Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
belga
Etnologia
Relatiu o pertanyent a Bèlgica o als seus habitants.
L’heterogeneïtat ètnica de Bèlgica fa que solament sigui possible un tractament unitari d’aquelles manifestacions culturals que reflecteixen amb major o menor unitat la societat condicionada per l’existència de l’estat belga, dintre els límits cronològics de la seva realitat política art belga, cinemabelga, mentre que d’altres han d’ésser estudiades sobre la base dels dos majors components ètnics de l’estat, els quals, tot i palesar en grau divers llur peculiaritat regional, s’insereixen en els dos conjunts, neerlandès i francès, i es remunten als orígens d’aquests mateixos…
való | valona
Història
Política
Individu d’un poble d’origen celta establert a les terres meridionals de l’actual Bèlgica, a la regió de les Ardenes i entorn del Mosa, que, amb l’expansió de l’imperi Romà, fou romanitzat i formà part de la província romana de Bèlgica.
El nom valah els fou donat pels pobles germànics veïns La seva història posterior forma part de la història dels Països Baixos fins a la creació de l’estat de Bèlgica Les activitats econòmiques tradicionals estaven molt centrades en els treballs artesanals foneries d’estany, treballs de llauner, adoberies, etc Després de la creació de l’estat de Bèlgica, el 1830, durant uns quants anys fou emprat el francès com a única llengua oficial, la qual cosa afavorí l’accés dels valons a l’administració i discriminà els flamencs Aquests, a mitjan segle XIX, crearen un…
art belga
Art
Art produït a Bèlgica des de la creació d’aquest estat l’any 1830.
Hereu d’una brillant tradició art flamenc, l’art al nou estat passava, la primera meitat del s XIX, per un període de decadència, en el qual sobresortien bons imitadors de l’art francès, com el pintor davidià François Navez 1787-1869 L’eufòria de la independència vitalitzà una escola pictòrica romàntica nombrosa —Gustaaf Wappers 1803-74, Louis Gallait 1810-87— que trobà personalitat pròpia en la grandiloqüència expressiva i barroca d’Antoine Wiertz 1806-64 i en el plàcid retorn als primitius d’Hendrik Leys 1815-69 l’escultura es posà al servei de les exigències del nou estat, i els set…
literatura flamenca
Literatura
Literatura escrita en llengua neerlandesa a la part septentrional de Bèlgica.
De tradició oral molt antiga, té texts escrits abans del s XII Henric van Veldeke Durant quatre segles foren escrites obres molt diverses i d’una altra qualitat poesia cortesana Joan I de Brabant, 1253-94, mística Hadewijch, s XIII i popular, novelles Karel en de Elegast, Roelantslied, Walewein, Van den Vos Reynaerde, Beatrijs , etc i obres didacticosocials Jacob van Maerlant, 1235-1300 La prosa mística culmina en l’obra de Joannes Ruusbroec 1293-1381 Als s XIV i XV predominà el teatre Esmoreit, Marieken van Nieuwmeghen i Elckerlyc del qual l' Everyman anglès és una traducció Les lluites…
conferència de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 15 de novembre de 1884 al 26 de febrer de 1885, promoguda per França i Alemanya per defensar llurs interessos comercials i colonials contra l’amenaça de la influència angloportuguesa sobre la zona del baix Congo.
Anomenada oficialment Conferència de l’Àfrica Occidental, hi participaren delegats de Rússia, Àustria-Hongria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, els Estats Units, Suècia, Noruega, Turquia, Itàlia i els Països Baixos, i Bismarck n'ocupà la presidència La conferència deliberà la creació de l’estat independent del Congo, sota la sobirania del rei Leopold II de Bèlgica, acordà la llibertat de navegació pels rius Níger i Congo i proclamà la neutralitat del territori congolès Els membres s’obligaren a notificar les annexions i els tractats de protectorat Jurídicament, consolidà…
neerlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als Països Baixos en la seva extensió geogràfica més àmplia: l’estat dels Països Baixos, la part septentrional de Bèlgica i el NW de França (Flandes francès).
És limitada al S per la línia divisòria de les llengües germàniques i romàniques, que passa per Dunkerque, el sud de Brusselles, Lovaina, Maastricht i Eupen, i a l’E per la frontera entre els Països Baixos i Alemanya amb zones de copenetració dialectal El neerlandès pertany al grup germànic occidental, i procedeix del baix franc, que no ha participat en el canvi fonètic de l’alt alemany En la seva forma moderna es distingeix de les altres llengües germàniques veïnes per una sèrie de particularitats fonètiques, lexicogràfiques i morfosintàctiques, que la situen entre l’alemany i l’anglès per…
Frasnià
Geologia
Primer estatge del Devonià superior, situat sobre el Givetià i sota el Famennià.
La localitat tipus és a Frasnes Bèlgica
Viseà
Geologia
Estatge del Carbonífer inferior, situat per sobre del Tournaisià i per sota del Namurià.
En constitueixen l’estratotip les calcàries de Visé Bèlgica
Couvinià
Geologia
Primer estatge (i edat) del Devonià mitjà, interjacent entre l’Emsià, a la base, i el Givetià, al sostre.
L’estratotip és a Couvin prop de Namur, Bèlgica
Tongrià
Geologia
Estatge de l’Oligocè inferior que, en part, podria pertànyer a l’Eocè superior.
El nom prové de la ciutat de Tongeren Bèlgica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina