Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Josep Bonafont
Literatura
Poeta, conegut pel pseudònim de Pastorellet de la Vall d’Arles.
Promogué la restauració literària al Rosselló difonent en revistes les seves composicions, aplegades després a Garbera catalana 1884, Ais 1887, Ais i albades 1914, etc Escriví un estudi sobre Los goigs 1907
Francesc Pujade
Folklore
Excursionista i folklorista.
Impulsor de les tradicions catalanes del Vallespir Inicià el costum de les fogueres dalt dels cims Canigó, el 1957, després estès per tot Catalunya El 1928 recorregué en bot pneumàtic les gorges de la Fou Arles Fou fundador del Club Excursionista 1928 i del Sindicat d’Iniciatives d’Arles 1938
Antoni Jofre
Literatura catalana
Cristianisme
Prevere i poeta.
Ordenat sacerdot el 1830, fou membre de la congregació dels lazaristes i professor de teologia al seminari de Carcassona i a Càors 1833 i de Sagrada Escriptura a Amiens Se secularitzà per motius de salut i visqué al seu país Amb pocs referents més que Francesc Vicent Garcia , de qui era un gran admirador, fou escriptor d’una gran dignitat literària i d’un notable alè èpic Publicà unes Cobles en llaor dels benaventurats Abdon i Sennén Perpinyà, 1859 i, pòstumament, el 1882, Josep Bonafont li edità Les bruixes de Carençà , recull de llegendes fantàstiques sobre el massís del Puigmal, …
,
Qalonimos ben Qalonimos
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Metge, poeta i traductor hebreu.
El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Boḥan ‘Pedra de toc’, que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester
Lluís III
Història
Emperador d’Occident (901-905) i rei de Provença o Borgonya Cisjurana (887-923) i d’Itàlia (900-905).
Fill del rei Bosó I de Provença, el qual succeí En lluita amb el seu rival, el rei Berenguer I d’Itàlia, aquest finalment l’enderrocà del tron d’aquest país i el cegà Berenguer I, aleshores, cedí Provença a Hug d’Arles
Sunifred
Cristianisme
Abat de Santa Maria d’Arles (d 878-890/891).
Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós Tot i la seva condició clerical era diaca i de monjo no es captingué amb la deguda moderació així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic l’alou aprisiat per…
Enric Muchart
Literatura francesa
Poeta en llengua francesa.
Doctor en dret, exercí a Perpinyà, i el 1912 s’installà a París, on fundà amb altres La Terre Latine després tornà a Perpinyà Publicà Les balcons sur la mer 1901, Les fleurs de l’arbre de science 1913 i Le miel sauvage 1926, obres de caràcter parnassià i panteista Collaborà a La Clavellina , Le Coq Catalan , La Tramontane i L’Éveil Catalan
Eugeni Cortade
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i prevere, d’expressió catalana i francesa.
Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans IREC Animador del butlletí Société agricole, scientifique et littéraire…
, ,
Helperic
Cristianisme
Abat d’Arles (Vallespir).
El 859 escriví una carta al rei Carles el Calb en la qual li explicava el saqueig de l’abadia pels normands 858 i la mort d’alguns dels seus monjos
Antoni Puiggarí
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i erudit.
Nebot de Pere Puiggarí Serví a Àfrica, a Itàlia i al Rosselló féu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà en 1870-71 Com a arqueòleg descobrí 1845 unes importants inscripcions sobre ploms als Banys d’Arles, que copià fidelment i que foren publicades el 1847 i que han servit modernament per a estudiar els primers vestigis de llengües indoeuropees a Catalunya Deixà inèdites una gran quantitat d’estudis sobre gramàtica catalana plural femení català, interjecció, literatura els goigs, epigrafia, numismàtica, etc Tingué una considerable…