canadenc 1989 i nord-americà 2002, el 1995 abandonà els estudis de física a la Universitat de Stanford per fundar l’empresa Zip2, un directori en línia pioner, amb la venda de la qual 1999 aconseguí capital per a ulteriors iniciatives, sempre a l’avantguarda de la tecnologia i amb un component de futur que li han valgut el qualificatiu de visionari El mateix 1999 creà Xcom posteriorment PayPal, un dels primers i més utilitzats serveis de pagament en línia, adquirit pel portal eBay el 2002 Aquest any fundà SpaceX , empresa aeroespacial pionera en ginys i…
Hugh Herr
Electrònica i informàtica
Bioenginyer nord-americà.
Escalador assidu des de molt jove, el 1982 li foren amputades les cames per sota del genoll a causa d’un accident al Mount Washington New Hampshire Des d’aleshores el seu interès se centrà en l’estudi i el disseny de pròtesis per a la locomoció, algunes de les quals ha aplicat a ell mateix, i amb les quals ha aconseguit continuar practicant l’escalada d’alt nivell Obtingué un màster en enginyeria mecànica al Massachusetts Institute of Technology MIT i el doctorat en biofísica de la Universitat de Harvard Després d’una etapa com a professor assistent al Harvard-MIT Division of Health Sciences…
Martin Cooper
Electrònica i informàtica
Enginyer nord-americà.
Després de prendre part en la guerra de Corea es graduà el 1950 a l’Illinois Institute of Technology, on també obtingué el màster 1957 Incorporat a l’empresa Motorola, el 1960 participà en el desenvolupament dels rellotges de quars, i el 1973, a partir dels radiotransmissors cellulars en vehicles, construí el primer telèfon mòbil DynaTAC, que posteriorment anà perfeccionant i reduint-ne les dimensions fins a crear-ne la primera versió comercial el 1983 Aquest mateix any fundà una empresa pròpia, Cellular Business Systems, que el 1986 vengué El 1992 creà una nova empresa, ArrayComm, dedicada a…
Robert Elliott Kahn
Electrònica i informàtica
Enginyer nord-americà.
Doctor en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat de Princeton 1964 i un dels creadors d’internet Treballà als laboratoris AT&T, MIT, BBN i ARPA Una de les seves aportacions més importants fou la creació, el 1974, del protocol d’internet IP i del protocol de control de transport TCP, creats conjuntament amb Vinton Cerf, que permetien la connexió en xarxa de diversos ordinadors L’any 1986 fundà la Corporation for National Research Initiatives CNRI, que presideix, organització sense ànim de lucre creada per impulsar i finançar iniciatives d’infraestructura de comunicacions Ha…
William Cleland Lowe
Economia
Electrònica i informàtica
Executiu nord-americà
.
Graduat en física al Lafayette College d’Easton, el 1962 s’incorporà a IBM Cap del departament de desenvolupament de projectes 1975, per a fer front a la creixent demanda de miniordinadors el 1980 organitzà la fabricació d’un prototip a partir de l’assemblatge de components provinents d’altres empreses, especialment el sistema operatiu MS-DOS, que proporcionà Microsoft , aleshores en els inicis, i el microprocessador, que proveí Intel La màquina, presentada a l’agost del 1981 fou, de fet, el primer ordinador personal, i pel cost i la rapidesa amb què fou construït tingué un gran impacte…
Steve Anthony Ballmer
Electrònica i informàtica
Executiu nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard, on es graduà en matemàtiques i economia l’any 1977 i on conegué Bill Gates , que l’any 1980 el contractà com a directiu de Microsoft , companyia de la qual l’any següent fou accionista Esdevingut una de les primeres fortunes dels Estats Units, ocupà diversos càrrecs a Microsoft l’any 1998 en fou nomenat president i el 2000 rellevà Gates com a executiu en cap Al febrer del 2014 fou substituït en el càrrec per Satya Nadella
Douglas Carl Engelbart
Electrònica i informàtica
Informàtic nord-americà.
Interrompé els estudis d’enginyeria elèctrica en ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou tècnic de radar L’article de Vannevar Bush del 1945 " As We May Think " sobre el coneixement universal que anomenà Memex abreviatura de Memory Extender, el portà a interessar-se per la incipient tecnologia dels ordinadors Graduat a l’Oregon State College 1948, després de doctorar-se en ciències a la Universitat de Berkeley, Califòrnia 1955, s’incorporà a l’Stanford Research Institute SRI, on creà l’Augmentation Research Center i desenvolupà, per compte de l’Advanced Research Projects…
John Warner Backus
Electrònica i informàtica
Informàtic nord-americà.
Començà la carrera de Química a la Universitat de Virgínia, però al cap de poc temps l’abandonà i s’allistà a l’exèrcit 1942 Més tard inicià els estudis de Medicina i s’inscrigué en una escola de tècnics de ràdio, on descobrí la seva habilitat per les matemàtiques Incorporat a IBM International Business Machines, treballà per millorar una de les calculadores electròniques de l’empresa 1949, i el 1954 publicà un projecte, que pretenia crear un llenguatge de programació proper a la notació matemàtica normal El resultat fou el FORTRAN Formula Translator, que tingué un èxit notable en el sector…
Thomas Alva Edison
© Library of Congress
Electrònica i informàtica
Inventor nord-americà.
Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure, i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo Park Nova…