Resultats de la cerca

Els primers habitants d’aquest territori foren caçadors recollectors, probablement afins als actuals sans i pigmeus desplaçats o absorbits per grups bantús i nilòtids arribats al segle X Aquests crearen petites unitats polítiques, entre les quals sobresortiren els regnes de Loango, Kongo i Ngoio Al segle XIV nuclis de metallúrgics lubes imposaren l’hegemonia del rei Kongo del Mbanzacongo, a l’actual Angola Les expedicions del portuguès Diogo Cão 1482 i 1485 trobaren, doncs, a l’estuari del Congo un extens regne, força organitzat L’acord entre el rei o manicongo , i Cão comportà…

Té 2 040 km de longitud, 900 dels quals són navegables, amb un cabal de 1 800 a 1 7000 m 3 /s a la confluència amb el Congo Neix a la confluència dels rius Uele, M'Bomu i Monga i en direcció E-W separa la República Democràtica del Congo de la República Centraficana, després, en direcció N-S, fa de frontera entre la República Democràtica del Congo i el Congo Desguassa al riu Congo en delta Entre els nombrosos afluents que té cal destacar el Chiko, el Kotto i el Giri

És format per la conjunció dels rius Mambéré i Kadéï, i desemboca al riu Congo, a Mossaka És utilitzat com a mitjà de comunicació en els seus darrers 785 km

La geografia física El país és format per un gran altiplà de materials paleozoics, d’una altitud que oscilla entre 610 i 914 m, que constitueix un interfluvi entre les conques del Congo i del Txad Al NE s’aixequen els massissos dels Mongos i de Tondou, que arriben als 1400 m d’altitud Al NW es troben els monts Karé, on es dreça el cim més elevat del país, el mont Gaou 1420 m El clima és subequatorial a la part meridional del país, amb una temperatura mitjana anual de 26,7°C i una oscillació anual molt petita l’oscillació diària, per contra, és elevada entre 8,3°C i 11,1°C La…

Neix al Congo, als altiplans que separen les conques de l’Ogooué i del Congo, travessa el Gabon formant un gran arc i desguassa a l’oceà Atlàntic en forma de delta El principal afluent és l’Ivindo És navegable des de Lambaréné i, en èpoques de crescudes, des de Ndjolé

Situada a les ribes del Nil, té l’origen en una missió i un nus comercial Administrada pel Sudan angloegipci del 1900 al 1956, posteriorment fou un centre estratègic de la guerrilla del Sudan del Sud en la guerra civil contra els governs de Khartum El 2005 esdevingué la capital del territori autònom del Sudan del Sud, d’estatut provisional Després del referèndum d’autodeterminació, esdevingué capital de la República del Sudan del Sud, proclamada el 9 de juliol de 2011 Port fluvial Les comunicacions amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo foren molt malmeses durant…

La geografia física L’altiplà central africà acaba al Gabon amb dues sèries d’altituds quasi paralleles els Monts de Cristal, d’uns 600 m d’altitud mitjana, que enllacen, al S del gran arc format per l’Ogooué, amb el massís de Chaillu de 800 a 1 000 m, i la cadena de Mayombe, que limita la conca de l’Ogooué A l’W d’aquests massissos, formats per gneis, esquists i roques granítiques, s’estén la plana litoral, sorrenca i pantanosa La costa és baixa i, a partir de Cap López, és orlada per una àrea lacustre llacs i llacunes de FernanVaz, Iguéla, Setté-Cama, etc El clima és equatorial, càlid i…

La geografia física  El territori és recorregut de S a N pel Nil, al tram anomenat Nil Blanc, i a l’W, per un afluent seu, el Baḥr al-Ǧābal ‘riu de les muntanyes’, que forma una de les conques hidrogràfiques més extenses del Nil i els seus tributaris  L’orografia és progressivament més accidentada de N a S, en contrast amb la gran plana sudanesa del N, i ateny l’altitud màxima al Kinyeti 3178 m, a la serralada Imatong, prop de la frontera amb Uganda  El clima és tropical, i la pluviositat disminueix de S a N A Juba la precipitació anual mitjana és de 997 mm Les temperatures màximes i mínimes…

La capital fou Brazzaville