Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
Ehinger
Família de comerciants d’Ulm que intervingueren en la conquesta i colonització de Veneçuela i les Antilles al sXVI.
Associats als banquers Welser i a Hieronymus Sayler, feren diversos negocis a les Antilles des del 1517 Heinrich Ehinger — ~1537 signà, el 1528, un contracte amb Carles V que l’autoritzava a explorar i explotar les costes de Veneçuela entre els caps de laVela i de Maracapana i totes les illes, que cedí l’exgovernador castellà, Juan de Ampiés fou nomenat capità general i governador vitalici i li foren concedides exempcions fiscals Organitzà una expedició dirigida per Ambrosius Ehinger ~1500 — 1532, el qual el 1529 desembarcà a Coro i emprengué diverses exploracions…
barqueta
Zoologia
Gènere de cnidaris
marins, de l’ordre dels sifonòfors, pelàgics i colonials.
El gastrozooide central és gros i és proveït d’un pneumatòfor blavós, que fa d’1 a 5 cm i consta d’un disc pla, subellíptic, amb un relleu triangular que s’aixeca obliquament sobre la cara superior i forma una mena de velaLa superfície inferior del disc, que és l’estoló, és portadora d’una sèrie de gonozooides disposats concèntricament i de dactilozooides externs La respiració de les barquetes és aèria l’aire entra pel pneumatòfor i passa a la cavitat gastrovascular No són urticants
corb
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, el més gros de tots, que ateny uns 60 cm.
Té el plomatge de color negre, lluent el bec és molt gruixut, i les potes, amb ungles molt fortes La cua és unciforme, cosa que el diferencia, si més no en el vol, de la cornella negra Té un crit ronc i profund el seu vol és potent i sovint vola a vela fent amples cercles que li permeten de localitzar les possibles preses S'alimenta de tota mena de petits animals, que caça amb el seu potent bec, i de carronya Viu en llocs accidentats, bé que freqüenta també les planes, sobretot a l’hivern Nia als forats de les penyes, rarament en els arbres És sedentari…
alisis
Meteorologia
Vents baixos i constants que bufen a la zona tòrrida, des de les faixes tropicals anticiclòniques cap a la zona de les calmes equatorials, de manera que a l’hemisferi boreal són del NE, i a l’austral del SE.
Són uns desviaments de la part inferior del protoalisi produïts pel fregament d’aquest amb la superfície terrestre Els límits en latitud dels indrets on bufen els alisis són, tanmateix, variables, car la declinació del sol influeix sobre ells fent-los oscillar de N a S en funció d’aquesta Amb la teoria tèrmica de la circulació de l’atmosfera hom atribuí als alisis el paper de motors principals de la dita circulació, però rebutjada aquesta teoria i a mesura que s’ha anat seguint la moderna teoria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina