Resultats de la cerca

Juntament amb els seus germans tenia un important negoci d’adroguer a Barcelona i fou l’arrendatari dels tabacs 1702-05 i proveïdor del pastim municipal, com també de bescuit per a l’exèrcit des de la darreria del s XVII Durant la guerra de Successió fou partidari del rei arxiduc Carles III fou un dels delegats del Consell de Cent per a establir el port franc de Barcelona Intervingué com a banquer en diverses operacions de la Companyia Nova de Gibraltar 1709-10 Contribuí a la defensa de la ciutat durant el setge de les tropes filipistes 1713-14 El 1717 tornava a ésser proveïdor…

La seva companyia mercantil, fundada el 1282, arribà a posseir filials als centres més importants del comerç europeu Es ressentí de la crisi econòmica del 1345, en perdre Florència la guerra contra Lucca, que els Acciaiuoli finançaven, i hagué d’ésser liquidada deu anys després Lligats als Anjou de Nàpols, els Acciaiuoli foren també banquers dels santjoanistes, d’Eduard III d’Anglaterra i de la Seu Apostòlica La família donà homes de cultura, com Donato Acciaiuoli Florència 1429 — Milà 1478, humanista, autor, en llatí, d’una Vida de Carlemagny Filippo Acciaiuoli Roma 1637 — 1700…

Protegí molts intellectuals jueus, entre els quals el poeta Šenlomó ben Měšullam de Piera, que fou preceptor dels seus fills

Sovint tenen annexa una zona franca La recuperació econòmica catalana, iniciada vers el 1680, determinà la necessitat de l’establiment d’un port franc a Barcelona, per tal d’estimular el tràfic comercial El Consell de Cent deliberà, el 1701, de sotmetre la petició d’un port franc a les corts catalanes, aleshores reunides davant Felip V, que ho concedí L’inici de la guerra de Successió 1705 n'interrompé la realització, però el rei arxiduc Carles III reiterà la concessió i hom construí l’anomenada Casa del Port Franc, fora de les muralles, a l’actual Barceloneta El seu funcionament…

Es graduà com a batxiller en arts a Lió Passà a Holanda i després a Anglaterra i a Itàlia El 1784 obtingué de Carles III permís per a construir un port mercantil a Cullera, amb un canal de navegació que acabés a la porta de la Mar de València, projecte El 1798 presentà al rei una memòria per a l’extinció dels vals reials i del deute nacional, i el rei el nomenà sotsdirector de la Caixa d’Amortització, instituïda aquell any, i després comptador amb els honors de ministre del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes Director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de Albacete,…

A la mort del seu pare, abandonà els estudis i es dedicà de ple al comerç Per motius comercials feu diversos viatges a l’Argentina i a les Antilles Residí a Buenos Aires, després a Montevideo i, més tard, un curt període a Xile El 1878 s’establí a l’Equador, a Guayaquil Comprà uns terrenys a la província del Guayas i, més tard, fundà un ingenio anomenat San Pablo, que encara estava en funcionament el 1990 i en el qual treballaven els seus descendents Implicat comercialment i políticament, defensà durant la Guerra de Cuba els interessos espanyols i també publicà diversos articles…

Tipògraf, ingressà el 1876 a l’Asociación del Arte de Imprimir i fou un dels fundadors del nucli socialista madrileny del 1879 i un dels informadors de la Comissió de Reformes Socials 1884 Era secretari de la Federació Tipogràfica quan, pel maig del 1886, anà a València a organitzar, juntament amb Antoni Cortès, l’Agrupació Socialista Valenciana Del 1887 al 1897 residí a Barcelona, on impulsà la creació del PSOE local i de la UGT, de la qual fou president 1888-92 i secretari 1894-97, i encapçalà l’Agrupació Socialista de Barcelona També destacà en la consolidació de l’Agrupació Socialista de…

Fou proposat pels economistes castellans del s XVII per tal d’assolir un règim fiscal centralitzat i coherent que superés les deficiències del sistema de les rendes provincials , massa nombroses i amb massa intermediaris perquè poguessin satisfer les necessitats de la hisenda reialEls primers assaigs d’única contribució no arribaren, però, fins a la instauració, a Espanya, de la monarquia borbònica, que introduí la tradició centralitzadora francesa Els ministres reformadors de Felip V iniciaren llurs intents a Castella, però hi fracassaren perquè el centre de la Península havia arribat a una…

Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l’economia catalana junta de comerç Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI d’Espanya Carles III en confirmà la creació 1760 i n'aprovà les ordenances 1763 El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l’hi cedí 1767 en canvi d’una quantitat destinada a obres públiques La Junta tenia jurisdicció damunt tot el…

El seu pare, Salvador Feliu mort el 1686, botiguer de teles i, des del 1682, mercader, era descendent d’una família pagesa de Mataró que el 1670 assolí la ciutadania honrada en la persona de Francesc, germà de Salvador Fou tutor seu Narcís Feliu de la Penya Continuà la companyia de venda de teixits que el seu pare tenia amb el mercader Pau Feu, un dels fills del qual, Josep Feu, ciutadà honrat, emparentà amb la branca mataronina dels Feliu Des del 1686 l’administració de la companyia fou exercida per Joan Puigxoriguer botiguer el 1684, mercader el 1705 El 1698 Pau Feu, ja cavaller, se separà…