Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
esparadrap
Farmàcia
Medicina
Tira de tela impregnada d’una substància adherent per una banda, per a fixar embenats i apòsits.
funció negligible respecte a una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció g:D ⊂ℝ→ℝi un punt a adherent a D, funció f:D ⊂ℝ→ℝ.
Per a tot ε > 0, existeix un entorn U de a tal que ¦ f x ¦≤ε¦ g x ¦ per a tot x ∈ U ∩ D Hom diu que f és negligible respecte a g en a o que f és dominada per g en a , o que g és preponderant sobre f en a
carrall
Odontologia
Substància groguenca, de natura calcària, dura i molt adherent, que s’acumula a la cara interna de les dents.
És un irritant responsable de l’inici de malalties gingivals gingivitis El carrall —anomenat també tosca dentària o niell — és format per cristalls de calci placa dental impregnada d’ions de calci i fosfats dipositats sobre una estructura reticular d’hidroxilapatita i per substància orgànica representada per bacteris filamentosos i cèllules epitelials descamades És causat bàsicament per una manca d’higiene dental
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat…
pintura
Pintura
Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície, que consisteix en una suspensió de matèries sòlides (el pigment, que li confereix el color, i les matèries de càrrega que l’espesseixen, n’augmenten l’opacitat, etc) en una preparació líquida a base d’un vehicle (oli, resina natural o sintètica, etc), dissolvents, plastificants i assecants.
Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun dels casos,…
tafetà anglès
Farmàcia
Antigament, tros de tafetà recobert per una de les cares amb una substància adherent, i que hom aplicava als talls, les petites ferides, etc, per a protegir-los i facilitar-ne la cicatrització.
Actualment, ha estat substituït per la tiereta
dens | densa
Matemàtiques
En un espai topològic T, dit d’un subconjunt A respecte a un altre B⊂T, tal que tot punt adherent de A, és a dir, tal que B⊂Â, on  designa l’adherència de A.
anodització
Química
Procediment de protecció dels metalls lleugers i ultralleugers —principalment l’alumini i els seus aliatges—, que consisteix a recobrir-los d’una pel·lícula d’òxid, adherent i contínua, obtinguda fent actuar el metall com a ànode en l’electròlisi d’una solució àcida.
Bé que una certa quantitat de metall és dissolta, l’oxigen provinent de la descàrrega dels anions el va oxidant progressivament, i el gruix de la capa d’òxid depèn del temps de l’electròlisi Capes de 10 a 20 micròmetres són en general suficients, però, en certs casos, l’electròlisi és prolongada fins a assolir gruixos de 60 micròmetres o més Els detalls de l’operació tensió aplicada, tipus i densitat del corrent, temperatura i natura del bany varien segons els procediments i la composició del metall a protegir Com a electròlit hom ha emprat solucions d’àcid cròmic o oxàlic, però els banys més…
braquiolària
Zoologia
Larva dels asteroïdeus, semblant a la bipinnària, de la qual prové i de la qual es diferencia per la presència d’un òrgan adherent preoral, de gran superfície, format per tres prolongacions tentaculars curtes, que li permet de fixar-se sobre el substrat i seguir un desenvolupament bentònic, fins a arribar a la forma adulta.