Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
tractats de la Barrera
Història
Tractats signats el 1709 i el 1715 entre França i Holanda i entre Àustria i Holanda, respectivament, amb ocasió de la Guerra de Successió d’Espanya.
Pel primer tractat era permès als holandesos d’establir guarnicions a les ciutats de Veurne, Fort Knocke, Ieper, Warneton, Menen, Tournai, Namur i Dendermonde, anomenades places de la barrera , com a protecció contra França Pel segon tractat, l’emperador Carles VI, nou posseïdor dels Països Baixos, confirmà als holandesos el dret de tenir guarnició als llocs citats
mur de Berlín
Barrera fortificada que encerclà el sector occidental de Berlín del 1961 al 1989.
Fou construït la nit del 12 al 13 d’agost de 1961 per ordre de les autoritats de la República Democràtica d'Alemanya, amb la intenció d’impedir la constant fugida de ciutadans cap al sector occidental El seu perímetre era de 45 km, i esdevingué el símbol de la divisió entre les dues Alemanyes durant la guerra freda Fou enderrocat el 9 de novembre de 1989 Construcció i enderrocament del mur de Berlín
el Casol de Puigcastellet
Jordi Borràs i Vivó (CC BY-NC-ND 2.0)
Oppidum ibèric del municipi de Folgueroles (Osona).
Fou erigit a mitjan segle III aC al capdamunt d’un turó que permetia controlar la part oriental de la plana de Vic Uns cinquanta anys més tard, segurament en temps de la segona guerra Púnica, fou abandonat És un tipus de construcció denominada de barrera, constituïda per un pany de muralla rectilínia, de 2,5 m d’ample, reforçat amb una torre central adossada Als extrems, els braços de la muralla arribaven fins al cingle
La Bandera Negra
Organització secreta d’acció directa nascuda a Barcelona al principi del 1925, dependent del partit Estat Català, dirigit des de l’exili per Francesc Macià i Daniel Cardona.
El nom provenia de la bandera que onejà en alguns indrets en la desfeta del 1714, segons la cançó popular La dama de Reus Entre els signants del document fundacional hi havia Marcellí Perelló, Ramon Xammar, Emili Granier-Barrera i Jaume Balius, gairebé tots els quals es trobaren implicats en l’anomenat complot de Garraf Tingué comitès a Barcelona, Besiers i Buenos Aires, i delegats a diverses poblacions L’organització restà desfeta després dels fets de Prats de Molló
Manifest d’Intel·ligència Republicana
Declaració, feta pública pel maig del 1930 pel setmanari barceloní «L’Opinió», que afirmava la necessitat per al país d’una república federal moderna, amb un contingut reformista i social (reforma agrària, legislació obrerista, etc).
Aconseguí de reunir les signatures d’una extensa gamma de forces polítiques catalanes d’esquerra membres de la Unió Socialista de Catalunya Aiguader, Alomar, Serra i Moret, Campalans, republicans radicals Aragay, Cardó, republicans Companys, Samblancat, Rovira i Virgili, sindicalistes Barrera, Trilles, Peiró, obreristes Viadiu, Botella i membres d’Acció Catalana Soldevila, Nicolau d’Olwer Pretengué de donar a Catalunya una opció política diferent a la de la Lliga en uns moments de descomposició del sistema monàrquic de l’Estat espanyol
Federació Monàrquica Autonomista
Política
Agrupació política catalana representada per diferents personalitats monàrquiques de Catalunya, que es constituí el 1919 i que romangué activa fins el 1931.
L’FMA participà en les eleccions presentant-se a les llistes de la Lliga Regionalista i aconseguí una certa presència institucional L’any 1924 foren convocats pel general Barrera per oferir-los collaboració amb la dictadura L’oferta fou rebutjada per l’FMA i la Lliga Finalitzada la dictadura, l’FMA aconseguí l’alcaldia de Barcelona, encapçalada per Joan Antoni Güell i López, comte de Güell, i la presidència de la diputació, assumida per Joan Maluquer i Viladot L’any 1931, l’FMA s’integrà a la Lliga Regionalista
Associació Internacional per a la defensa de les llengües i cultures amenaçades
Dret internacional
Entitat que agrupa en forma federal, d’una banda organismes preexistents de tipus cultural, apolítics, i de l’altra, membres adherits a títol personal.
S'assigna com a tasques principals la creació i el manteniment a tots els països d’un moviment d’opinió a favor de les llengües i cultures amenaçades i desenvolupa una acció en aquest sentit prop dels governs i dels organismes internacionals Iniciada als països escandinaus, al seu primer congrés 1964 fou elegit secretari general el principal inspirador, P Naërt, al qual succeí de fet el piemontès G Burat N'han estat presidents S Espriu, J Triadú i Jordi Costa, i secretari territorial a l’Estat espanyol Heribert Barrera, succeït per J Pou Celebrà un congrés a Barcelona pel juliol…
Treball
Periodisme
Periòdic quinzenal i després setmanal publicat a Barcelona de l’1 de gener al 13 de desembre de 1930, continuador de L’Andreuenc
.
Era l’òrgan oficiós del Partit Comunista Català, i al seu voltant sorgí una organització de simpatitzants, els Amics de Treball, així com una editorial de divulgació de texts marxistes, Publicacions Treball N'era el director PCardona i Nabés, i, més tard, ABernadó hi collaboraren JArquer, DDMontserrat, EGranier i Barrera, MSerra i Moret, JMiratvilles, etc Decidida, a la fi del 1930, la fusió del PCC amb la Federació Comunista Catalanobalear, Bernadó i altres membres del grup s’hi oposaren, i romangueren independents, sota el nom de Treball, Tendència, fins a llur integració en el…
Nutrexpa
Economia
Empresa catalana del sector alimentari.
Fou fundada el 1940 per Josep Ignasi Ferrero i Cabanach i Josep Maria Ventura i Mallofré al barri de Gràcia de Barcelona Després de començar l'activitat comercialitzant productes com la mel amb la marca Granja San Francisco, el 1946 registraren la marca Cola Cao Amb els anys, incorporà noves empreses i marques i s’expandí inaugurà la nova fàbrica de Parets del Vallès 1979, comprà l’empresa La Piara 1988, entrà al mercat xinès amb Cola Cao 1989, adquirí marques com Nocilla 2002, del grup Unilever, i Mesura 2002, i comprà les galetes Cuétara 2008, que formaven part del grup SOS Amb aquesta…
Conselh Generau d’Aran
Òrgan de govern de la Vall d’Aran.
Rep el nom de l’antiga institució de govern de la Vall d’Aran vigent entre el 1313 i el 1834, any que fou suprimida per Pascual Madoz , i de la qual és la continuació, bé que amb les corresponents modificacions adaptades a la realitat actual Restituït per llei del Parlament de Catalunya de 13 de juliol de 1990, entrà en vigor l’1 de gener de 1991 Disposa de competències en els àmbits d’ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials, turisme, ordenació del territori, medi ambient, transports i comunicacions, a més de les que pugui delegar-li la Generalitat El règim de finançament atorga al…