Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
parts de l’oració
Gramàtica
Segons la gramàtica tradicional, classes generals de mots, les quals, d’una banda, intenten d’expressar els conceptes de les realitats i, d’una altra, manifesten la funció d’aquests diversos mots dins l’oració.
Són substantiu, adjectiu, pronom, article, verb, adverbi, preposició i conjunció La interjecció no sol ésser considerada pròpiament una part de l’oració Alguns gramàtics anomenen també les parts de l’oració categories gramaticals categoria
proposició afirmativa
Gramàtica
Proposició o frase que anuncia alguna cosa afirmativa.
Aquest tipus de proposició entra, pel seu caràcter, dins les enunciatives La proposició afirmativa és anomenada també asseverativa, enunciativa i declarativa Gramaticalment, no porta cap indicació especial, enfront de la proposició negativa, que ha de portar un adverbi
adjectivació
Gramàtica
Fenomen pel qual un mot (especialment un substantiu) que normalment no té una funció d’adjectiu, passa a assumir aquest ofici.
Hi ha exemples en les oracions on el substantiu pren la funció sintàctica de predicat nominal o d’atribut així en el meu pare és metge , el predicat metge dóna una qualitat al subjecte substantiu, funció pròpia de l’adjectiu metge s’ha adjectivat sense deixar d’ésser essencialment substantiu Fins i tot l’adverbi pot ésser motiu d’adjectivació, en oracions com ell és així
oració optativa
Gramàtica
Oració que expressa un desig, dita també desiderativa.
La falta de coincidència del desig amb la realitat justifica l’ús del mode subjuntiu en aquestes oracions Solen ésser encapçalades per l’exclamació de desig tant de bo , per la conjunció que o per altres mots gramaticals relatiu qui , adverbi així , conjunció si que prenen un sentit afectiu davant l’oració que introdueixen Es construeixen amb present o amb imperfet de subjuntiu segons el to més o menys hipotètic de l’acció tant de bo arribin, tant de bo arribessin Les oracions optatives estan molt relacionades amb les exhortatives exhortatiu
predicatiu | predicativa
Gramàtica
Dit de tot element gramatical que pertany al predicat, en fa la funció o el conté.
Hom sol denominar oracions predicatives les que tenen un verb que expressa una acció o un fenomen amb participació del subjecte, en oposició a les oracions atributives, amb verb copulatiu, que expressa una qualitat del subjecte predicat Hom anomena també complement predicatiu aquell que, determinant simultàniament el subjecte i el verb d’una oració, participa de la manera de completar de l’adjectiu i de l’adverbi en aquell home camina descalç , la forma descalç , alhora que completa el substantiu subjecte aquell home , es refereix també al verb camina , en tant que diu de quina…
Apol·loni d’Alexandria
Gramàtica
Gramàtic grec, el més important de la seva època, bé que porta el renom de Díscol
, o sigui ‘el difícil’, a causa de la seva obscuritat (motivada en gran part per la seva llengua pèssima, plena d’anacoluts i de solecismes).
En són conservats quatre llibres, sobre el Pronom , la Conjunció , l' Adverbi i la Sintaxi és ell qui imposà el terme sintaxi per a designar la teoria de la construcció de la frase Però, tal com suggereixen els títols dels llibres, el seu punt de partença eren les classes de mots, i no la frase sencera Malgrat aquesta limitació i d’altres, la seva constant i penetrant recerca de principis generals, més enllà del mer enregistrament de l’ús, en fa el maximus auctor artis grammaticae Priscià És, d’altra banda, la font principal sobre la història de la gramàtica des de Dionís de…
quítxua
Lingüística i sociolingüística
Llengua andina, parlada pels quítxues.
El seu origen, associat fins fa poc amb el de l’estat incaic, alguns l’entronquen amb l'aimara, d’altres suposen que ambdues llengües deriven d’una de més antiga, desapareguda En la situació actual, hom pot distingir diversos dialectes o varietats del quítxua parlat l’equatorià, el d’Ancash, el d’Ayacucho, el de Cuzco, el bolivià i l’argentí Deixant de banda un gran nombre de particularitats dialectals, hom podria assenyalar les característiques generals següents de la llengua Dins la fonologia , en els sons oclusius cal destacar l’existència de tres sèries simple, aspirada i explosiva el…
grau de significació de l’adjectiu
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels valors o els nivells d’expressió susceptible d’ésser manifestat per un adjectiu, en poder variar la intensitat relativa de les qualitats que designa.
El grau positiu no és marcat per graus de comparació ni d’intensitat El comparatiu indica la qualitat de l’adjectiu per comparació amb d’altres substantius que tenen la mateixa qualitat Pot ésser de superioritat més que , d' inferioritat menys que , d' igualtat tant com El català conserva algunes formes de comparatiu sintètic, per sufixació, heretades del llatí millor, pitjor, major, menor , tot i que la parla corrent prefereix les formes analítiques integrades per adverbi + adjectiu El superlatiu que suposa també sempre una idea implícita de comparació atribueix al…
esperanto
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua internacional creada a Polònia (1887) per Ludwik Lejzer Zamenhof
com a instrument neutral de comunicació.
L’autor, que signava Dr Esperanto Esperanto = el qui té esperança, l’anomenava simplement llengua internacional ben aviat, però, el seu pseudònim esdevingué el nom de la llengua La gramàtica és d’una gran simplicitat i sense excepcions L’alfabet té 28 lletres de fonètica clarament definida i constant Tots els polisíllabs són plans Un mateix radical pot fer de substantiu, adjectiu, verb o adverbi Només la desinència caracteritza les parts de l’oració les terminacions o, a, i, e indiquen, respectivament, substantiu, adjectiu, verb infinitiu i adverbi Substantius i…