Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
protosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, que eren de petites dimensions, posseïen una única fossa temporal i tenien l’aspecte de llangardaix.
Visqueren durant el Permià i el Triàsic i donaren lloc als sauropterigis
fusulínids
Paleontologia
Família de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers que atenyen uns pocs mil·límetres (alguns exemplars arriben als 4 cm) i tenen una closca calcària i multilocular en forma de fus o de disc i molt complicada interiorment.
Comprèn uns 80 gèneres i unes 1 000 espècies, que visqueren durant el Carbonífer i el Permià
Obščij Syrt
Riu
Elevació al SE de la part europea de Rússia, divisòria d’aigües dels rius Volga i Ural, que assoleix alçades de fins a 450 m.
S'estén en sentit latitudinal uns 500 km a l’E frontereja amb els monts Urals Meridionals És formada per gres, argila i calcària del Permià i el Mesozoic La vegetació és estèpica
lepidosaures
Herpetologia
Superordre de rèptils diàpsids que inclou els ordres dels escatosos, eosuquis i rincocèfals i comprèn els individus que tenen la pell recoberta d’escata i la segona fossa temporal poc definida.
Aparegueren a la fi del Permià i al començament del Triàsic, i s’estengueren per tot el món, coincidint amb la desaparició dels dinosaures Actualment constitueixen el grup més representatiu i majoritari dels rèptils
Triàsic
© Fototeca.cat
Geologia
Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del Juràssic.
El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i…
llengües finoúgriques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües que pertanyen a una de les dues branques de la família lingüística uraliana, subdividida en els conjunts úgric i finopermià.
Pertanyen al primer l'hongarès, l'ostiac i el vogul, i al segon el ziriè i el votiac integrats en el grup permià, el txeremís i el mordovià agrupats per alguns sota el nom de volgaic o volgofinès, el lapó i el grup baltofinès
dimetrodont
Paleontologia
Rèptil sinapsidi de l’ordre dels pelicosaures, del grup dels esfenacodonts, que inclou espècies d’uns 3 m de longitud, amb el cos allargat, les potes curtes i robustes i la cua molt desenvolupada.
El cap és estret i llarg, els ulls, desplaçats cap enrere, les dents, molt grosses i poderoses, i presenta una cresta, alta i sostinguda per apòfisis vertebrals, la qual va del coll a l’inici de la cua Eren rèptils terrestres, de costums carnívors, i visqueren durant el Permià
raquítoms
Paleontologia
Ordre d’amfibis fòssils del superordre dels estegocèfals, de fins a 2 m de llargada, cos llarg i massís semblant al dels cocodrils però deprimit, amb la cua més curta i el cap allargat.
El crani presentava una posició postorbital més curta que la d’altres estegocèfals i, a més, una depressió dorsiventral La cintura escapular no era unida al crani, i la cintura pelviana apareixia unida al sacre mitjançant una articulació Abundaren durant el Carbonífer, el Permià i el Triàsic, on portaren una vida en part terrestre i en part aquàtica Els gèneres més representatius foren Eryops i Cacops , aquest últim ja molt més adaptat a la vida terrestre
riolita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica que s’ha consolidat en dos temps, la qual cosa és visible en els seus components: fenocristalls, és a dir, cristalls ben desenvolupats, inclosos en una matriu criptocristal·lina.
Hom hi pot observar cristalls de quars, ortosa i biotita inclosos en una matriu de grans fins de color gris, verd o vermellós L’estructura de la roca és fluidal, o sia que els cristalls grossos romanen alineats, la qual cosa en revela l’origen Les capes de riolites de l’era primària, molt abundants a Europa, revelen una activitat volcànica molt intensa des del Carbonífer fins al Permià També hi ha riolites a l’era terciària És una roca molt dura que hom fa servir per a empedrar algunes varietats són emprades en ornamentació És l’equivalent efusiu del granit
bennettitòpsids
Botànica
Classe de gimnospermes constituïda per un gran nombre de restes fòssils de plantes que existiren durant l’era secundària.
Eren plantes semblants als cicadòpsids, de port molt divers, des de petites herbes fins a arbres mitjans Presentaven tija eustèlica, fulles generalment grosses i pinnades, flors sovint hermafrodites, a diferència de les altres gimnospermes, amb fulles carpellars extremament reduïdes que tenien un únic primordi seminal a l’àpex, i estams sovint pinnats Aparegueren segurament al final del Permià, assoliren el màxim expandiment durant el Juràssic i s’extingiren al Cretaci superior Molts autors, atesa la presència de flors hermafrodites i d’altres característiques morfològiques,…