Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
batxiller | batxillera
Educació
Història
Segons el reglament universitari medieval (que vigí, amb lleus variacions, fins al s XIX), persona que posseïa el primer grau acadèmic de les diferents facultats, aconseguit mitjançant un examen.
El grau de batxiller en arts era inferior al de mestre, però facultava per a ensenyar com a auxiliar o substitut El mestre en arts que volia seguir estudis superiors havia d’aconseguir el grau de batxiller en teologia , indispensable per als graus superiors de llicenciat i de doctor en teologia, o bé el de batxiller en lleis i cànons o de batxiller en medicina , previs als de doctor en les respectives facultats Només les universitats o estudis generals podien conferir graus
doctor | doctora
Història
Segons el reglament universitari medieval (vigent, amb lleus variacions, fins al segle XIX), el qui posseïa el grau acadèmic més alt de les facultats de dret (en dret civil o en dret canònic, o bé en ambdós drets), teologia o medicina (batxiller).
Els doctors en dret i en medicina, des de la fi de l’edat mitjana anaren equiparant-se a les classes privilegiades a Barcelona, per exemple aconseguiren d’ésser equiparats als ciutadans honrats el 1498, i a Perpinyà els doctors en dret ho foren als burgesos honrats, el 1499 El nom de doctor fou equivalent originàriament al de magister o scholasticus era purament honorífic i anava acompanyat sovint d’un adjectiu per a designar els mestres més famosos Doctor Angelicus Tomàs d’Aquino, Doctor Seraphicus Bonaventura, Doctor Subtilis Duns Escot, Doctor Illuminatus Ramon Llull Fou probablement a la…
llicenciat | llicenciada
Història
Segons el reglament universitari medieval, vigent, amb lleus variacions, fins al segle XIV, el que posseïa el grau d’ensenyament superior, que hom podia obtenir després del de batxiller mitjançant un temps determinat de pràctica pública d’ensenyament.
Era necessari per obtenir, després d’un examen previ, el grau de doctor en les facultats de teologia, dret civil i canònic i medicina
Kálmán Darányi
Història
Política
Polític hongarès.
Ministre d’agricultura d’Hongria 1935, assolí la presidència del govern 1936-38 Sostingut pels socialdemòcrates i pels petits propietaris, però pressionat pel govern alemany, féu aprovar algunes lleis que augmentaven les facultats del regent, limitaven el dret de vot i prohibien nombroses activitats als jueus També rearmà Hongria
Consell dels Deu
Història
Òrgan administratiu de l’estat de Venècia.
Instituït el 1310 i convertit en permanent el 1355, era presidit pel dux i constituït per deu membres ordinaris, elegits pel gran consell per un any, i per uns altres membres adjunts Era un dels òrgans de govern fonamentals tenia facultats policíaques i judicials Durant els s XV i XVI s’arrogà atribucions corresponents a unes altres branques de l’administració estatal
Vicent Gay i Forner
Història
Comunicació
Publicista i polític.
Fou catedràtic de les facultats de dret de Valladolid i, més tard, de Madrid Publicà cròniques i comentaris sobre l’Amèrica Llatina, com Impresiones de la América española 1915, i estudis de tema polític i econòmic, com El imperialismo y la guerra europea 1915 Ocupà càrrecs polítics durant la Dictadura i fou el primer delegat de premsa de les forces de Franco en esclatar la guerra civil de 1936-39
Consell de Portugal
Història
Òrgan de govern de la casa d’Àustria per a regir el Regne de Portugal.
Fou creat per Felip II 1582 després d’incorporar Portugal a la corona 1580 Fou organitzat 1586 amb un president, sis consellers i dos secretaris, representatius dels tres estaments portuguesos El 1611 fou substituït per una junta de govern, amb no tantes facultats com el consell Felip IV el restablí el 1658, quan s’havia consumat la separació de Portugal, com a instrument de penetració en aquest regne, però Carles II el suprimí definitivament el 1688 en reconèixer la independència portuguesa
lloctinent reial
Història
A la baixa edat mitjana, persona que substituïa el rei en casos d’absència o impossibilitat d’aquest.
En general, aquesta funció requeia en la reina, o en l’infant primogènit o hereu de la corona encara que el títol fos més o menys permanent, la lloctinència era exercida per temps breu o circumstancial, però alguna vegada, com en el cas de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, tingué molta durada Les seves atribucions eren amplíssimes, amb facultats delegades per a convocar i presidir corts, i fins i tot cridar les hosts aplicant l’usatge Princeps namque , convocar i presidir el consell reial i dur a terme tots els actes propis del sobirà no podia, però, nomenar cap…
Josep de Rius i de Falguera
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer Es doctorà en lleis, cànons i teologia El 1700 era ja canonge de Barcelona i fou un dels fundadors de l' Acadèmia Desconfiada Durant la guerra de Successió es mostrà sempre contrari a la continuació de la guerra El 1714 fou nomenat rector de la nova Universitat de Cervera, però restà a Barcelona al capdavant dels estudis de medicina i dels collegis de facultats Fou tresorer de la catedral de Barcelona 1720 i procurador del capítol als concilis tarragonins del 1722 i del 1733, any en què elevà al rei un memorial en defensa de les immunitats…
Reichstag
© Xevi Varela
Història
Nom que, successivament, ha estat aplicat a diversos òrgans legislatius de l’àmbit germànic.
Primerament rebé aquesta denominació la dieta del Sacre Imperi Romanogermànic més tard, l’assemblea legislativa del Segon Reich 1871-1918, de facultats limitades —aprovació de les lleis i del pressupost— i subordinada al govern, composta de 397 membres elegits per sufragi universal masculí la cambra legislativa —amb control sobre el poder executiu— de la República Alemanya 1919-33, i l’òrgan del Tercer Reich 1033-45, que tenia com a única missió ratificar la política hitleriana L’incendi de la seu berlinesa del Reichstag, la nit del 27 al 28 de febrer de 1933, atribuït per Hitler…