Resultats de la cerca

Conreà el retrat, la pintura de gènere i la d’història, amb tendència italianitzant

Es dedicà principalment a la música religiosa Estrenà una Missa a Mataró 1852 i escriví un Te Deum i un Stabat Mater El 1859 estrenà al Liceu de Barcelona l’òpera Arnaldo de Erill , d’estil italianitzant

Format possiblement a Anvers, fou l’iniciador de l’escola pictòrica de Leiden Figura de transició entre el gòtic i el Renaixement, incorporà una decoració italianitzant Sobresurt el seu tríptic Dol de Crist Leiden Fou el mestre de Lucas van Leiden

Seguí, en nombroses cases de pisos, el classicisme italianitzant imposat pel Noucentisme La seva clínica de Sant Josep de la Muntanya 1936, a Barcelona, és un bon exponent de l’estil preracionalista Projectà la parròquia del Pilar de Barcelona i el sanatori de Puigdolena Vallès Oriental

Probable autor del convent de Sant Macià de Tortosa, després dit de Sant Lluís fundat el 1544 per Carles V, bona mostra de la influència plateresca a Catalunya, on sobresurt el pati central, molt italianitzant El 1593 era a Oriola, on dirigí la construcció del convent de Sant Domènec Li és atribuïda també la portalada de l’església de Vistabella del Maestrat

Probable deixeble de Francesco d’Oberto, centrà l’escola gòtica italianitzant de Tarragona És autor del retaule de la Mare de Déu de Paretdelgada 1359 Hom li atribueix el de Sant Bartomeu de la seu de Tarragona i el dels Sants Joans per a Santa Coloma de Queralt Museu d’Art de Catalunya, on s’apropa a l’art de Ramon Destorrents

Estudià a París amb AReicha Escriví un gran nombre d’òperes, entre les quals es destacaren Alessandro Stradella 1844 i, sobretot, Martha 1847 estrenada a Barcelona el 1860, que ha romàs al repertori internacional pel seu melodisme romàntic i italianitzant També escriví ballets, com ara Der Tanzkönig ‘El rei del ball’, 1861 Del 1855 al 1863 dirigí el teatre de la cort de Schwerin

Participà en les campanyes de Flandes i morí al servei del rei Sebastià de Portugal La seva producció poètica, publicada pel seu germà Cosme en dos volums 1589-91, és composta de poemes bèllics de ressò imperialista, poemes amorosos de tipus italianitzant i poemes religiosos de tendència mística Lloat pels seus contemporanis —fou anomenat el divino —, hom el recorda especialment pel poema en forma d’epístola Carta para Arias Montano , sobre l’amor a Déu, d’inspiració neoplatònica

Des del 1837 dirigí la secció d’òpera del Teatre Nacional de Pest Fou director general de música del nou teatre d’òpera de Budapest Escriví òperes basades en episodis històrics, que exerciren una gran influència els decennis del desvetllament nacional hongarès Les més importants són Ladislau Hunyadi 1844 i El ban Bánk 1861 És autor igualment de l’himne nacional hongarès Les seves òperes combinen l’estil italianitzant amb elements locals del corrent nacional vuitcentista estil verbunkos

El 1887 féu, a Pont-Aven, el primer quadre sintetista — Pots de grès et pommes París, Musée d’Art Moderne—, tècnica que Gauguin s’apropià i desenvolupà Defensà des de molt aviat l’art de Cézanne Del 1894 al 1904 viatjà per Itàlia, Egipte i la península Ibèrica, cosa que el retornà conscientment a un academicisme italianitzant Conreà també la tapisseria i la illustració de llibres i publicà poemes, assaigs i articles en la Rénovation Esthétique 1905-10