Resultats de la cerca

En l’etiologia d’aquesta malaltia intervenen factors locals isquèmia, secreció àcida, barrera mucosa, etc i constitucionals predisposants hàbit astènic, grup AB0, etc Clínicament es manifesta per epigastràlgies a temporades estacionals, amb cremor que calma amb la ingestió alimentària i d’àlcalis La diagnosi és efectuada per la clínica del malalt i per exploració radiològica amb suspensió de bari o per endoscopi La determinació de la clorhídria basal i després d’estímuls histamínics i la determinació de la gastrinèmia per radioimmunoassaig són tècniques recents que faciliten la comprensió…

Productor de la hormona gastrina, provoca una hiperplàsia de la mucosa gàstrica amb gran augment de la secreció àcida i de pepsina Això comporta la formació de múltiples úlceres pèptiques a l’estómac i en altres parts del tub digestiu esòfag, duodè i jejú, i es manifesta clínicament amb dolor ulcerós síndrome de Zollinger-Ellison i diarrea important Un 60% dels casos són malignes, poden ser esporàdics o formar part de la neoplàsia endocrina múltiple tipus NEM I secundària a defectes genètics localitzats en el cromosoma 11 L’aparició de fàrmacs inhibidors de la secreció àcida, com els…

Hom el qualifica de sèssil quan la comunicació entre òrgan i diverticle és ampla, i de pediculat quan és estreta La paret del diverticle pot tenir les mateixes capes que el segment digestiu al qual pertany, però algunes vegades representa un simple pas de les capes mucosa i submucosa a través de les fibres de la capa muscular La major freqüència d’aparició de diverticles en l’home correspon al duodè i al còlon sigmoide el tercer lloc correspon a l’esòfag i després al budell prim a l’estómac són molt poc freqüents Els diverticles poden ésser congènits o bé adquirits Habitualment són únics a l’…

Afecta les artèries grans i mitjanes d’una manera generalitzada, bé que amb una distribució irregular, amb predilecció pels seus punts de naixement Són afectades sobretot l’aorta, caròtides, renals, ilíaques, femorals, poplíties, coronàries, mesentèriques i vertebrals La seva patogènia no és encara prou coneguda El trastorn inicial podria raure en una lesió de les cèllules endotelials de l’artèria, punt de partida de la proliferació de la capa íntima i del desenvolupament posterior de la placa d’ateroma és possible que també hi participin les cèllules de la capa muscular de l’artèria que…

La circulació sanguínia dessota la zona estenosada és mantinguda gràcies a les anastomosis entre les artèries subclàvies i intercostals Clínicament no sol manifestar-se fins després dels deu anys, i el signe més característic és una hipertensió arterial als braços amb una tensió normal o baixa a les cames

Aquest fenomen pot tenir causes genètiques síndrome de Turner, síndrome de Klinefelter, etc, accidentals infeccions, irradiacions, manca d’òrgans reproductors, etc o unes altres causes plantes de fruits partenocàrpics, algunes castes d’insectes socials, casos d’hermafroditisme, etc En l’home cal distingir l’esterilitat fisiològica i la patològica L' esterilitat fisiològica pot ésser prepuberal, deguda a la manca de maduració dels espermatozoides o al fet de no haver-se iniciat l’ovulació, i postpuberal, quan hom arriba a l’andropausa i a la menopausa L' esterilitat patològica masculina té…

Un cas concret d’aplicació d’aquesta tècnica és la piloroplàstia