Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Biblioteca valenciana
Repertori biobibliogràfic, per ordre cronològic, redactat per Just-Pastor Fuster i Taronger i editat a València el 1827 i el 1830.
El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D Vicente Ximeno Inicialment volia ésser un complement d' Escritores del Reino de Valencia 1747-49 de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca valentina 1695-1747 de Josep Rodríguez L’aportació erudita de Fuster resulta, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara Tingué la collaboració de Joan Antoni Maians, Francesc Xavier Borrull, Jaume Villanueva, Josep Teixidor i Marc-Antoni d’…
Banco de Bilbao
Entitat bancària constituïda a Bilbao l’any 1857 i que tingué, fins el 1874, funcions de banc comercial i de banc emissor.
Promoguda per la junta de comerç de Bilbao, amb la finalitat de donar suport a les empreses basques siderometallúrgia, transport marítim i ferroviari, la primera sucursal fou la de París 1902 El 1963 creà el Banco Industrial de Bilbao, el 1970 absorbí quatre bancs vinculats el Castellano, l’Asturiano de Industria y Comercio, el de la Coruña i el d’Irún, i el 1979 absorbí el Banco de Huesca, amb seu a Barcelona La crisi bancària li donà l’oportunitat d’adquirir alguns bancs afectats, entre els quals tres del grup RUMASA, un del País Valencià —Banc de Promoció de Negocis— i un del…
comtat de Trastàmara
Història
Títol concedit l’any 1325 a Álvar Núñez Osorio, senyor de Cabrera i Ribera, cambrer i majordom major d’Alfons XI de Castella.
Li fou confiscat per traïdor Fou concedit de nou en data incerta, per aquell monarca, al seu fill bastard Enric després rei Enric II, però el seu germà, el rei Pere I, l’hi confiscà el 1366 per concedir-lo a Fernando de Castro y Ponce de León, majordom major seu Enric II l’hi confiscà el 1369, encara que, sense dret, l’havia concedit, el 1366, al conestable Bertran Du Guesclin El 1371 fou atorgat de nou per Enric II al seu nebot Pedro de Castilla, conestable de Castella mort el 1400, fill natural del mestre de Sant Jaume Fadrique de Castilla El succeí el seu fill Fadrique de Castilla y de…
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra de Joan Coromines i Vigneaux, amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner i Garcia, publicat per Curial Edicions Catalanes.
Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu…
premi Joan Fuster
Premi literari en llengua catalana en la categoria d’assaig que s’atorga a València des de 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’Ernest Lluch 1976 Pèls i senyals , de Dolors Bramon, Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977 Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978 Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia 1984 Crítica…
Real Academia Española
Institució destinada a vetllar per la puresa i la propietat de la llengua castellana.
Sorgida de les reunions que el 1713 presidia al seu palau el marquès de Villena, Juan Manuel Fernández Pacheco, fou fundada el 1714 per Felip V a Madrid Originàriament eren 8 membres, però el 1715 foren augmentats a 24 Aquest mateix any foren aprovats els primers estatuts i adoptat l’emblema d’un gresol al foc amb la llegenda Limpia, fija y da esplendor Fins el 1754, que Ferran VI els concedí un lloc a la Casa del Tresor, els acadèmics continuaren les reunions al palau del seu primer president Carles IV els traslladà al carrer de Valverde, i finalment, el 1894, la institució ocupà un palau de…
Crònica de Pere el Cerimoniós
Obra que feu escriure en part Pere III de Catalunya-Aragó mogut per l’exemple de Jaume I i per la necessitat o desig de justificar la seva política tortuosa.
L’obra Aspectes generals, gènesi, estil i versions És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivència del gènere de cròniques populars a què pertany Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció Pere el Cerimoniós demostrà un gran interès per la història i fou promotor de diverses obres històriques, a més de la seva crònica pròpia el rei…
,
Església catòlica
© Fototeca.cat
Església constituïda institucionalment entorn del papa i que proclama, enfront de la Reforma, d’haver mantingut la successió apostòlica i alhora, enfront de les Esglésies Orientals, la primacia i autoritat de la seu de Roma sobre totes les altres seus apostòliques.
La seva història és comuna, durant segles, amb la història de les Esglésies d’Orient i, durant més segles encara, amb les Esglésies sorgides de la Reforma A partir dels distanciaments mutus la història de cadascuna es particularitza Però cada Església pot escriure la seva història des dels orígens del cristianisme La història Els orígens El primer camp d’expansió de l’Església fou la comunitat jueva i, a partir del 43, els gentils La conversió de Pau, el 38, li donà un dels apòstols i militants més actius Les idees cristianes començaren a topar amb el judaisme oficial arran de la predicació…