Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
albúmina de sang
Química
Sèrum sanguini dessecat, en general provinent de sang de bou.
Pólvora o grums bruns, amorfs, solubles en aigua i en alcohol És preparada separant per centrifugació el sèrum de la sang coagulada, la qual és filtrada, decolorada i evaporada a pressió reduïda Hom la utilitza com a clarificant i en les indústries fotogràfica, tèxtil i d’adhesius
l’Albufereta d’Alacant
Estany dessecat, vora la mar, dins el terme municipal d’Alacant.
En un dels tossals que el dominen —el tossal de Manises— fou bastit un poblat ibèric Entre aquest tossal i la platja estava situada una necròpoli ibèrica dita necròpoli de l’Albufereta d’Alacant , identificada erròniament amb Lucentum , corresponent a la primera fase s IV-III aC de la ciutat que hi hagué al tossal de Manises els materials són guardats al Museu Provincial d’Alacant Al llarg de la platja s’ha format modernament un centre turístic l’Albufereta
el Daró
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Baix Empordà (43 km) que neix a les Gavarres, al vessant W del puig d’Arques, al terme de Cruïlles.
Després de drenar les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i de les mateixes Gavarres, rega la vall on s’assenten Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d’Empordà, on es deriva la séquia del Molí Segueix la direcció SW-NE, i després de rebre, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l’esquerra, el Rissec, prop de Serra de Daró, canvia de direcció vers l’est i segueix parallel al curs del Ter en aquest sector rep, per l’esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que s’embassaven, fins al s XIX, a l’estany d’Ullastret, actualment…
estany d’Ivars i Vila-sana
© Xevi Varela
Estany
Estany arreic del pla d’Urgell, als termes municipals d’Ivars d’Urgell i Vila-sana.
Originat en temps quaternaris com a dipòsit d’aiguamoll, en ésser establerts els regatges del canal d’Urgell 1861 fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d’un sector del canal, en relació amb la séquia segona Així s’enfondí fins a uns 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 × 1,8 km Hom emprengué el sanejament d’aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals clorurs i sulfats Entre 1949 i 1951 fou dessecat i convertit en terres per al conreu El 1993 els ajuntaments d’Ivars d’Urgell i Vila-sana i la Diputació de Lleida iniciaren el procés legal…
pebre de Jamaica
M. Pradas
Alimentació
Fruit dessecat del pebrer de Jamaica (Pimenta officinalis o dioica), de color marró fosc.
Tot i que és originària de l’Amèrica Central, les Antilles i el sud de Mèxic, aquesta espècie també es conrea en altres indrets del món El condiment s’obté dels fruits immaturs Té un sabor i una aroma que recorden el clau, la canyella, el pebre negre i la nou moscada És molt apreciat per la gastronomia caribenya, encara que també és emprada en receptes pròpies de la cuina alemanya, danesa i nord-americana
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex Té una olor característica i un sabor amargant Els alcaloides es troben combinats…
paprika
Alimentació
Tipus de pebre vermell, típic d’Hongria, obtingut del fruit dessecat d’algunes varietats de Capsicum annuum
.
dessecament
Geografia
Història
Conjunt de treballs mitjançant els quals hom treu l’aigua de determinats terrenys per tal d’ésser aprofitats.
El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…
Vila-sana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal formà part de l’Urgell fins l’any 1988, i fins el 1940 formà part del municipi de Castellnou de Seana El terme que li fou adjudicat comprèn el poble de Vila-sana i la caseria de la Novella limita amb els municipis de Castellnou de Seana E, Ivars d’Ugell i Linyola N, el Poal, el Palau d’Anglesola W i Golmés S El territori, que el Riu Corb travessa pel sector SW, forma part del sector regat pel canal d’Urgell i vers el NE comparteix amb els termes veïns d’Ivars d’Urgell i Castellnou de Seana una zona endorreica, amb el clot del Conill…
s’Albufereta
Aiguamoll
Aiguamoll, en part dessecat, situat al terme municipal d’Alcúdia de Mallorca, un km al NW de la ciutat.
De característiques similars a s'Albufera d’Alcúdia bé que l’acció humana hi ha estat menor, de les prop de 150 ha totals, unes 60 són dessecades en una extensió de prop de 3 km de llarg per 1 km d’ample Comprèn una zona de platja on creixen cards i gramínies, una zona inundada pràcticament tot l’any per diversos torrents i per aigua de mar, amb vegetació típica de maresmes lliri de mar, jonqueres i una tercera zona, més continental, on destaquen els bosquets de tamarius Hi és també molt notable la riquesa ornitològica, amb un elevat nombre d’espècies migratòries El 2001 fou declarada reserva…