Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
silúrids
© Josep Ferrús Sabaté
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels siluriformes, amb el cos bastant deprimit dorsiventralment, cap eixamplat, barbes molt desenvolupades, pell sovint nua, ulls petits, sense aletes dorsals o amb una sola aleta petita, l’anal grossa i les pectorals amb el primer radi espinós desenvolupat.
Depredadors, són propis de les aigües dolces d’Àsia i Europa L’espècie més característica és el sílur
cavall marí
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis
marins, de l’ordre dels signatiformes, molt modificats, que tenen el cos protegit per una cuirassa dèrmica rígida, i el cap que recorda el d’un cavall (d’ací prové llur nom) a causa de l’allargament del rostre suctor.
Són de dimensions mitjanes 15 a 20 cm, de color marró variable l’aleta caudal és substituïda per una mena de cua prènsil sovint s’entortolliguen amb la cua a les posidònies i zosteres Tenen fecundació interna la parada nupcial, que precedeix la còpula, és complexa, i suposa canvis notables de coloració i de comportament en tots dos sexes el mascle cova la posta dins una bossa incubadora ventral que s’obre o rebenta quan els ous es desclouen A la Mediterrània són comunes dues espècies Hbrevirostris i Hguttulatus , aquesta darrera també anomenada cavallet marí , amb diferents subespècies
gòbids
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes, caracteritzats pel fet de tenir el cos petit i fusiforme, els ulls en posició superior i molt junts, dues aletes dorsals, una de caudal arrodonida i aletes pelvianes fusionades per davant formant un disc adhesiu.
Inclou unes 400 espècies d’aigua dolça i, majoritàriament, marines, entre les quals hi ha el gòbit
balena
WoRMS (cc-by-nc-sa-4.0)
Economia
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels cetacis del subordre dels misticets.
Les balenes són mamífers exclusivament marins que atenyen grans dimensions de 5 a 25 m Les balenes típiques manquen de dents tenen unes formacions còrnies gingivals característiques, anomenades barbes, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a la inferior, les quals fan de filtre per a retenir el plàncton de què s’alimenten, especialment crustacis eufausiacis krill Neden amb la boca —que és enorme— oberta, i quan la tanquen expulsen l’aigua amb l’ajuda de la llengua, talment, que l’aliment resta retingut Com tots els cetacis i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua…
gat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esciliorrínids, que fan de mig metre a un metre de llargada, amb el cap aixafat i el cos prim i de color gris rosat, amb taques circulars fosques d’un diàmetre variable, segons l’espècie.
Inclou dues espècies de taurons S stellaris , que ateny fins a 1 m de llargària i té les taques grosses, i S canicula , més curt que l’anterior i amb les taques més petites Són comuns a les costes dels Països Catalans La carn, tot i que és comestible, no és gaire apreciada
aplacentats
Ictiologia
Mastologia
Animals vertebrats vivípars que manquen de placenta (alguns peixos, etc.) i, més sovint, dels mamífers inferiors, o sigui, dels monotremes, que són ovípars, i dels marsupials, els quals, bé que tenen una mena de placenta, aquesta és molt diferent de la dels veritables placentats (mamífers euteris).
anabàs
Ictiologia
Gènere de peixos d’aigua dolça de la família dels anabàntids, d’uns 20 cm de llargada, capaços de sobreviure fora de l’aigua gràcies a una disposició especial de les brànquies; poden caminar i grimpar ajudant-se amb les espines anals i preoperculars que posseeixen.
Suporten bé la vida en aquari i són molt vistosos Són propis de l’Àfrica i l’Àsia tropicals
lepidosireniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis de la subclasse dels dipnous que tenen el cos allargat i subcilíndric, cobert d’escates cicloides, amb les aletes senars foses i la cua amb l’aleta caudal reduïda i substituïda per les parts terminals de les aletes dorsal i anal, simètriques.
El lepidosirè és l’única espècie d’aquest ordre
esòcids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels clupeïformes, caracteritzats pel fet de tenir el cos allargat, el musell aixafat, la boca tan llarga com la meitat de la longitud del cap i les dents molt robustes i inserides en els premaxil·lars, intermaxil·lars, vòmer, palatins i llengua.
Inclou un sol gènere, Esox , amb cinc espècies depredadores pròpies dels rius i llacs d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, entre les quals hi ha l' Esox lucius lluç de riu que ha estat introduïda als rius dels Països Catalans
aparell digestiu
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina