Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
‘Umar I
Història
Nom amb què és conegut a l’Occident ‘Umar ibn al-Ḫaṭṭāb, segon califa musulmà (634-644), successor d’Abū Bakr.
Combaté inicialment l’islam, bé que després fou un eficaç collaborador de Mahoma i consolidà, sota el seu govern, l’expansió de l’islam Conquerí definitivament Síria batalla de Jarmuk, 636, Palestina presa de Jerusalem a Heracli el 638, l’Iraq batalla d’al-Qādisiya i fundació dels campaments militars de Bàssora i Kūfa, l’Iran batalla de Nihāwand, 641, Egipte campanya d’'Amr ibn al-'As, entrada a Alexandria el 642 i fundació d’al-Fusṭāṭ, bé que conservà l’antiga administració bizantina Organitzà el vast imperi, fou el primer a prendre el títol d' amīr al-mu’mīnīn ‘emir dels…
Bonaventura Ubach i Medir
© Fototeca.cat
Història
Bíblia
Biblista i orientalista.
Ingressà al monestir de Montserrat el 1894 i fou ordenat de sacerdot el 1902 Entre dues docències de matèries bíbliques i llengües orientals a Montserrat 1902-06 i 1910-13, sojornà a Jerusalem 1906-10, on fou deixeble dels exegetes Lagrange, Vincent i Abel, visità les terres bíbliques i començà a aplegar elements per al futur museu bíblic montserratí Durant aquests anys publicà una sèrie d’articles a la Revista Montserratina i la narració del seu viatge El Sinaí 1913, reeditat el 1951 Els anys 1913-22 ensenyà hebreu i siríac a Roma, al Pontificio Istituto Anselmiano Intervingué 1917 en els…
‘Alī ibn Abī Tālib
Història
Quart califa de l’islam, successor d’Utmān ibn Affān (656-661).
Cosí de Mahoma i casat amb la seva filla Fàtima, fou un dels deixebles més fidels del profeta En pujar al califat 656, hagué d’enfrontar-se amb ‘Ā'iša muller preferida de Mahoma i amb dos companys d’aquest, Ṭalḥa i Zubayr, que foren vençuts a la batalla dita del Camell 565 Aquesta victòria consolidà l’autoritat d’Alí a l’Iraq, però no a les províncies dependents de Mu'awiyya I, governador de Síria, amb el qual lluità Després de la batalla de Siffin 657, Alí acceptà un arbitratge, que tingué lloc a Aḏruḥ, per tal de trobar una solució pacífica El seu exèrcit s’escindí els seus…
safàvida
Història
Membre d’una dinastia musulmana xiïta que governà Pèrsia del 1502 al 1736.
Llur nom deriva de Safī al-Dīn, fundador d’un orde de dervixos a final del segle XIII A partir del seu nucli inicial a Ardābīl el domini safàvida s’expandí per tot Pèrsia i l’Iraq actual derrotes dels Ak Koyünlü i dels uzbeks amb la collaboració de tribus turques convertides a l’islam, dels armenis i, més tard, dels europeus russos i britànics, amb l’ajuda dels quals ‘Abbās I renovà l’exèrcit amb tecnologia moderna Els enfrontaments amb els sunnites provocaren la revolta afgana sota Husayn i la proclamació del seu cap Nūr Mahmūd a Eşfähān 1722 Després d’un curt restabliment de la…
Abdal·là II de Jordània
© OTAN
Història
Rei de Jordània.
Primogènit de Hussein I de Jordània , estudià a les universitats d’Oxford Gran Bretanya i Georgetown EUA i a l’acadèmia militar britànica de Sandhurst, on es graduà el 1980 Oficial a l’exèrcit jordà des del 1984, el 1993 ascendí a coronel En 1994-99 fou cap de les Forces Especials Jordanes El 1999, pocs dies abans de morir, Hussein el nomenà hereu Fou coronat el mateix any Continuà la política del seu pare en qualitat de mitjancer del conflicte israelianopalestí, i dugué a terme acostaments a Síria i l’Iraq Reforçà les bones relacions amb els palestins de Jordània a través del…
Pèrsia
Història
Antic país situat a la riba oriental del golf pèrsic, al s. de Mèdia, que correspon a l’actual.
La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…
Tamerlà
Història
Nom amb el qual fou conegut a occident Timur Lang, sobirà (1370-1405) de la Transoxiana.
Membre d’una noble família turcmana vassalla dels descendents de Txagatai Kan, després d’un seguit de revoltes i d’enderrocaments dels governadors del gran kan i una vegada fet assassinar el sobirà de Balkh i de Kabul 1369, antic aliat seu, aconseguí d’emparar-se de tota la Transoxiana 1370, on encapçalà, tot autoproclamant-se hereu i continuador de l’imperi de Genguis Kan, la dinastia timúrida El domini de Tamerlà s’expandí considerablement imperi mongol , tant pels dots bèllics i la dedicació contínua del seu cap i pels pocs escrúpols que mostrà a portar a terme les annexions com per la…
Hassan Rouhani
© World Economic Forumswiss / image.ch / Nicola Pitaro
Història
Política
Polític i aiatol·là iranià.
Nascut Hassan Feridon, nom que els anys vuitanta canvià en ascendir posicions en la jerarquia politicoreligiosa, estudià al seminari de Qom 1960-69 i posteriorment dret a la Universitat de Teheran, on es graduà el 1972 Els anys setanta passà llargues temporades a Europa, en part a causa de les seves activitats contràries al règim del xa A la Universitat Politècnica de Glasgow cursà filosofia i dret, i hi retornà entre el 1995 i el 1999 per a doctorar-se en aquestes matèries Seguidor i actiu participant de la revolució islàmica encapçalada per l’aiatollà Ruḥollāh Khomeynî, que instaurà la…
Olof Palme
Història
Política
Polític suec.
De família benestant, després d’estudiar als Estats Units es graduà en dret el 1951 per la Universitat d’Estocolm Membre del Partit Socialdemòcrata, fou consultor especial del primer ministre Tage Erlander 1953-63 Diputat des del 1958, fou ministre sense cartera 1963-65, de Comunicacions 1965-67 i d’Educació i Cultura 1967-69 El 1969 succeí Erlander com a president del seu partit i primer ministre Reformista radical, sobre l’estructures d’un fort estat del benestar bastit pel seu predecessor, impulsà un programa en el qual la igualtat no tan sols d’oportunitats esdevingué la màxima prioritat…