Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Lleó Galindo i de Vera
Literatura
Història del dret
Escriptor i jurista.
Estudià a València i fou jutge a Granollers i a Llucena Andalusia S'establí a Madrid com a advocat 1860 fou diputat per Morella 1862 i funcionari del ministeri de justícia, càrrec que perdé per la seva vinculació amb els carlins 1868 Escriví Progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuestros cuerpos legales 1863, Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia 1874 i obres en les quals defensava la colonització espanyola al nord d’Àfrica
Josep Bellvitges
Literatura catalana
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic i eclesiàstic.
Prevere, fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1790, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué tratados de ortografía o por cuáles medios se arregló en lo antiguo el modo de escribir en catalán A l’Acadèmia es conserven altres treballs seus sobre retòrica i eloqüència, també en castellà Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino 1803-05
,
Manuel Larramendi Garagorri
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lexicògraf i apologista basc.
Jesuïta Fou impulsor del moviment literari basc al s XVIII Escriví apologies en defensa de la llengua i estudis gramaticals El imposible vencido Arte de la lengua bascongada 1729, primera gramàtica basca, Diccionario trilingüe castellano, bascuence y latín 1745 i Corografía o descripción general de la MN y ML provincia de Guipúzcoa 1882, publicada a Barcelona Amb una visió utòpica i romàntica de la llengua, posà les bases d’un moviment del qual sorgí un gran nombre d’escriptors
Blas de Otero
Literatura
Poeta basc en llengua castellana.
Partint d’un cert misticisme a Cántico Espiritual 1942, es decantà tot seguit cap a una poesia compromesa, el tema de la qual és el problema d’Espanya Ángel fieramente humano 1951 i Redoble de conciencia 1951 presenten ja d’una manera declarada aquest compromís Pido la paz y la palabra 1955 ha influït decisivament en els poetes més joves, i és la seva obra més representativa També ha escrit En castellano 1959 i Que trata de España 1964
Mercedes Tricás Preckler
Lingüística i sociolingüística
Traductora.
Doctora en filologia romànica i catedràtica de traducció a la Universitat Pompeu Fabra És membre del Grup d’Estudis d’Argumentació Discursiva i Traducció GRADIT i les seves principals línies de recerca són pragmàtica i argumentació aplicada a la traducció interpretació i traducció d’aspectes textuals coherència, punt de vista i intenció i d’aspectes microtextuals marques sociocognitives i connectors argumentatius D’entre les seves publicacions destaca l’obra publicada el 1995, Manual de Traducción francés-castellano
Francesc Morera i Valls
Literatura catalana
Escriptor.
Advocat i membre del partit conservador, presidí la diputació de Tarragona i fou regidor en diverses ocasions Collaborà al Diari de Barcelona i fundà i dirigí El Tarraconense 1859-60 Amb el pseudònim de Lo Cantor del Francolí , escriví composicions poètiques en català, recollides a les antologies Los trobadors nous i Los trobadors moderns En castellà publicà nombroses poesies i obres teatrals, com El castellano de Tamarit o los bandos en Cataluña 1850, Fueros y desafueros 1858, sobre la guerra dels Segadors, Justicia Catalana 1887, etc
Jaume Ferrer i Parpal
Gramàtica
Literatura catalana
Gramàtic i metge.
El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d’haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d’on fou regidor municipal en diverses ocasions Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó Fundà i dirigí el periòdic Es Menurquí 1891, del qual sortiren pocs números Escriví, amb la intenció d’introduir una ortografia fonètica per a ús exclusiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano 1883-87, Quertille des dielécte menurquí 1888 i Tratado de lectura del dialecto menorquín 1870, obres de molt escassa qualitat filològica
,
Fèlix Ferràs
Història del dret
Literatura catalana
Advocat i poeta.
Advocat de la Reial Audiència, fou catedràtic de la Universitat de Lleida És autor de l’obra inèdita, en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina, Discursos en cartas a la moda, versión a cinco idiomas, catalán, francés, italiano, castellano y latino con reflexiones morales y políticas D’aquesta obra, avui perduda, només se sap que l’any 1726 hi havia un manuscrit preparat per a anar a la impremta Hi ha una “Carta laudatoria” seva als preliminars de Prodigios y finezas de los santos ángeles de P Serra i Postius
,
Joan de Margarit i de Biure
Història
Militar
Militar.
Fill tercer de Josep de Margarit i de Biure i de Maria de Biure Tercer marquès d’Aguilar El 1645 publicà a Barcelona un Retórico epítome latino y castellano , que dedicà al seu pare, amb el qual restà a Barcelona fins a la capitulació del 1652 Passà amb ell al Rosselló i lluità en l’exèrcit de Lluís XIV El 1675 es casà amb Rafaela de Negrell de Cruïlles i de Bas, baronessa de Castellfollit i de Mosset i comtessa de Montagut, i per això també fou conegut com a Joan de Cruïlles i de Margarit
Joaquim Esteve i Subietlos
Gramàtica
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor i gramàtic.
Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino
,