Resultats de la cerca
Es mostren 1299 resultats
Samuel Houston
Història
Militar
General i polític nord-americà.
Primer president de la república de Texas 1836-38 i 1841-44, en fou governador després de l’annexió als EUA D’ell rebé nom la ciutat de Houston
Wann Langston Jr.
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Treballà pel Museu Nacional del Canadà 1954, i fou professor de la Universitat de Texas 1969-86 Des de mitjan segle XX dugué a terme importants aportacions en el coneixement anatòmic i evolutiu de nombrosos grups d’amfibis i rèptils fòssils, entre els quals destaquen dinosaures teròpodes, hadrosaures i ceratòpsids, pterosaures i cocodrils
Polykarp Kusch
Física
Físic alemany, naturalitzat nord-americà.
Fou professor, entre d’altres, a les universitats d’Illinois 1931-36, Columbia 1937-41 i Texas 1972-93 i treballà als laboratoris de la Companyia Bell Telephone 1944-46, a la Westinghouse Electric Corporation 1941-42 i al departament de recerca militar de la Universitat de Columbia 1942-44 Les seves recerques sobre el moment magnètic de l’electró li valgueren la concessió, el 1955, del premi Nobel de física, que compartí amb W E Lamb
Tobe Hooper
![](/sites/default/files/media/ANUARIS/2017_109a.jpg)
Tobe Hooper
© Austin Film Festival
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Professor en un centre d’educació superior i també càmera en produccions documentals, el 1974, amb un grup d’estudiants i professors realitzà The Texas Chainsaw Massacre , un film de terror de baix pressupost basat en un assassí real amb el qual assolí una cruesa i un caràcter explícit que marcaren l’evolució ulterior del gènere Prohibit els primers anys a molts països, l’èxit d’aquest debut li permeté accedir a recursos més elevats amb els quals, entre d’altres, rodà un segon gran èxit, Poltergeist 1981 Produït per Steven Spielberg, la combinació de terror i fenòmens…
Matthew McConaughey
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Matthew_McConaughey.jpg)
Matthew McConaughey
© Anne Marie Fox / Focus Features
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Graduat a l’escola de comunicació de la Universitat de Texas, Austin, l’any 1993, començà a actuar el 1991 i obtingué el primer paper important a Dazed and Confused 1993, de Richard Linklater Posteriorment, continuà la trajectòria, entre d’altres, amb A Time to Kill 1996, de Joel Schumacher Contact 1997, de Robert Zemeckis U-571 2000, de Jonathan Mostow Thirteen Conversations About One Thing 2001, de Jill Sprecher Tiptoes 2003, de Matthew Bright, i Sahara 2005 de Breck Eisner La seva carrera es consolidà, sobretot, a partir de Bernie 2011, de Richard Linklater Killer Joe…
Alfred G. Gilman
Medicina
Metge nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Yale, on es llicencià el 1962 Posteriorment, el 1969, es doctorà a la Case Western Reserve University de Cleveland Ohio Un cop doctorat començà les investigacions científiques al National Heart Institut 1969-71 Fou professor de farmacologia a la Universitat de Virginia 1971-81 i cap de departament de farmacologia a la Universitat de Texas 1981-2005 de la qual arribà a ser el degà de la facultat de medicina 2005 El 1994 li fou concedit el premi Nobel de medicina, juntament amb Martin Rodbell , pel descobriment de la funció de les anomenades “proteïnes G” en…
Wes Anderson
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_WesAnderson.jpg)
Wes Anderson
© Festival de Canes
Cinematografia
Nom amb què és conegut el director cinematogràfic nord-americà Wesley Wales Anderson.
Durant els estudis de filosofia a la Universitat de Texas conegué l'actor Owen Wilson, amb el qual començà la realització de curts, un dels quals, Bottle Rocket 1994, li obrí les portes del cinema professional El seu primer llargmetratge, estrenat el 1996, fou una versió d'aquest curtmetratge Considerat un renovador de la comèdia nord-americana, posteriorment dirigí Rushmore 1998, The Royal Tenenbaums 2001, The Life Aquatic with Steve Zissou 2004, Hotel Chevalier 2007, The Darjeeling Limited 2007, el film d'animació Fotograma de Moonrise Kingdom , de Wes Anderson © Focus…
Lluís Delclòs i Soler
Medicina
Metge.
Llicenciat 1950 i doctorat 1971 per la Universitat de Barcelona, el 1960 s’establí als Estats Units d’Amèrica, on s’especialitzà en radiologia i radioteràpia, fonamentalment a la Universitat de Texas, on també impartí classes i fou catedràtic 1982-96 Considerat un dels pioners del desenvolupament i l’execució de la teràpia de radiació moderna, tractà especialment el càncer ginecològic i fou assessor de la seva especialitat en nombrosos hospitals dels EUA Organitzà el Departament de Radioteràpia Oncològica de l’Hospital General d’Astúries 1969-71 Publicà, entre altres obres, Tumors of the Skin…
John Goodenough
Química
Físic nord-americà.
Després de graduar-se en matemàtiques a la Universitat de Yale, durant la Segona Guerra Mundial fou meteoròleg de l’exèrcit El 1952 es doctorà en física per la Universitat de Chicago i posteriorment fou investigador del Lincoln Laboratory del Massachusetts Institute of Technology, on treballà en sistemes de memòria d’accés aleatori RAM per a aplicacions del Departament de Defensa Els anys 1976-86 treballà al departament de química inorgànica de la Universitat d’Oxford, on descobrí l’aplicació de l’òxid de cobalt al càtode de la bateria de liti , que millorava substancialment l’emmagatzematge…
Howard Robard Hughes
Cinematografia
Economia
Magnat, empresari, aviador, productor de cinema i filantrop nord-americà.
A disset anys heretà del seu pare l’empresa Hughes Tool Company, que patentà una perforadora per a l’extracció de gas i petroli, base de la seva gran fortuna L’any 1927 anà a Hollywood on fins als anys cinquanta produí una vintena de pellícules, dues de les quals, Hell’s Angels 1930 i The Outlaw 1943, dirigí Projectà a la fama alguns actors i actrius, com ara Jane Russell , Robert Mitchum , Jean Harlow o Paul Muni Entre el 1948 i el 1955 controlà la productora de Hollywood RKO L’any 1932, quatre anys després d’obtenir la llicència de pilot, fundà l’empresa Hughes Aircraft Company, que…