Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
condomini
Dret civil
Forma de comunitat en la qual la propietat d’una cosa corporal pertany a una pluralitat d’individus per quotes-parts qualitativament iguals.
Es diferencia del gènere comunitat perquè el condomini només actua sobre coses corporals, i aquestes han d’ésser unes singuli , és a dir, d’una mateixa natura i contextura D’altra banda, el condomini té les notes característiques d’una comunitat pluralitat de subjectes, existència d’una cosa o d’un dret que sofreix la indivisió, on tots tenen una mateixa titularitat qualitativa, però que pot ésser quantitativament diferent Les quotes o fraccions són perfectament delimitades i, per tant, són susceptibles d’alienació Qualsevol coparticipant pot desfer l’estat de…
condomini
Història
Sistema d’explotació de la terra —heretat del Baix Imperi— en virtut del qual, durant l’edat mitjana, el senyor es reservava la utilització directa de la part més fèrtil de la seva terra o coromina.
paret comuna
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret que pertany a dues finques veïnes; és posseïda en règim d’indivisió.
En la seva utilització cal seguir les normes del condomini
coromina
Història del dret
Territori en condomini, anomenat també condomina o colomina i, antigament, conomina.
copropietat
Propietat en comú d’un bé indivís entre dues o més persones ( condomini
).
commixtió
Dret
Unió de coses que es barregen i es compenetren talment, que no es poden separar ni distingir.
És una forma d’adquirir la propietat de béns mobles per accessió Si les coses o els béns s’han barrejat casualment o bé la unió ha estat feta per acord mutu dels propietaris o per voluntat d’un de sol amb bona fe, resta constituït un condomini cada un dels propietaris adquireix un dret proporcional a la part que li correspongui, atès el valor de les coses mesclades o confoses Si la barreja ha estat feta maliciosament, l’autor de la mescla perd la cosa que li pertanyia i resta obligat a indemnitzar l’altre propietari
propietat
Dret civil
Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials Objecte de l’atenció de l’economia i de la política, el seu reconeixement, les limitacions i el caràcter públic o privat i fins i tot la seva negació, són a la base de les teories sociopolítiques El concepte, gairebé illimitat en el dret romà on incloïa el poder d’abusar de la cosa i destruir-la, ha tingut grans transformacions, fins a les actuals legislacions socialistes, que només admeten la propietat privada dels béns de consum i posen en mans de l’estat,…
aleatorietat
Matemàtiques
Propietat de les variables aleatòries de poder prendre qualsevol valor del seu condomini en tractar-se de processos en què intervé l’atzar.