Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
sali | sàlia
Història
Membre d’un dels dos grans grups en què, segons la historiografia clàssica, es partí el poble dels francs a mitjan segle IV.
Reberen aquest nom perquè s’establiren a la riba del riu Sala actual Issel de la Germània inferior Els salis dominaren Cambrai i Tournai, durant el regnat de Clodió, primer rei conegut dels francs, del qual descendí la dinastia dels merovingis merovingi La seva llei llei sàlica, coneguda des del temps de Clodoveu 511, és la més antiga de les lleis franques
Carloman II de França
Història
Rei de França (879-884).
Fill de Lluís el Tartamut, el qual succeí, conjuntament amb el seu germà gran, Lluís III ambdós cediren al rei de Germània la part de Lorena que correspongué a Carles el Calb pel tractat de Mersen del 870, i es repartiren el regne el 880 li correspongué Aquitània i Borgonya, amb llurs marques Restà rei únic a la mort del seu germà 882
Karl Theodor von Dalberg
Història
Baró de Dalberg.
Arquebisbe elector de Magúncia i gran admirador de Napoleó I, fou traslladat a Ratisbona el 1803 Fou primat de Germània 1806, arxicanceller de la Confederació del Rin, president de la Dieta i gran duc de Frankfurt 1810 Cedí Ratisbona a Baviera D’idees illustrades, reformà la justícia i l’administració, suprimí els servents, establí la llibertat religiosa i de treball i protegí diversos artistes
Claudi Neró Drus
Història
General romà, dit Germànic, fill de Tiberi Claudi Neró i germà de Tiberi.
Conquerí Rètia 15 aC i Germània en tres campanyes en la primera 12 aC conquerí el territori dels frisons l’any següent ocupà el territori dels sicambris i cats i arribà fins al Weser l’any 9 aC, nomenat cònsol, arribà fins a l’Elba, però morí a conseqüència d’una caiguda de cavall Fou pare de Juli Cèsar Germànic i de l’emperador Claudi
Aule Vitel·li
Història
Emperador romà (69).
Comandant de la Germània inferior, fou proclamat emperador per les legions Després que els seus generals hagueren vençut Otó, entrà a Roma Se li adheriren la Gàllia, Britània i Hispània Al cap de sis mesos de mala política, a l’Orient fou proclamat emperador Vespasià, els generals del qual venceren les legions de Vitelli a Cremona A l’entrada del general Primus a Roma, morí assassinat
Enric VII
Història
Emperador romanogermànic (1312-13).
Comte de Luxemburg 1288, fou rei de Germània, en succeir Albert I 1308, i de Romans 1309 El 1310 passà a Itàlia, d’on fou coronat rei 1311, i anà a Roma per ésser coronat emperador pels legats de Climent V 1312, però topà amb l’oposició de les repúbliques urbanes i del rei Robert I de Nàpols Aleshores s’alià amb Frederic II de Sicília i preparà una expedició contra Nàpols
Maroboduus
Història
Rei dels marcomans.
De noble estirp, fou educat, de jove, a Roma a la cort d’August Tornat a la pàtria, conduí el seu poble de Germània a Bohèmia, i allí, per mitjà d’aliances amb els pobles veïns, constituí un gran imperi germànic amb clares finalitats antiromanes Tiberi es dirigí contra ell el 6 dC Al cap d’uns quants anys entrà en litigi amb Armini i fou derrotat Refugiat a Itàlia, fou confinat a Ravenna
Otó I
Història
Emperador romanogermànic (962-973).
Rei de Germània 936 i d’Itàlia 951 i 961 Fill d’ Enric I de Germània i de Matilde de Ringelheim Es casà 929 amb Edit, filla d’Atelstan, rei dels anglosaxons Des del 938 combaté contra Bohèmia fins a fer-la tributària i cristiana, el 950 Recuperà la Lorena i obtingué del rei francès el reconeixement del seu domini en aquesta regió 942 i 947 Intervingué en les lluites de la Llombardia a precs d’Adelaida, vídua o filla de Lotari II d’Itàlia, i es feu proclamar 951 rei d’aquest país Casat amb Adelaida, anà a Saxònia, i deixà Itàlia a les mans de Berenguer II 952…
Frederic I de Brandenburg
Història
Elector i marcgravi de Brandenburg (1417-40) i burggravi de Nuremberg (Frederic VI) (1398-1440).
Fill i hereu del burggravi Frederic V Fou l’iniciador de la grandesa dels Hohenzollern i reuní per herència o compra les senyories de Bayreuth Ansbach i Culmbach El 1396 salvà la vida del rei Segimon I d’Hongria, elector de Brandenburg, a la batalla de Nikòpolis Fou partidari de l’elecció d’aquest com a rei de Germània, el qual, en premi, el nomenà governador de Brandenburg, 1411-15 i el 1417 li cedí l’electorat i marcgraviat
Otó II
Història
Emperador romanogermànic (973-983, associat a l’imperi el 967).
Rei de Germània i d’Itàlia 961 Fill d’ Otó I i d’Adelaida Es casà 972 amb Teòfana, filla de l’emperador bizantí Romà II Rivalitzà amb els emperadors bizantins i prengué el títol d’ imperator romanorum , que aquells reivindicaven El 981 passà a Itàlia i feu matar per sorpresa un gran nombre d’enemics seus a Roma, la qual cosa li valgué el sobrenom de Sanguinari Lluità amb poca fortuna amb grecs i sarraïns a Calàbria