Resultats de la cerca

Segons constitucions de Pere III a la cort de Cervera del 1359 i a la de Montsó del 1363, eren considerats llocs insignes les ciutats i les capitals de diòcesi, com Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Vic i Tortosa, i, a més, les viles de Perpinyà, Cervera, Puigcerdà i Vilafranca del Penedès En els llocs insignes, per a l’exercici de la judicatura, l’advocacia i la medicina, calia que els professionals tinguessin títol superior i posseïssin els llibres ordinaris de llur professió Dos furs d’Alfons III del 1329 havien establert idèntica exigència per a la ciutat i no tan…

El moviment lent o filosofia slow es proposa recuperar el control i l’equilibri del temps, en una societat, l’occidental, en què l’acceleració i la submissió a l’exigència del temps s’ha convertit en la tònica dominant Els seguidors del moviment lent creuen que, tot i que els avenços tecnològics permeten accelerar els ritmes en totes les esferes de l’activitat humana —tant en les de la producció com en les del consum—, hi ha espais que haurien de quedar al marge d’aquesta acceleració aparentment incontrolable Davant del menjar ràpid , per exemple, proposen recuperar la…

Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona, on treballa actualment Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal 1974, Ordre et substance l’enjeu de la Quete aristotélicienne 1976, Límites de la conciencia y del matema 1983, Filosofía, el saber del esclavo XVII Premio Anagrama de Ensayo, 1989, La Dignidad, lamento de la razón repudiada 1995 i Descartes, la exigencia filosófica 1996 El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els…

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Granada i professor titular de mètrica a la mateixa universitat Com a poeta és considerat entre els més renovadors de la poesia castellana de les darreres promocions, per bé que durant molts anys la seva obra estigué injustament relegada, potser a causa d’una alta exigència estilística, per la seva perfecció formal i per una rara capacitat d’actualitzar formes clàssiques com ara la lira o el sonet Els llibres més importants de la seva trajectòria són Tigres en el jardín 1968, Serenata y navaja 1973, Siesta en el mirador 1979,…

La ciutat és el paradigma dels ecosistemes urbans i, com a tal, adopta processos autoorganitzatius que determinen la seva complexitat Als ecosistemes urbans es destaca com a característica intrínseca el volum d’energia que es captura externament, atesa l’exigència de concentració que necessiten les activitats que s’hi porten a terme, mentre s’exporta contaminació i es dissipa energia Els sistemes urbans són heterotròfics des del punt de vista de la producció alimentària i exploten recursos de sistemes més o menys allunyats A més, als sistemes urbans la major part de la informació…

L’arrel de l’obediència, en sentit religiós, és l’exigència que tota creatura accepti la paraula i la voluntat de Déu, com a bé suprem i sentit darrer de l’existència, expressada en l’anomenada llei natural o en l’Escriptura, o bé mitjançant els intèrprets oficials d’aquesta voluntat autoritat legítima, jerarquia eclesiàstica, superiors religiosos, etc Subratllada com a virtut fonamental cristiana hom parla d' obediència de la fe , l’obediència ha estat, des de l’inici de l’Església, feta objecte de vot específic dels religiosos —inicialment àdhuc com a vot únic— Exigida després…

La mecànica racional constituí, ja cap a la fi del s XVII, la primera gran teoria física de la història que era conforme amb l’exigència moderna, és a dir, que partia de l’enunciat dels seus postulats fonamentals, seguidament hi invertia el màxim de relacions matemàtiques i, després, es desenvolupava deductivament amb tota la rigor d’una teoria matemàtica Només dues altres teories físiques que aparegueren a mitjan s XIX són dignes de fer costat a la mecànica racional la termodinàmica i la teoria electromagnètica de Maxwell Aquest llarg regne en solitari de la mecànica racional…

Estudià a Irlanda, i dirigí l’escola palatina de Carles el Calb, per al qual traduí el Pseudo-Dionís Les seves obres, De divisione naturae i De divina praedestinatione , foren condemnades Suscitada per la dogmàtica cristiana, la seva obra fou el primer gran intent medieval de fer-ne una sistematització d’estructura neoplatònica El principi organitzador és la Natura, absoluta i única, alhora causa eficient i final de tot, car tot en procedeix per emanació i tot hi retorna per exigència ontològica d’allò que és creat i, més encara, redimit Entre els pols de la Natura increada i…

Estudià a Harvard 1903-06 a Wisconsin fou ajudant d’Eduard Prokosch, que l’orientà cap a la lingüística Es doctorà a Chicago 1909 i completà estudis a Alemanya amb Eduard Leskien i Karl Brugmann 1913-14 Ensenyà germanística i lingüística general, sobretot a Chicago 1927-40 i a Yale 1940-49 La seva gran realització és el treball sobre les llengües algonquines Tant en aquest ordre com en el de la descripció sincrònica, Bloomfield obrí horitzonts nous i anticipà moltes direccions de la fonologia generativotransformacional més recent La seva obra més influent ha estat el llibre Language 1933, que…