Resultats de la cerca
Es mostren 1655 resultats
Sanç I de Rosselló-Cerdanya
Història
Comte de Provença (1181-85) i de Rosselló i Cerdanya (d 1185-d 1223), tercer fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de Peronella d’Aragó.
Menor d’edat a la mort del seu pare 1162, no accedí a la política activa fins vers el 1181, quan, arran de l’assassinat del seu germà el comte Ramon Berenguer IV de Provença 1181, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó, germà gran seu, el nomenà comte de Provença amb la missió específica de defensar el comtat de la cobejança del comte Ramon V de Tolosa Ambdós germans, Alfons I i Sanç, dirigiren uns quants anys conjuntament la lluita contra la casa de Tolosa i els seus aliats occitans 1181-85 fins a la signatura d’un tractat de pau i treva, després de la qual Sanç fou destituït com a comte de…
Sibil·la de Cerdanya
Història
Vescomtessa de Cerdanya (~1134-~41).
Filla i hereva del vescomte Ramon II, aportà el vescomtat i la major part de les seves possessions entre altres, els castells de Sant Martí, de Miralles i de Queralt, al Baridà, tinguts sota la potestat dels comtes de Barcelona com a successors dels comtes cerdans al seu marit 1126, al vescomte Pere I de Castellbò A mitjan s XII el títol vescomtal de Cerdanya, unit a la casa de Castellbò i mai no utilitzat pels seus nous detentors, deixà de figurar en els documents i es perdé definitivament
aeròdrom de la Cerdanya
Aeròdrom dels municipis de Das i Fontanals de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Operatiu des del 5 de gener de 1973, és propietat de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal de la Cerdanya No té entitat gestora i l’operador principal és l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell L’aeròdrom disposa d’una pista asfaltada de 1 150 × 23 m, aparcament per a aeronaus, cinc hangars i un edifici S'hi practica el vol amb motor, sense motor, d’ultralleugers i d’helicòpters El codi de l’aeroport és OACI LECD Opera en hores de llum natural
Guillem I de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya i de Berga (1068-95), fill de Ramon I.
Pel seu casament amb Adelaida de Carcassona-Rasès intervingué en la venda dels comtats de Carcassona i Rasès a Ramon Berenguer I Després d’un segon matrimoni amb Elisabet d’Urgell, prengué per muller la filla de Ramon Berenguer I, Sança de Barcelona, i per aquesta raó actuà el 1085 de tutor de Ramon Berenguer III Era home d’una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans comtat de Cerdanya Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà Fundà 1088-90 Vilafranca de Conflent
Miró II de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (897-927) i comte de Besalú (Miró I) (913-927).
Fill de Guifré I el Pelós , a qui succeí en el comtat de Cerdanya i en els pagus annexos de Berguedà, Conflent, Fenolleda i Capcir i en les possessions del Vallespir Succeí al seu oncle Radulf en el comtat de Besalú, potser com a resultat d’un acord amb els comtes de Barcelona Guifré II i Sunyer amb els quals estigué en bona relació, perquè el segon succeís al primer sembla que Miró, a més, rebé en compensació el Ripollès, que, tot i ser del comtat d’Osona, ja li pertanyia el 913 Es casà amb Ava , probablement de Ribagorça, amb qui tingué quatre fills Sunifred , Guifré , Oliba i…
Ramon I de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (1035-68), fill de Guifré II de Cerdanya i de la seva muller Guisla.
Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix Es casà amb Adela, que li sobrevisqué Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51 El 1058 pactà perquè el barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa, Lleida i…
Berenguer de Cerdanya-Besalú
Cristianisme
Bisbe d’Elna (993-1003).
Fill d’Oliba Cabrera, comte de Cerdanya-Besalú, i d’Ermengarda, i germà petit del futur bisbe Oliba de Vic Actuà al costat dels seus germans comtes, especialment en la donació del monestir de Sant Pau de Fenollet, patrimoni familiar, a l’abadia de Cuixà 1000 Morí a la batalla d’Albesa 1003, contra els sarraïns
Sant Martí de Cerdanya
Barri
Caseria del municipi de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya), vora Sant Martí d’Aravó, que constitueix, de fet, un barri de la vila de Puigcerdà.
Guillem II de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya i de Berga (1095-1109), fill de Guillem I i de Sança de Barcelona.
Ajudà el seu cosí germà Bertran de Sant Gèli a recuperar el comtat de Tolosa, que li havia arrabassat Guillem IX d’Aquitània El 1101 se n'anà a Terra Santa, i hi lluità a les ordres del seu oncle Ramon IV de Tolosa i, en morir aquest 1104, heretà el comtat de Mont Pelegrí Combaté coratjosament en la defensa d’aquest i en l’expansió dels seus dominis Mantingué tenaçment el setge de Trípoli i, poc després de la seva ocupació, hi morí d’un tret de sageta durant una disputa entre cristians, potser amb la complicitat del seu cosí Bertran de Sant Gèli, que li disputava els territoris que Ramon IV…