Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
lepidòtric
Anatomia animal
Radi ossi que constitueix les aletes dels peixos.
Pot ésser rígid i punxegut o bé tou i flexible
rotenona
Química
Cetona pentacíclica que hom extreu de les arrels del derris.
És un sòlid cristallí incolor, òpticament actiu i fortament levogir α 2 9 D = -225,2 en benzè, insoluble en l’aigua i soluble en els solvents orgànics habituals, que es fon a 163° És emprada com a insecticida de gran activitat, inofensiu per als mamífers i els ocells, però molt tòxic per als peixos
llavió
llavió
Christophe Quintin (CC BY-NC 2.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de 30 cm de llargada.
Té el cos verd, amb tornassols daurats i blaus el cap és groc amb bandes verdes i les aletes alternen el blau, el groc i el verd Presenta un dimorfisme sexual molt acusat És un dels peixos més freqüents i coneguts de les costes rocalloses mediterrànies, a poca profunditat S'alimenta d’invertebrats del fons
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 45 cm i té el cos tou i poc esvelt, aplanat per la part cefàlica i per la superfície ventral, amb els denticles dèrmics de la pell piliformes, molt flexibles, i és de color molt fosc, amb la regió ventral quasi negra.
Habita en fons de 100 a 1 000 m, però en latituds més altes es troba prop de la superfície La carn no és comestible, però en alguns casos hom obté oli de fetge S'alimenta de peixos, cefalòpodes i gambes Habita a la Mediterrània occidental i a la costa atlàntica europea i nord-africana
radi
Anatomia animal
Os dels vertebrats terrestres situat a la part externa del segon segment de les extremitats anteriors, al costat del cúbit, que n’ocupa la part interna.
És l’os que aguanta la major part del pes de l’avantbraç i és més gruixut que el cúbit, amb el qual s’articula També s’articula amb l’húmer i amb els ossos del carp en ambdós extrems En les aletes pectorals dels peixos hi ha un os radial, precursor del radi
bonítol
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, d’uns 75 cm de llargada, de cos fusiforme, amb el dors de color blau fosc, que disminueix en intensitat als costats, i el ventre blanc.
Espècie pelàgica i migradora, viatja en grans bancs que s’aproximen a la costa per fresar Els bonítols s’alimenten d’altres peixos i de molluscs cefalòpodes Viuen preferentment a les costes tropicals i temperades de l’Atlàntic i també a la Mediterrània Llur carn és molt apreciada i consumida fresca i en conserva
pteranòdon
Paleontologia
Gènere de pterosaures, de la família dels pteranodontidae, format per individus amb el crani molt llarg, punxegut i aixafat, boca enorme, mandíbules llargues i a manera de tisores i una cresta llarga, comprimida i punxeguda, que prolongava el crani cap enrere a fi de servir de contrapès a les mandíbules.
El cos era petit en relació amb el cap, i les ales, molt grosses, podien assolir fins 6 m de punta a punta El vol, rapidíssim, els permetia de nodrir-se de peixos, que capturaven cabussant-se a la mar eren aquàtics, com ho testimonien els sediments marins del Cretaci, on hom n'ha trobat fòssils
retinol
Bioquímica
Vitamina A, alcohol carotenoïdal, el component més important de la vitamina A, conegut impròpiament com a axeroftol
.
És un sòlid cristallí groc, soluble en els solvents orgànics convencionals i insoluble en l’aigua, que es fon a 64°C Hom l’obté a partir de concentrats d’oli de fetge de diversos peixos, de greixos de cereals i per via sintètica a partir del citral És emprat en medicina, en nutrició i com a additiu alimentari
acoblament
Zoologia
Unió sexual de dos individus de sexe oposat.
En l’acoblament, l’òrgan genital extern òrgan copulador del mascle diposita en el receptacle seminal de la femella els espermatozoides que han de fecundar els òvuls Adopta formes diverses segons els animals considerats mamífers, ocells, rèptils, insectes, etc, i acostuma de tenir una durada curta, sobretot en les poques espècies de peixos que el practiquen