Resultats de la cerca

Les aigües carbòniques molt utilitzades com a beguda, poden ésser naturals aigües picants o artificials aigües gasificades La solubilitat del diòxid de carboni en aigua és feble a la pressió ordinària i les aigües carbòniques perden ràpidament el gas si no són conservades en vas tancat i a pressió Les ampolles anomenades sifons constitueixen un mitjà còmode d’obtenir, d’expedir, de conservar i de dispensar l’aigua carbònica artificial

A la fi del s XVIII aparegueren a Europa les primeres begudes carbòniques com un intent d’imitar les aigües minerals naturals i actualment l’ús s’ha estès arreu del món Són aliments fruïtius que hom consumeix sols o com a diluents de begudes més fortes Els ingredients habituals d’aquestes begudes són l' aigua potable, de baixa alcalinitat, amb pocs sòlids totals o pràcticament exempta de ferro i de manganès anhídrid carbònic , de gran puresa i exempt d’olors edulcorants , el principal dels quals és el sucre, mentre que en especialitats econòmiques és emprada la sacarina, i en les begudes…

El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica Alguns sifons, de vidre, són omplerts industrialment, mentre que d’altres, generalment d’acer inoxidable, són reomplibles pel consumidor gràcies a unes càrregues d’una sola vegada o a unes bombones de diverses càrregues de gas a pressió La indústria del sifó data del 1560, bé que no assolí un cert èxit…

Aquest anhídrid carbònic pot ésser d’origen natural aigües minerals, procedent d’una fermentació alcohòlica xampany, sidra, etc o produït per reacció in situ , en aigua potable, d’una barreja d’un àcid orgànic tartàric, cítric, etc i una sal carbònica bicarbonat sòdic i de liti o carbonat de magnesi, generalment

És fortament acidulada amb àcid fosfòric, acolorida amb caramel, edulcorada amb sucre i aromatitzada amb barreges complexes d’aromatitzants naturals i artificials del tipus llima, llimona, etc Pels volts del 1880 hom començà a fer begudes carbòniques amb cola als EUA, les quals contenien extractes de coca i de cola posteriorment aparegueren algunes patents que hi incloïen també cafeïna i teobromina, les quals li donen un valor estimulant En aquest camp és important el químic John Pemberton, el qual entre 1884-85 creà la beguda mundialment coneguda com a Coca-cola

Sovint hom hi afegeix algun licor brandi, cointreau , etc, certes espècies canyella, nou moscada, etc i d’altres fruites taronja, préssec, etc És servida freda