Resultats de la cerca

Eclesiàstic i catedràtic de grec, collaborà en la segona Antologia poètica universitària 1950 Doctorat amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal 1958, publicà traduccions de clàssics llatins i grecs a la Fundació Bernat Metge Juvenal, Baquílides, Sòfocles, Aristòfanes, Plató, Polibi, Tucídides, Himnes homèrics, Tucídides etc A més de la traducció, centrà la seva activitat en la didàctica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramàtiques de llatí i grec, manuals com ara Introducció al pensament clàssic 1996, i antologies, entre les quals Lírica grega arcaica 1963…

Catedràtic de grec i membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge És autor de nombrosos texts pedagògics grecs, com la Gramática griega 1942, reeditada moltes vegades Deixeble de Carles Riba, féu excellents traduccions d’obres clàssiques i modernes Història de la guerra del Peloponès 1953-70, en curs de publicació de Tucídides, Dafnis i Cloe 1963 de Longus, Alexis Zorbàs 1965, de Nikos Kazandzakis És també important la seva traducció d’Heròdot al castellà

Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la traducció…

Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Alternà l’ensenyament de grec i de retòrica a les universitats de València, de Saragossa —on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i de Barcelona, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de Salaia Les seves explicacions foren…

Advocat, el 1844 ingresà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari el 1848 Hi llegí una traducció directa al castellà del Fedó de Plató 1844, publicat després en La Abeja i un treball sobre les analogies entre les llengües indoeuropees i les semítiques

Format a les universitats de Bonn i de Berlín, prengué part en la guerra Francoprussiana 1870 i viatjà per Itàlia i Grècia Casat amb la filla de Theodor Mommsen, ensenyà a Berlín, Greifswald, Göttingen i finalment Berlín, on obtingué la càtedra de grec 1897 Des del seu magisteri universitari i en els seus escrits es revelà com el mestre indiscutible de la filologia clàssica Publicà treballs sobre la tragèdia Griechische Tragödien übersetzt , 1899 Aischylos Tragoediae , 1914, la història de la filologia Geschichte der Philologie , 1921, la mètrica grega Griechische Verskunst, 1921, la…

D’origen jueu i mallorquí Estudià grec a Alcalà amb excellents mestres i a París amb un nebot de Musurus Al collegi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa potser de les recomanacions de Lluís Vives Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i mantingué amb ell correspondència en llatí El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la Universitat Joan de Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de llatí,…

Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…

El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona, i es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 i Literatura catalana Perspectiva general 1917 El 1917 fou fet membre adjunt de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1918 n’esdevingué numerari Hi feu recerca sobre la literatura i cultura medievals catalanes Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, el 1918 fou elegit regidor de Barcelona, i tot seguit tinent d’…

Als Països Catalans, ja a l’alta edat mitjana hom pot trobar llibres d’autors clàssics a la biblioteca del monestir de Ripoll Hom ha trobat notícies que testimonien l’interès dels monarques de Catalunya-Aragó per a proveir amb autors clàssics llurs biblioteques així, Juan Fernández de Heredia féu nombroses aportacions d’obres d’autors grecs antics i medievals, en temps de Pere III Hom coneix, a més, l’existència de llibres grecs d’Aristòtil, Demòstenes i Plutarc a la biblioteca de Carles de Viana Amb la introducció dels corrents renaixentistes augmentà l’interès pels estudis hellènics, i el…