Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
Organització de les Nacions Unides
Seu de l’Organització de les Nacions Unides, a Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Política
Organització internacional, amb seu a Nova York.
Té com a principals finalitats mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària i garantir la seguretat dels estats damunt la base dels principis d’igualtat i d’autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans Successora de la Societat de Nacions , les primeres passes cap a la seva creació foren la conferència de Dumbarton Oaks 1944 i la conferència de Jalta 1945 El 25 d’abril de 1945 cinquanta-un estats es reuniren a San Francisco, on elaboraren i signaren, el 26 de juny, la Carta de les Nacions Unides L’ONU entrà en funcionament el 24 d’octubre d’…
Luapula
Riu
Riu de l’Àfrica central que forma la frontera oriental de la República Democràtica del Congo amb Zàmbia (1 000 km).
Neix al S del llac Bangweulu, desguassa al llac Mweru, del qual surt amb el nom de Luvua
Bukavu
Ciutat
Capital de la regió de Kivu Meridional, República Democràtica del Congo, vora el llac Kivu, a la frontera amb Ruanda.
Fou anomenada Costermansville fins el 1962 És un nucli comercial, i té aeroport i universitats
Union Douanière de l’Afrique Central
Història
Acord establert el 1964 i practicat des del 1966 entre diversos estats de l’Àfrica central: República del Gabon, República Democràtica del Congo, República Centreafricana, el Camerun i el Txad, que se’n separà el 1968.
Hom abolí les duanes interiors i fou adoptat un aranzel comú Tots els membres acceptaren el sistema de tarifa única i la constitució d’un fons comú amb el 20% dels drets d’importació Fruit d’aquest acord ha estat una considerable coordinació de la política industrial i l’establiment d’un únic banc central, la Banque Centrale de l’Afrique Central 1973, que emet el franc CFA
Virunga
Massís
Massís volcànic de l’Àfrica central, al N del llac Kivu, al límit entre la República Democràtica del Congo, Ruanda i Uganda.
La part oriental és constituïda per sis volcans apagats, un dels quals el Karisimbi 4660 m, i la part occidental comprèn dos volcans actius, el Nyiragongo 3480 m i el Nyamlagira 3058 m
estat fràgil
Política
Estat amb limitacions importants per a exercir les funcions administratives que li són pròpies, projectar l’autoritat a través de les seves institucions entre la ciutadania i controlar el territori, tant a l’interior com a l’exterior de les fronteres.
Quan aquestes limitacions arriben al seu grau màxim, amb el collapse i la inviabilitat de fet de les institucions, es parla d’ estat fallit Els estats fràgils són el resultat de la interacció de diversos factors adversos que repercuteixen en unes greus limitacions de l’Administració i el govern per a subvenir a les necessitats bàsiques dels ciutadans i, també, per a controlar les amenaces a la seva existència, tant externes com internes Aquests factors, bé que en un principi independents, es retroalimenten i, com a resultat, apareixen molt correlacionats amb la seva intensitat Cal no…
kutu
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble negre de l’Àfrica central, de raça congolesa i llengua bantu, que habita al gran meandre del riu Congo, a la República Democràtica del Congo, barrejat amb els kundus.
Kivu
Llac
Llac de la República Democràtica del Congo, situat a l’altiplà dels Grans Llacs Africans, a 1 463 m d’altitud.
Les seves aigües desguassen al llac Tanganyika, pel riu Ruzizi
songo
Etnologia
Individu de tres diferents pobles bantús, de raça paleonègrida, que viuen als actuals estats d’Angola i la República Democràtica del Congo.
Es dediquen al comerç
banda
Etnologia
Individu d’un poble de llengua sudànica que habita la part central de la República Centreafricana, des del nord-est, i penetra en territori de la República Democràtica del Congo dellà l’Ubangui.
Els bandes uns 250 000 individus són de cultura paleonègrida, i conreen la melca i el moresc practiquen també la caça, i desconeixen el teixit, en lloc del qual empren encara l’escorça Habiten en cabanes còniques La família és polígina i de residència patrilocal s’agrupen en clans totèmics exogàmics patriarcals Practiquen el culte a un ésser suprem i a diverses categories d’esperits