Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Esteve II de Bòsnia
Història
Ban de Bòsnia (1322-53).
Fill d’Esteve I, restaurà la dinastia dels Kotromanić Consolidà el seu país i li donà prestigi polític Aconseguí 1326, en lluita contra els serbis, accés a la mar i es beneficià de les lluites entre Venècia i Hongria El succeí el seu fill Tortko I
Tvrtko I de Bòsnia
Història
Ban (1353-77) i després rei (1377-91) de Bòsnia, nebot i successor del ban Esteve II de Bòsnia
.
Ocupà indrets de Sèrbia, Hercegovina i Dalmàcia i es féu coronar rei a Milesevo davant la tomba de sant Sava, amb el suport del seu cunyat Lluís I d’Hongria, casat amb una filla del dit Esteve II, i ajudà els croats revoltats contra els hongaresos Hagué d’abandonar el país un quant temps a causa d’una revolta dels nobles bosnians, ajudats pel seu germà Vuk, però fou restaurat amb l’ajuda de Lluís I Amb el príncep Llàtzer Hrebeljanović de Raska, lluità contra els turcs 1386 i els derrotà a Pločnik 1387, però s’hi alià després de la batalla de Kosovo Polje 1389 El succeí Esteve III Davisa
Alija Izetbegović
Política
Polític bosnià.
Es graduà en dret a la Universitat de Sarajevo, i molt aviat es consagrà a la defensa dels drets de la comunitat musulmana a l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia Fou empresonat l’any 1945 i entre el 1983 i el 1988, a causa de la seva oposició al règim comunista de Tito Fundador del Partit d’Acció Democràtica SDA el 1988, aconseguí la presidència de Bòsnia al capdavant d’aquesta formació el 1990, després de les eleccions multipartidistes L’any següent declarà la independència de Bòsnia i Hercegovina Arran de l’esclat de la guerra civil 1992, tot i la…
Ivo Andrić
Literatura
Novel·lista i poeta serbi de Bòsnia i Hercegovina.
Estudià filologia a les universitats de Zagreb, Cracòvia i Viena Abans de la Primera Guerra Mundial, i a causa de la seva activitat a favor de la unitat iugoslava, fou detingut pels austríacs De l’estada a la presó sortí el recull líric Ex Ponto 1918 Ingressà al cos diplomàtic, i fou ambaixador a Berlín Durant la Segona Guerra Mundial, retirat de la política, escriví a Belgrad la trilogia Na Drini ćuprija ‘El pont sobre el Drina’, Travnička kronika ‘La crònica de Travnik’ i Gospodjica ‘La senyoreta’, que publicà en acabar la guerra i el convertiren en una de les figures literàries més…
Vladimir Prelog
Química
Químic bosnià, naturalitzat suís.
Doctorat a Praga 1929, fou professor a la Universitat de Zagreb fins el 1942, que anà a Suïssa, on dugué a terme, amb LRužička , recerques en estereoquímica a l’Institut Tecnològic Federal de Zuric, el departament de química orgànica del qual dirigí en 1957-65 Les seves investigacions sobre l’estructura química i la funció orgànica d’alguns esteroides i antibiòtics tingueren una gran importància en l’elaboració de diversos medicaments antimicrobians El 1975 compartí el premi Nobel de química amb JWCornforth Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA 1961 i de la Royal Academy de la Gran…
Haris Silajdžić
Política
Polític bosnià.
Graduat a Líbia en àrab i estudis islàmics, i doctorat amb una tesi sobre les relacions americanoalbaneses, ha estat professor d’àrab a la Universitat de Pristina i d’història a la de Sarajevo, i professor visitant a les universitats de Cornell, Harvard, Maryland EUA i al Royal Institute for International Relations de Londres, entre altres Fou ministre d’afers estrangers 1991-93 i posteriorment primer ministre 1993-96 de l’autoproclamat estat independent de Bòsnia i Hercegovina Durant la guerra que seguí a la proclamació de la independència 1991-95 fou un partidari decidit de l’…
Ratko Mladić
Política
Militar serbi.
Fill d’un líder partisà que morí en l’assalt al domicili del cap ústaixa Ante Pavelić L’any 1965 es graduà a l’acadèmia militar de l’antiga Iugoslàvia socialista, i ascendí en l’escalafó fins a ser nomenat major general de l’exèrcit federal l’octubre del 1991 Durant el desmembrament de l’Estat iugoslau, combaté contra els secessionistes croats en la disputa per emparar-se de la costa dàlmata, operació que finalment fracassà Promogut a tinent coronel general l’any següent, en declarar-se la independència de Bòsnia i Hercegovina l’abril del 1992 sotmeté la seva capital, Sarajevo…
Gavrilo Princip
Història
Patriota serbi.
Afiliat a la societat secreta nacionalista Mà Negra , assassinà per ordre seva el príncep hereu d’Àustria, Francesc Ferran, i la seva muller, a Sarajevo 28 de juny de 1914 Morí a la presó
Mehmed-Maša Selimovič
Literatura
Escriptor serbi.
La temàtica sobre la Segona Guerra Mundial i la postguerra ocupa una part important de la seva novellística, com Prva četa ‘La primera companyia’, 1951, Tuda zemlja ‘Terra estrangera’, 1961 i Tišine ‘Silencis’, 1961 Altres novelles de gran complexitat psicològica i formal són Derviš i smrt , ‘El dervitx i la mort’, 1962 i Trdava ‘La fortalesa’, 1970
Zoran Djindjić
Política
Polític serbi.
Estudià filosofia a la Universitat de Belgrad i es doctorà a Alemanya posteriorment exercí com a professor a la Universitat de Novi Sad El 1989 cofundà el Partit Demòcrata, que presidí des del 1994 Inicialment proper a l’ultranacionalisme serbi, se'n distancià gradualment El 1997 fou elegit alcalde de Belgrad Fou un dels líders de la coalició DOS que el 2000 aconseguí fer caure Slovodan Milošević Primer ministre de Sèrbia des d’aquest any, intentà combatre les màfies i treure el país de l’aïllament internacional S'enfrontà amb el president Koštunica per l’extradició de Milošević, la qual…