Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Olt
Riu
Riu de Romania, afluent del Danubi (680 km).
Neix als Carpats Orientals i, després de seguir una direcció general cap a l’W, torça cap al S, travessa els Alps de Transsilvània i penetra a la Valàquia, on marca la divisió entre la Gran Valàquia i la Petita Valàquia
Ghica
Llinatge de boiars i prínceps romanesos d’origen albanès, establert amb Gheorghe Ghica a Moldàvia, on aquest fou ennoblit pel gospodar Basili Lupu i nomenat representant seu davant de la Sublim Porta.
Quan aquesta deposà el gospodar Jordi I Esteve, designà Ghica com a nou gospodar de Moldàvia Jordi II 1658-59 i després 1659-60 de Valàquia D’entre els descendents d’aquest, hom pot destacar Gregori III mort el 1777, que regnà a Moldàvia 1764-67 i a Valàquia 1768-69 allí els patriotes romanesos, ajudats pels russos, es rebellaren contra els turcs, ocuparen Bucarest, l’empresonaren i l’enviaren a Rússia Gregori III pogué tornar a Moldàvia 1474, però el 1775 hagué de cedir, forçat pels turcs, la Bucovina a Àustria i fou mort per ordre del soldà 1777 Alexandre X mort…
Duca
Llinatge d’origen grec, probablement sortit dels Ducas bizantins.
Establert a Moldàvia, on donà diversos gospodars Jordi Duca mort el 1684, que pujà al tron el 1665, fou destituït 1666, restaurat pels turcs 1668, empresonat 1672, transferit a Valàquia 1674, restablert el 1678 i destronat pels polonesos 1683, i el seu fill Constantí Duca , que també fou gospodar 1693 i 1700-04, i que fou destituït pels turcs i restablert gràcies a les influències del seu sogre, el gospodar de Valàquia Constantí II Basarabi
Bucarest
Ciutat
Capital del judeţ homònim i de l’estat de Romania, situada a la regió de Muntènia o Gran Valàquia.
Travessen la ciutat el riu Dîmboviţa, que la divideix en dues parts gairebé iguals, i el seu afluent, el Colentina El clima és continental temperatura mitjana anual, 11,3°C amplitud mitjana anual, 25,7°C precipitacions anuals, 532 mm El nucli antic de la ciutat és a la vora esquerra del Dîmboviţa, però a la vora dreta hi ha els edificis més típics, que permeten de veure els límits de la població al segle XVI la ciutat té més de vint parcs i jardins públics, com el Herǎstrǎu 107 ha, a les vores del llac del mateix nom El riu Colentina forma al nord nombroses llacs Bǎneasa, Herǎstrǎu, Floreasca…
voivoda
Història
Als països eslaus, nom (que tradueix el mot grec ἡγεμώ ν, ‘capitost’) donat des de l’edat mitjana als caps militars i als governadors de determinats territoris o a altres alts funcionaris.
El terme fou conservat, durant el domini turc, a Valàquia i Moldàvia, a Sèrbia i a Montenegro
Tîrgovişte
Ciutat
Capital del judeţ de Dîmboviţa, a Muntènia, Romania.
Indústria del petroli i metallúrgica Seu metropolitana ortodoxa Del s XV al XVII fou residència dels gospodars de Valàquia
Ypsilantis
Família noble de grecs fanariotes emparentada amb la dinastia imperial dels Comnè de Trebisonda després de la conquesta llatina de Constantinoble (1204).
Després d’uns quants anys d’obscuritat s XV-XVII a causa de la conquesta otomana 1461, aquesta família, emparentada amb els boiars romanesos, tornà a tenir importància política amb Aléxandros Ypsilantis Constantinoble 1726 — 1805, gospodar de Valàquia 1774-82 i 1796-97 i de Moldàvia 1786-88 Home d’una gran cultura, es caracteritzà per una gran activitat reformadora El seu fill, Constantinos Ypsilantis Constantinoble 1760 — Kíev 1816, participà en els moviments nacionals per a l’alliberament dels grecs del jou otomà, i hagué d’exiliar-se a Viena Després d’haver obtingut el perdó…
tractat de Passarowitz
Història
Tractat signat per Àustria, Venècia i Turquia, pel juliol del 1718, que posà fi a la guerra iniciada el 1715 entre les dues primeres i la darrera, derrotada a Belgrad.
Els turcs hi cediren Temesvár i part de Valàquia i Sèrbia i Àustria, i hi assoliren la Morea, de Venècia
Constantin Brâncuşi
Escultura
Escultor d’origen romanès, pertanyent a l’escola de París.
Després d’un període d’iniciació Bucarest, 1887 París, 1906, ben aviat s’alliberà de tot academicisme, gràcies a la influència d’Auguste Rodin, el qual l’invità 1906 a treballar amb ell Decidí, però, de treballar sol segons la línia estètica que començava a trobar relacionada amb el cubisme i amb l’obra d’Amadeo Modigliani i influït per les concepcions religioses búdiques, la qual consistia en una voluntat de concisió i de reducció dels volums a trets essencials, a arquetips, i els quals sovint eren expressats en sèries modulars d’una gran força rítmica i alguna vegada manierista La seva obra…