Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
baronia de Nyer
Història
Jurisdicció senyorial del Conflent.
El 1378 passà a Dalmau de Banyuls, senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca El 1653 fou confiscada al seu net sisè Tomàs de Banyuls i d’Orís mort el 1657, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar però després de la guerra fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte, al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674 El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte mort el 1695, segon marquès de Montferrer, els descendents del qual la tingueren fins a la Revolució Francesa
Tomàs de Banyuls i de Llupià
Història
Militar
Militar rossellonès, senyor de Nyer (Conflent).
Sembla que ell donà nom al bàndol dels anomenats nyerros Durant la lloctinència de Fernando de Toledo 1571-80 convertí Nyer i Sant Miquel de Cuixà en centres importants de bandolerisme El 1579 Fernando de Toledo prengué Nyer, i el lloctinent comte d’Aitona, un any després, Sant Miquel de Cuixà Banyuls concentrà aleshores les seves forces a Oleta i al castell de la Bastida, reforçades amb hugonots fugitius de França, i oferí una forta resistència al nou lloctinent duc de Terranova, que li brindà finalment una amnistia, si s’embarcava cap a Itàlia a servir l’exèrcit…
marquesat de Montferrer
Història
Títol senyorial concedit el 1675 per Lluís XIV de França a Tomasina d’Ardena i d’Aragó (morta el 1693), vídua de Carles de Banyuls i Comte, senyor de Montferrer.
Passà al seu cunyat Francesc de Banyuls i Comte, primer baró de Nyer, i als seus descendents
nyerro
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del XVII.
Aquesta facció, com la seva antagònica dels cadells cadell, apareix ja al s XIII Totes dues bandositats tenien l’origen en les lluites de les cases nobiliàries dels Cadell, senyors d’Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer, a la Cerdanya s’aguditzaren i ampliaren el radi d’acció a la plana de Vic arran de la pretensió dels Montcada, feudataris del bisbe de Vic per la senyoria de Torelló, d’alliberar-se d’aquest vassallatge 1296 Les tensions desembocaren en una guerra, en la qual Bernat Cadell destacà com a cap dels partidaris dels Montcada i Gilabert de Nyer fou…
Carles de Banyuls i Comte
Història
Militar
Militar rossellonès, senyor de Nyer (Conflent), fill de Tomàs de Banyuls i d’Orís.
Durant la Guerra dels Segadors lluità juntament amb el seu pare al costat de la generalitat contra Felip IV de Castella Contrari a l’acord de la Pau dels Pirineus 1659, fou un dels caps de la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 i afavorí l’ofensiva castellana sobre el Rosselló Descoberts els conjurats març-abril, es refugià al Principat Malgrat tot, encara ajudà el governador de Puigcerdà, Jerónimo Dualdo, a ocupar l’Alta Cerdanya i l’alt Conflent gairebé fins a les portes de Vilafranca Les autoritats franceses li confiscaren els béns del Rosselló, però foren tornats a la seva muller,…
Dalmau de Banyuls
Història
Cavaller, senyor de Banyuls dels Aspres (Rosselló).
Al començament del s XIV es posà al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols casat amb Sança de Mallorca i, després, de la lliga güelfa toscana Prengué una part important en la guerra de Ferrara entre la Santa Seu i Venècia pel domini de la ciutat 1308-09 Del 1309 al 1313 fou capità general per la Santa Seu a Ferrara El 1313, al capdavant d’una companyia d’uns 2 000 homes, serví Venècia, juntament amb els seus germans Ramon i Bord de Banyuls, i fou enviat a Zadar Dalmàcia, que s’havia rebellat contra el domini venecià En no cobrar la soldada convinguda, Dalmau, amb les seves tropes, es passà…
Tomàs de Banyuls i d’Orís
Història
Militar
Militar rossellonès, senyor de Nyer (Conflent) i de Montferrer, net i hereu de Tomàs de Banyuls i de Llupià.
Durant la guerra dels Segadors lluità contra Felip IV de Castella El 1642 fou nomenat, per les autoritats franceses a Catalunya, procurador reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya, i governador un any més tard Ben aviat contrari, però, al caràcter opressor que adquirí la intervenció francesa, l’any 1653 dirigí una revolta al Conflent, i un any després capitanejà un aixecament de pagesos al mateix Conflent, i amb el reforç d’homes de la guarnició de Puigcerdà derrotà els francesos al Capcir Controlat el Rosselló novament pels francesos, es refugià al Principat
Antoni de Banyuls i de Forcada
Història
Literatura
Escriptor rossellonès del Grup de Tuïr
, fill de Tomàs de Banyuls i de Martin
, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit del cavaller de Montferrer.
Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Traduí en vers al català la Zaïra de Voltaire 1780-1782 Després de la Revolució Francesa s’establí a Barcelona, on testà el 1795, poc abans de morir
Joan de Serrallonga
© Fototeca.cat
Història
Nom popular amb què és conegut Joan Sala i Ferrer, bandoler nyerro i cap de quadrilla esdevingut famós per la seva actuació i pel mite creat sobre seu per la literatura barroca i romàntica.
Era el cinquè entre nou germans, quatre dels quals es dedicaren al bandolerisme Es casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga 1618, pubilla del mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm Selva, d’on prengué el cognom o apellatiu de Serrallonga, que passà com a cognom als seus fills Abans del 1622 participà en alguns petits robaments amb els seus germans i altres bandolers de Viladrau, fins que fou denunciat per Miquel Barfull 1622 Quan l’anaven a detenir es defensà i matà a trets el seu delator Un cop fora de la llei, es dedicà més intensament a robaments i segrest amb la banda dels…
comtats de Rosselló i Cerdanya
Història
El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà el regne de Mallorca, els…