Resultats de la cerca

Aquesta accepció, introduïda principalment per EO Wilson el 1986, expressa el nombre total de les espècies presents en el conjunt de referència sense considerar-ne els efectius, a diferència de l’accepció ecològica tradicional de diversitat , que inclou també una estimació de les abundàncies respectives de les diverses espècies Fent una analogia amb el llenguatge, la biodiversitat seria un diccionari que conté totes les expressions de què disposa una llengua mentre la diversitat seria l’estil d’expressió caracteritzable per l’ús i la freqüència relativa dels mots Sovint hi ha una…

Caracteritzable cartesianament com a progressiu trànsit del simple al complex, la síntesi és en Kant l’essència mateixa del coneixement síntesi a priori és, així, l’acte de la consciència com a unificació de les dades sensibles per les formes pures de la intuïció espai i temps, com a unificació de les intuïcions sensibles per les formes pures de l’enteniment categories i com a unificació —ni que sigui sols regulativa— dels conceptes mitjançant les idees de la raó ideals transcendentals A partir tant de la concepció kantiana com de la idea mateixa de síntesi la qual palesa que el…

De caràcter generalment agut, és determinat per la irrupció brusca i inesperada, en la vida de la persona, d’un element —sovint negatiu, però que pot ésser també de signe positiu— que modifica l’existència pròpia i al qual hom no encerta, de bon principi, a adaptar-se

Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…

De caràcter conscient, i menys pertorbador que la passió, és un fenomen psíquic complex que tenyeix i envolta generalment tota la conducta Hom pot dir que és un estat psíquic alhora cognoscitiu i afectiu, un coneixement per experiència viscuda

La recerca en psicopatologia assenyala la importància dels factors culturals, els quals afectarien les eines d’avaluació, els models conceptuals, la interacció entre terapeutes i pacients i la definició i interpretació dels símptomes No obstant això, la cultura actua conjuntament amb altres factors, com la classe social, la pobresa o la marginalitat, cosa que fa necessària una aproximació multidisciplinària

N’és el representant més destacat E Mounier, el qual tipifica les estructures de l’univers personal a partir dels trets següents transcendència del procés de personalització contra l’immanentisme materialista, comunicació interpersonal contra l’individualisme, dialèctica entre interioritat i exterioritat alhora contra l’intimisme i la pura extraversió, distància crítica que possibilita la llibertat contra el determinisme, condicionament de l’opció lliure contra l’abstracció d’una llibertat absoluta, dignitat eminent de la persona contra la reducció d’aquesta a pur mitjà i compromís polític…

Inseparable de la seva dimensió estrictament personal i subjectiva, la configuració o manifestació sociològica i objectiva del que hom sol anomenar fenomen religiós ha d’ésser definida no sols en relació amb aquella, ans també d’una manera genèrica i sempre imprecisa, pel fet que la religió mai no és tampoc separable del context cultural, històric i social en què es dóna i des del qual, només, pot ésser entesa en la seva especificitat concreta Pel que fa a la interrelació dels aspectes subjectiu i objectiu del fet religiós, és important de consignar els diversos significats que,…