Resultats de la cerca

Pertanyia a una família de retaulers El seu avi Segimon Pujol Gurb 1672 - Folgueroles 1759 fou l’autor de diversos retaules com el de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres de Berguedà 1704, el de la Mare de Déu de Coaner 1716, el del Roser de Matamargó 1730, fet amb la collaboració del seu fill Francesc Pujol i Planes Prats de Lluçanès 1702 - Folgueroles 1785, i el del de Santa Maria de Folgueroles 1735 fet amb la collaboració del seu fill homònim, Segimon Pujol i Planes Prats de Lluçanès 1710 - Folgueroles 1745, pare de Josep Pujol i Juhí La primera notícia sobre Josep Pujol i Juhí com a…

Autor del retaule de La Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1480, obra notable que palesa la influència de Jaume Huguet Hom li ha atribuït, per similitud estilística, diverses obres a Aragó a Torralba de Ribota, Daroca, Calataiud i Maluenda, on hi ha el notable retaule de Santa Justa i Santa Rufina

Venerat com a sant a Catalunya, especialment a Lleida Alguns martirologis moderns, sense cap base històrica, el fan bisbe de Lleida entre el 268 i el 311 És potser el bisbe Lleïr de Coserans, que visqué vers el 516 Té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d’Ora La seva festa se celebra el 27 d’agost

El 1922 s’afilià a Estat Català, i durant la Dictadura collaborà en la preparació d’una lluita armada amb Josep Rovira i anarquistes de la conca del Cardener El 1931 ingressà a Esquerra Republicana, i el 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Durant la guerra fou delegat d’ordre públic de la Generalitat gener del 1937 i s’enfrontà amb la FAI i el POUM Abans havia salvat de la mort el bisbe de Solsona, Valentí Comellas, i centenars de religiosos i d’altres persones S'exilià a França el 1939, i participà activament en la resistència, ajudant especialment el pas a Andorra d’aviadors…

Medievalista, obtingué la càtedra d’història medieval a les universitats de Granada 1966 i de Barcelona 1969 S'especialitzà en la història monàstica catalana i de l’Andalusia oriental Són importants les seves hipòtesis sobre l’origen del feudalisme a Catalunya, sobre fonts d’estadística demogràfica medieval, producció llanera i ramadera, etc Cultivà també l’arqueologia medieval Publicà nombroses obres, entre altres L’arqueologia medieval a Catalunya 1989, Ferran Soldevila 1894-1971, Historiador de Catalunya 1994, i Historia de las religiones 2000, amb Carles Cid Coordinà el volum VII de la…

Excercí el periodisme a Manresa, on dirigí el diari El Pla de Bages i les revistes literàries Cenacle i Ciutat És autor dels llibres de poemes El cant geòrgic 1918, La veu subtil 1920, Terra amorosa 1927, Terra daurada 1950, Fruita 1951, Avui 1954 i La terra i el temps 1958, entre d’altres

Fou conegut amb el nom Pep o Bep de l’Oli El 1833 s’adherí a la causa carlina fou comandant de la fortalesa de Berga destituït 1838 pel comte d’Espanya, intervingué en l’assassinat d’aquest 1839 Durant la guerra dels Matiners reprengué les armes, però, subornat pel capità general de Catalunya F Fernández de Córdoba, es passà al bàndol isabelí i atacà Cabrera a Sant Llorenç de Morunys i l’hi encerclà, però no pogué evitar que aquest li fugís Més tard fou recompensat amb el càrrec de governador militar de Madrid 1854

Fill del sastre Berenguer Serra, d’ell consta com a primera notícia documental el contracte d’aprenentatge amb Ramon Destorrents, pintor del rei, del 1357 al 1361 A la mort del seu germà Francesc vers el 1362 a causa de la Pesta Negra, s’incorporà al taller familiar ara encapçalat pel seu germà Jaume Serra , que aquest any signà el contracte del retaule major del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, encomanat el 1360 a Francesc Serra L’obra de Pere es fonamenta en el retaule de l’ Esperit Sant de la seu de Manresa 1394 i en el de Sant Bartomeu i sant Bernat de Claravall , per al…