Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
sautor
Heràldica
Peça honorable composta, anomenada també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, que resulta de la unió de la banda i la barra.
Hom diu que estan en sautor o posats 2, 1, 2, els objectes collocats en la direcció pròpia del sautor, i passats en sautor els dos objectes allargats, l’un en banda i l’altre en barra, collocats l’un damunt l’altre
explotació
© Fototeca.cat
Economia
Conjunt d’instal·lacions i activitats aplicades al funcionament d’una empresa agrícola o, per extensió, industrial, al llarg de tot el procés de producció i comercialització.
Segons la destinació dels productes obtinguts, les explotacions poden ésser autàrquiques , si produeixen exclusivament per permetre la vida dels propietaris i treballadors d’una manera directa, o comercials , si són destinades al mercat i a l’obtenció de beneficis Un cas particular d’aquestes explotacions són les denominades de plantació , pròpies dels països nous, en relació, generalment, amb grans companyies Segons la classe de productes obtinguts les explotacions poden ésser complexes , en el cas que aquests productes siguin molt variats com, per exemple, les tradicionals, que eren alhora…
creu de Sant Julià
© Fototeca.cat
cripta
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri de les esglésies, a fi d’acollir-hi la tomba o les relíquies d’un sant; també pot tenir una finalitat simplement estructural.
El seu pla determina sovint el de l’església superior A l’antiga Roma era tot soterrani d’una casa o d’un temple, però les primeres criptes pròpiament dites són les que hi ha en algunes basíliques paleocristianes La cripta assolí el màxim desenvolupament en l’art preromànic, el romànic i el gòtic Als Països Catalans n'hi ha precedents, com la paleocristiana dita cripta dels Arcosolis de la necròpoli de Tarragona En són especialment remarcables les preromàniques de Sant Miquel de Terrassa —de planta trilobada—, de Sant Pere de Rodes i de Cuixà, sostinguda per un pilar central robust Dins el…
sòcol
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Membre arquitectònic sortint al peu d’una paret o d’un pilar, sota la base d’una columna, d’una estàtua, etc.
permòdol
PCB75 (CC BY 2.0)
Construcció i obres públiques
Pedra o peça de fusta que surt d’una paret, etc., en la qual és encastada, i que sosté, damunt el seu pla horitzontal, el cap d’una biga, d’un prestatge, etc.
carreu
PCB75 (CC BY 2.0)
Construcció i obres públiques
Pedra tallada en forma de paral·lelepípede rectangular i amb caires vius, emprada en la construcció de murs, pilars, etc.
paredat | paredada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Que ha estat tapat amb paret, especialment un buit.
cànon
Música
Cristianisme
Composició poètica, pròpia del ritu bizantí, consistent en un conjunt de nou grups d’estrofes, compost, cadascun d’ells, d’un ειρμός i de diversos troparis.
Creat per a acompanyar les nou “odes” o càntics de l’ofici, acabà per substituir-les el gènere, a més, passà a altres moments i actes litúrgics En foren grans conreadors Andreu de Creta, Joan Damascé, Cosme de Màinma, Teodor Estudita, etc El cànon suplantà l’antic kontàkion
ciutat radiant
Urbanisme
Formulació de Le Corbusier (1935) a partir de la seva ciutat de 3 milions d’habitants (1922) i del pla Voisin per a París (1925).
Es concreta en les unitats d’habitació Marsella, 1950 Nantes, 1953 Briey-en-Forêt, 1957 Berlín, 1958 Firminy Vert, 1969, que recullen el concepte dels immeuble-villa , o superposició d’habitatges unifamiliars de dues plantes en un gran bloc A Barcelona, la casa Bloc Sant Andreu de Palomar, 1934-36 dels arquitectes Sert, Torres i Subirana n'és també un exemple, anterior a les unitats d’habitació
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina