Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Catalonia Monastica
Publicacions periòdiques
Publicació fundada per Anselm M.Albareda i editada a Montserrat per recollir estudis històrics i documents sobre els monestirs dels Països Catalans.
N'aparegueren dos volums 1927-29 Posteriorment ha estat fosa amb els Analecta Montserratensia
Studia Monastica
Publicacions periòdiques
Revista semestral d’investigació del monaquisme, d’àmbit internacional, publicada per l’abadia de Montserrat.
Fou fundada el 1959 per Benet Colombàs i Llull, monjo de Montserrat, que la dirigí fins el 1969 Té un consell de redacció internacional i admet articles en les principals llengües cultes
regla del Mestre
Regla monàstica anònima compilada entorn de Roma al començament del s VI.
Consta de 95 capítols en forma de preguntes i respostes en les quals, amb un esperit rigorista, tradicional i casuístic, són plantejats els principals temes de la vida monàstica Té importància pel fet d’ésser la font literal més important de la regla de sant Benet , tal com ha estat demostrat després d’una llarga polèmica
Analecta Montserratensia
Historiografia catalana
Publicació aperiòdica de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat iniciada el 1918, i dedicada a estudis monogràfics sobre diversos aspectes de la vida del monestir: cultura, literatura, història, etc.
Tanmateix, en absorbir Catalonia Monastica , una altra publicació del monestir, s’amplià posteriorment a la història monàstica catalana 1955 El primer director fou Anselm Albareda, al qual succeí l’equip de monjos arxivers, entre els quals hi havia Cebrià Baraut i Anscari M Mundó El seu antecedent fou la Revista Montserratina gener del 1907-desembre del 1917, que havia tingut com a directors Ramon Colomé 1907-15 i Romuald Simó 1915-17, i en què predominava l’ús de la llengua castellana L’abat Antoni M Marcet, elegit com a coadjutor de l’abat Deàs 1913, decidí donar-li més volada…
,
Vinaya Pitaka
Primera secció del cànon pali Tipitaka).
Es centra en la disciplina monàstica basada en la sīla ‘òctuple senda noble’, noció íntimament lligada a la kusala kamma ‘acció hàbil, destra’, primer pas cap a la contemplació intuïtiva samādhi i la saviesa alliberadora paññā
Tipitaka
Denominació (‘tres cistells’) que hom dóna al cànon pali (cànon búdic) del budisme Theravāda.
És integrat pel Vinaya Piṭaka , secció que tracta de la disciplina monàstica, el Sutta Piṭaka , secció que tracta de la doctrina del Buda, i l' Abhidhamma Piṭaka , secció que tracta dels desenvolupaments escolàstics de la filosofia budista
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Editorial
Editorial dependent del monestir de Montserrat, especialitzada en obres religioses i científiques i en publicacions periòdiques.
Iniciada, de fet, el 1907 amb la Revista Montserratina , fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni M Marcet 1912 el 1914 aparegué la revista Vida Cristiana , i el 1917 començà la sèrie Analecta Montserratensia , impulsada per Anselm Albareda Poc després sorgiren les colleccions “Biblioteca Monàstica” 1920, “Biblioteca Popular Litúrgica” 1920, “Místics de Montserrat” 1925 i la Bíblia de Montserrat , de Bonaventura Ubach 1926 El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari Montserrat i de la collecció Catalonia Monastica , seguits per Mestres…
,
orde del Cister
Branca reformada de l’observança monàstica benedictina, que prengué origen a Cîteaux (cistercenc).
Tendai Shū
Secta budista japonesa fundada el 805 per Saicho o Dengyo Daishi.
La seva seu central és a la muntanya Hiei, prop de Kyoto Modificació japonesa de l’escola xinesa Tiantai, amb certes adaptacions referents a la pràctica de la meditació i a certs enfocaments esotèrics, promou la vida monàstica i aconsella als seus seguidors de passar dotze anys de recés a la muntanya
la Trapa
Comunitat de monjos trapencs, procedent de Santa Susanna de Maella (Terra Alta), instal·lada l’any 1810, fugint de l’ocupació francesa, a la vall de Sant Josep de la Palomera (Andratx, Mallorca).
Hi residí pràcticament fins el 1817, que retornà a Santa Susanna En aquest curt espai de temps edificaren una casa monàstica Santa Maria de la Trapa, de s’Arracó i agençaren per a l’agricultura tot el redós, que abans era pràcticament un desert El 1825 hom intentà de nou, sense èxit, de restablir al lloc una comunitat de trapencs