Resultats de la cerca

En les seves novelles i narracions, de to entre realista i romàntic, enfronta les aspiracions i els desigs de l’individu amb unes normes socials repressives En aquest sentit, a Freund Hein ‘L’amic Hein’, 1902 oposa la rígida atmosfera d’un internat a l’espontaneïtat del protagonista Altres obres són Menschenwege ‘Camins de l’home’, 1899, Der nackte Mann ‘L’home nu’, 1912, Das Riesenspielzeug ‘La joguina gegant’, 1934 i una autobiografia, Ludens 1955

Estudià a França i als EUA, on visqué del 1911 al 1932 Fou un dels fundadors de la Rabita al-Qalamiyya Contista, dramaturg Al-abā’ wa-l-banūna —'Pares i fills’—, 1917 i poeta també en anglès i rus, és autor d’assaigs de crítica literària Al-Girbal , 1923, de l’autobiografia Sab'un ‘Setanta’, 1959-60 i d’una biografia de Khalil Gibran Intentà conciliar el realisme i l’esperit analític europeus amb les tradicions místiques orientals

La seva dansa serpentina , que presentà el 1889, esdevingué una representació vivent de l’estètica modernista, i diversos artistes la retrataren en acció Tolouse-Lautrec, Chéret, Rodin, PRoche, Raoul Larche Actuà als EUA, a París i a Londres —on es retirà, el 1917—, i el 1902 anà a Barcelona, on Ramon Casas la retratà Identificava el seu art gairebé amb una mística Tingué com a deixebla Isadora Duncan Publicà l’autobiografia Fifteen Years of a Dancer's Life 1913

De família protestant, ha estat un autor fortament arrelat a la seva terra natal Suite cévenole 1925-35, Le chiffre de nos jours 1954, autobiografia, i La superbe 1967 Participà en la guerra d’Espanya Rien qu'un témoignage , 1937 La galère , 1938 i en la resistència francesa Altres obres seves són La tour de Constance 1970, Les taillons 1974, etc Fou director general dels Arxius de França 1959-71 i membre de l’Académie Française 1956

Estigué al servei, com a conseller, del shōgun Tokugawa Ienobu i del seu fill Ietsugu, i, més tard, es retirà per lliurar-se a l’estudi i a la redacció de més de 300 obres Són principalment remarcables dos llibres històrics, Han Kampu 1702 i Tokushiyoron 1712 És d’un interès especial Seiyo Kibun 1715, relació de les converses tingudes amb un missioner italià, on mostra el seu coneixement d’Occident Escriví una autobiografia, Oritaku Shibanoki 1716

Creadora del personatge de la vampiressa sensual, provocativa en l’aspecte físic i el llenguatge i, alhora, amb un gran sentit de l’humor, que triomfà sobretot els anys trenta Alguns dels seus films són She Done him Wrong 1933, I'm no Angel 1933, Belle of the Nineties 1934, Klondike Annie 1936 i Every Day's a Holiday 1937 Encara el 1970 reaparegué a Myra Breckinridge Deixà escrita una autobiografia Goodness has nothing to do with it

Els anys trenta ingressà al partit comunista i publicà The Great Tradition 1934, estudi marxista sobre la literatura nord-americana contemporània, de gran repercussió, així com el volum dedicat a John Reed 1939 El 1939 abandonà el partit comunista i continuà publicant assaigs, entre els quals Where We Come Out 1954 i The Living Novel 1959, l’autobiografia Part of the Truth 1965 i la novella The First to Awaken 1940, on palesa una concepció pessimista del món

Director de l’editorial Macmillan, fou ministre plenipotenciari anglès al nord d’Àfrica Diputat conservador 1924, partidari d’una política exterior enèrgica, s’oposà a Chamberlain Ministre de Defensa 1954, d’afers estrangers 1955 i canceller de l' exchequer 1955-57, el 1957 succeí Eden com a primer ministre Partidari de la integració britànica a la Comunitat Econòmica Europea, l’afer Profumo l’obligà a dimitir 1963 Publicà, entre el 1966 i el 1973, una autobiografia en sis volums

Participà en diverses expedicions científiques a Grenlàndia 1929, als grans llacs africans 1930-32 i a les illes Malvines 1947-50 Dirigí, juntament amb sir Edmund Hillary, l’expedició britànica que travessà l’Antàrtida 1955-58 recorrent el pol sud Publicà, amb Hillary, The Crossing of Antarctica 1958 i Antarctic Adventure 1959 Del 1958 al 1973 fou director del British Antarctic Survey Rebé el títol de sir el 1958 Escriví l’autobiografia A Time to Speak 1990

Les seves obres segueixen els corrents literaris europeus Lolita 1955, la més important, descriu les relacions d’un home madur amb una adolescent El seu estil irònic i fantasiós inclinat a la paradoxa, es posà de manifest sobretot a Pale Fire 1962 És autor, també, d’una novella sobre el joc dels escacs The Defense 1964 Altres novelles seves són Transparent Things 1972 i Look at the Harlequins 1975 El 1960 publicà l’autobiografia Speak, Memory Publicà també treballs de lepidopterologia